En aquesta darrera entrada, continuem fent la implantació de sessions grupals, en aquest cas una sessió de dansa que fa farà de tancament en la fase d’implantació on és portar a terme el qüestionari de satisfacció.

Descripció de l’activitat

Activitat comunitària basada en  dansa, en coordinació amb entitats esportives del municipi. L’activitat és oberta a joves de 12 a 25 anys i promou el moviment com a eina de benestar integral.

Objectius

Objectiu general: Promoure el moviment corporal com a hàbit saludable i accessible.

Objectius específics:

• Incrementar l’activitat física de manera inclusiva.
  

• Afavorir la socialització positiva.
  

• Vincular els joves amb recursos esportius comunitaris.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Des d’una perspectiva comunitària, aquesta activitat reforça els vincles entre el jove i el seu entorn. El moviment esdevé una eina educativa i preventiva.

Com a aspecte crític, cal garantir la continuïtat de l’activitat per evitar que quedi com una experiència puntual sense impacte a llarg termini.

Les evidències

-Registre del nombre de joves participants i la seva continuïtat en l’activitat.

-Observació sistemàtica del grau de participació i interacció entre iguals.

-Enquesta breu posterior a l’activitat sobre el benestar percebut i la satisfacció.

-Registre de coordinació amb les entitats esportives col·laboradores.

Aquestes evidències mostren la vinculació dels joves amb l’activitat física i amb els recursos comunitaris, així com l’impacte percebut en el seu benestar.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

Es registra el nombre de participants, la continuïtat i la valoració del benestar percebut mitjançant enquestes breus posterior a l’activitat.

Observacions personals

La col·laboració amb entitats locals augmenta la legitimitat del projecte i facilita la sostenibilitat de la prescripció social.

A continuació, aquesta entrada vol reflectir la segona part de la implementació d’una sessió grupal portada  a terme al Punt Jove de Torelló.

Descripció de l’activitat

Sessió grupal d’una hora adreçada a joves prescrits i/o interessats en el benestar emocional i corporal. El taller inclou dinàmiques pràctiques de respiració, moviment suau i expressió emocional, desenvolupades en un clima de confiança i no competitiu.

Objectius

Objectiu general:
Afavorir el benestar emocional i físic mitjançant la pràctica de l’autocura en grup.

Objectius específics:

• Fomentar la consciència corporal i emocional.
• Promoure hàbits saludables relacionats amb la gestió de l’estrès.
• Potenciar la participació i el vincle grupal.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

L’aprenentatge vivencial és clau en aquesta activitat, ja que permet als joves experimentar el benestar de manera directa. Des del model de promoció de la salut, el taller actua com a factor protector davant del malestar emocional.

Críticament, es detecta que alguns joves presenten resistències inicials al treball corporal, fet que obliga a adaptar constantment les dinàmiques i respectar els ritmes individuals.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza a través de l’observació sistemàtica del grau de participació, implicació i clima grupal, utilitzant la rúbrica d’observació establerta.

Les evidències

-Registre d’assistència i continuïtat dels participants.

-Rúbrica d’observació del taller grupal (participació, implicació, expressió emocional i relació amb el grup).

-Anotacions al diari de sessions sobre el clima grupal i la dinàmica de la sessió.

-Autoavaluació verbal o breu retorn emocional dels joves al final de la sessió.

Aquestes evidències permeten observar el nivell d’implicació, la regulació emocional i la creació de vincles, en relació amb els objectius operatius del taller.

Observacions personals

El format grupal facilita la normalització del malestar i afavoreix el sentiment de pertinença, aspecte especialment rellevant en joves amb dificultats de socialització.

Hola a tothom, aquí comença la materialització de la  implantació de les diverses actuacions que he portat a terme en el punt jove de Torelló al llarg del període de pràctiques.

Descripció de l’activitat

Sessió d’acompanyament individual realitzada al Punt Jove de Torelló amb l’objectiu de detectar necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut del/de la jove. Mitjançant una entrevista psicopedagògica estructurada, es recull informació sobre el seu benestar integral i s’elabora conjuntament una prescripció social personalitzada, vinculada a recursos comunitaris del municipi. La sessió té una durada aproximada de 45 minuts i s’emmarca dins del programa de prescripció juvenil.

Objectius

Objectiu general:
Promoure el benestar integral del/de la jove mitjançant la detecció de necessitats i la connexió amb recursos comunitaris.

Objectius específics:

• Identificar necessitats emocionals, socials i d’hàbits saludables.
• Afavorir l’autoconeixement i la presa de consciència del propi benestar.
• Establir un pla individual de benestar amb una prescripció social ajustada.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

Aquesta sessió exemplifica el rol del/la psicopedagog/com a mediador/a entre el jove i el seu entorn, en coherència amb el model ecològic de Bronfenbrenner. La prescripció social permet anar més enllà d’una mirada assistencialista, promovent l’autonomia i la participació activa del jove en el seu procés de benestar.

Des d’una mirada crítica, cal destacar la importància de disposar de temps i espais adequats per generar un vincle de confiança, ja que sense aquest element la prescripció pot quedar com una simple orientació i no com un procés real d’acompanyament.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza mitjançant el registre de l’entrevista inicial i la valoració qualitativa del grau d’implicació del/de la jove. Es considera que la sessió ha estat adequada quan el/la jove comprèn i accepta la prescripció proposada i mostra disposició a iniciar el seguiment.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

Observacions personals

Es constata que molts joves expressen dificultats per identificar les seves pròpies necessitats, fet que reforça la necessitat d’aquest espai psicopedagògic dins del Punt Jove.

El pràcticum realitzat a l’INS Gerbert d’Aurillac ha estat una experiència formativa molt enriquidora per mi, que m’ha permès integrar els coneixements teòrics treballats a l’aula aquests dos anys amb la pràctica real en un context educatiu formal. Al llarg de la meva estada en aquest centre, he pogut observar i endinsar-me en el funcionament d’un institut de secundària que aposta per un model d’intervenció psicopedagògica col·laboratiu, inclusiu i preventiu, així com del paper clau de la figura psicopedagoga dins la comunitat educativa.

Les pràctiques m’han permès desenvolupar de manera significativa diverses competències. En primer lloc, el treball en equip, ja que en tot moment ha estat necessària la coordinació amb la psicopedagoga del centre, els tutors, la coordinadora pedagògica i altres professionals implicats. Aquesta col·laboració ha estat essencial en totes les fases de la meva intervenció, des de la detecció de necessitats fins al disseny i implementació de la intervenció, afavorint una mirada conjunta i coherent amb el que cal treballar dins del centre.

D’altra banda, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques del centre a partir de l’anàlisi del context, l’observació realitzada, la documentació institucional i la informació aportada pels docents del centre, tenint en compte la diversitat d’alumnat i les metodologies educatives existents. Aquesta anàlisi ha estat fonamental per a després poder dissenyar una intervenció acurada a les necessitats reals del centre, especialment en l’àmbit socioemocional i d’orientació acadèmica.

Pel que fa a la intervenció, el projecte dissenyat m’ha permès exercir una intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada, abordant aspectes, per mi, molt importants, com, ara bé: les emocions, les habilitats socials i l’orientació acadèmica de l’alumnat. Les actuacions han estat pensades des d’una perspectiva preventiva i d’acompanyament, buscant afavorir millores globals en el benestar, la convivència i la presa de decisions de l’alumnat.

A més a més, durant el pràcticum he pogut també posar en pràctica la competència d’ús de les TIC de manera crítica i efectiva, incorporant eines digitals com el Mentimeter o presentacions elaborades amb l’eina Canva, que m’han facilitat fer més dinàmiques les sessions, fomentar la participació activa de l’alumnat i facilitar processos de reflexió i orientació més interactius i significatius.

Finalment, aquestes pràctiques m’han permès assessorar i orientar els professionals de l’educació en el disseny, l’organització i l’avaluació de processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la igualtat d’oportunitats. La meva participació en reunions de departament d’orientació, la coordinació amb el professorat i l’intercanvi constant d’informació han estat fonamentals per garantir la continuïtat i coherència de la intervenció dins del marc del Pla d’Acció Tutorial del centre.

En conclusió, el fet de realitzar les pràctiques en aquest centre ha complert totalment les meves expectatives formatives. M’han deixat estar molt a prop de tots els agents i destacaria, especialment, l’oportunitat d’intervenir de manera directa amb l’alumnat i formar part activa dels processos d’orientació i acompanyament dels alumnes. Considero que la meva aportació ha estat poder oferir una mirada externa, reflexiva i estructurada que ha contribuït a treballar amb l’alumnat els aspectes socioemocionals o d’orientació dins del centre. Aquesta experiència ha fet que augmenti el meu interès professional per la intervenció psicopedagògica en l’àmbit educatiu i m’ha permès seguir identificant els meus punts forts i els meus aspectes a millorar de cara a pràctiques futures i reptes professionals.

Coordinació amb l’equip directiu i seguiment del procés de pràctiques

Durant el període de pràctiques s’han realitzat diversos espais de coordinació informal i formal amb la psicopedagoga del centre i el professorat implicat, amb l’objectiu de compartir observacions sobre l’alumnat, fer seguiment del desenvolupament de les activitats i ajustar la intervenció a les necessitats reals del grup.

Aquesta coordinació s’ha dut a terme principalment abans i després de les sessions, així com en moments puntuals de contrast professional, afavorint una mirada compartida sobre l’evolució emocional, relacional i participativa de l’alumnat.

Objectius

• Garantir la coherència educativa entre la intervenció psicopedagògica i la dinàmica habitual de l’aula.

• Compartir informació rellevant sobre el comportament emocional i relacional de l’alumnat.

• Ajustar les activitats i les estratègies d’intervenció segons les observacions del professorat.

Seguiment del procés

El seguiment s’ha centrat en observar:

• la participació de l’alumnat a les dinàmiques emocionals,

• els canvis en la manera d’expressar emocions,

• i l’impacte de les activitats en el clima de grup.

Les aportacions del professorat han permès contextualitzar millor determinades actituds de l’alumnat i detectar progressos que no sempre són visibles dins l’espai específic de la intervenció.

Reflexió personal

Aquest procés de coordinció i seguiment posa de manifest la importància d’una mirada sistèmica en el centre que beneficia la intervenció psicopedagògica amb l’alumnat. L’educació emocional no pot limitar-se a accions puntuals, sinó que necessita coherència i continuïtat entre els responsables del centre.

Evidències

Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en un espai tranquil de l’aula. A cada alumne se li ha proporcionat una cartolina blanca i material d’aquarel·la (pintures, pinzells i aigua). La consigna ha estat oberta: pintar lliurement allò que volguessin, deixant que els colors, les formes i els traços expressessin com se sentien en aquell moment.

Durant el procés, el/la psicopedagog/a ha observat sense intervenir, respectant els temps individuals. Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat de compartir de manera voluntària què representa el dibuix i quin significat emocional té per a cadascú.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Facilitar l’expressió emocional lliure a través del llenguatge plàstic i pictòric.
• Afavorir la connexió entre emoció, color i forma, promovent la consciència emocional.
• Oferir un espai segur per expressar emocions sense necessitat de verbalitzar-les inicialment.
• Potenciar el benestar emocional i la regulació mitjançant una activitat creativa i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les produccions, evitant judicis o comparacions.

• Acceptar que els colors i formes tenen un significat personal i no únic.

• Mantenir un clima de silenci o calma durant la fase de creació.

Compromisos

• Utilitzar l’expressió artística com a recurs per entendre i expressar emocions.

• Respectar els espais emocionals dels companys.

• Cuidar el material compartit i l’entorn de treball.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les explicacions posteriors. S’ha valorat:

• la implicació i concentració durant l’activitat,

• la coherència entre la producció i el relat emocional,

• l’actitud de respecte i escolta activa.

Dades i indicadors de referència

• Alta concentració durant el temps de creació.

• Participació voluntària en la posada en comú

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies.
  Aquests indicadors permeten valorar positivament el procés i mantenir aquest tipus de dinàmiques en futures intervencions.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt alt. L’alumnat ha expressat que l’activitat els permetia “pintar que senten” sense pressió i han mostrat amb molt d’orgull la seva creació

Observacions personals

Comentar que tot i el format lliure, els alumnes s’han dividit en dos grups. uns utilitzaven una creació més lliure i expressiva i l’altre grup realitzava un paisatge natural i coordinat. Totes les creacions són respectades i vàlides a més d’aconseguir potenciar la seva expressió.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i flexible. A cada alumne se li ha proporcionat plastilina de diferents colors, sense cap consigna tancada. Se’ls ha explicat que podien crear lliurement formes, figures o estructures que representessin allò que volguessin en aquell moment.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Afavorir l’expressió emocional lliure mitjançant el llenguatge artístic i manipulatiu.
• Facilitar la presa de consciència emocional a través de formes, figures i creacions simbòliques.
• Oferir una alternativa d’expressió no verbal, especialment útil per a l’alumnat amb dificultats per verbalitzar emocions.
• Potenciar l’autoregulació emocional mitjançant el contacte amb un material sensorial i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les creacions sense jutjar-les ni comparar-les.

• Acceptar que cada producció té un significat personal i subjectiu.

• Escoltar amb atenció quan un company decideix compartir el sentit emocional de la seva obra.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les verbalitzacions posteriors. S’ha valorat especialment:

• la implicació en l’activitat,

• la capacitat de vincular la creació amb una emoció,

• i l’actitud de respecte cap a les produccions dels companys.

La majoria de l’alumnat ha mostrat una alta implicació i ha estat capaç d’atribuir un significat emocional a la seva creació.

Dades i indicadors de referència

• Participació activa de gairebé tot el grup

• Alta concentració durant el temps de manipulació.

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies en la posada en comú.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt elevat. L’alumnat ha expressat que l’activitat els resultava agradable, relaxant i motivadora.

Observacions personals

Una de les principals fortaleses de l’activitat ha estat la seva accessibilitat, ja que permet expressar emocions sense necessitat de dominar el llenguatge verbal. S’ha observat que alguns alumnes expressen emocions complexes a través de formes abstractes, mostrant una coherència emocional tot i la manca de paraules.

Com a dificultat, cal destacar que alguns alumnes tendeixen inicialment a buscar “què han de fer”, això evidencia la necessitat de treballar progressivament l’autonomia creativa. L’activitat s’alinea plenament amb els enfocaments de l’educació emocional i l’expressió artística com a mitjà de regulació i autoconeixement.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en gran grup, assegurant un clima de respecte i confiança. Cada alumne ha escollit una targeta amb una situació potencialment generadora d’emocions desagradables (burles, errors davant del grup, enyorança familiar, etc.).

De manera individual, l’alumnat ha escrit una frase que considerava que podria ajudar emocionalment la persona que viu aquella situació. Posteriorment, s’ha fet una posada en comú en cercle, on s’han compartit les frases i s’ha reflexionat conjuntament sobre per què algunes paraules “curen” i d’altres poden fer mal.

El/la psicopedagog/a ha guiat la reflexió, reforçant l’ús de llenguatge assertiu, empàtic i respectuós.

Objectius

• Desenvolupar la comunicació emocional assertiva davant situacions de malestar.

• Fomentar l’empatia cognitiva i emocional, posant-se en el lloc de l’altre.

• Aprendre a utilitzar frases de suport que ajudin a regular emocions negatives.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Pensar abans de parlar, valorant l’impacte emocional de les paraules.

• Utilitzar frases que acompanyin i validin l’emoció de l’altre.

• Evitar comentaris que minimitzin o ridiculitzin el que sent un company.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa i anàlisi qualitativa de les frases elaborades. La majoria de l’alumnat ha estat capaç de generar frases empàtiques, evitant judicis i oferint suport emocional, fet que indica un bon assoliment de l’objectiu de comunicació assertiva.

Dades i indicadors de referència

• Increment de frases empàtiques en les intervencions orals.

• Reducció de comentaris desqualificadors durant la sessió.

• Participació activa de la majoria del grup

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat prou positiu en quant a la funció de l’activitat però no sobre l’interès de l’alumnat. En general, esperava tant d’interès com a la primera dinàmica de la intervenció però no ha sigut així, mirarem de valorar les següents dinàmiques per garantir l’interès i potenciar la seva funcionalitat.

Observacions personals

Certs alumnees han mostrat una tendència de vegades a minimitzar l’emoció, fet que ens fa veure que s’ha de consolidar encara més la dimensió emocional en els infants.

Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en petit grup, en un espai tranquil i flexible. Es van presentar diverses targetes amb emocions bàsiques i secundàries disposades. Cada alumne va seleccionar una o varies emocions i, després d’un temps de reflexió individual, va compartir amb el grup:

• en quines situacions sol sentir aquesta emoció,

• com la nota al cos,

• i què l’ajuda quan apareix.

La dinàmica es va desenvolupar en un ambient de respecte, amb escolta activa per part del grup i amb l’acompanyament del/la psicopedagog/a, que va facilitar la verbalització i va validar totes les emocions expressades.

Objectius

• Afavorir la consciència emocional de l’alumnat mitjançant la identificació d’emocions

• Enriquir el vocabulari emocional

• Fomentar l’autoconeixement emocional, vinculant emocions, sensacions corporals i situacions quotidianes.

• Crear un clima de seguretat i confiança que permeti l’expressió emocional lliure i respectuosa.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les emocions com a vàlides i legítimes, sense jutjar-les.

• Escoltar els companys sense interrompre ni ridiculitzar.

• Intentar posar nom a l’emoció abans de reaccionar davant d’una situació difícil.

Compromisos

• Utilitzar el vocabulari emocional treballat en el dia a dia de l’aula.

• Expressar com ens sentim abans d’arribar a una resposta impulsiva.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte la participació, la capacitat d’identificar emocions i la qualitat de les aportacions orals.

Dades i indicadors de referència

• Percentatge elevat de participació activa

• Identificació correcta d’emocions bàsiques per part de tots els alumnes.

• Increment progressiu de l’ús de llenguatge emocional en les interaccions.

Grau de satisfacció

La veritat que ha sigut molt alt, tant per part de l’alumnat com del psicopedagog/a. Els alumnes han mostrat molt d’interès, implicació i participació, a més han reflectit sentir-se còmodes en l’experiència.

A més, se’ls va deixar un petit racó on enganxar les seves emocions i afegir lliurement el que volguéssin, va ser molt creatiu i hi van haver moltes aportacions.

Observacions personals

Realment, considero que va ser molt important la activitat ja que van assolir diversos alumnes que tenien problemes de benestar emocional i de comunicació. En aquesta dinàmica els va ajudar a expressar-se i ens va ajudar a visualitzar que hi ha molt endins d’aquests infants. A més, la dinàmica va arribar a un punt on van fer un debat entre ells de com resoldre algunes situacions i es van ajudar mútuament.

Descripció de l’activitat

Es tracta d’una reflexió d’aprenentatge personal, professional i institucional durant les meves pràctiques a El Cairat i com el projecte pot tenir continuïtat més enllà d’aquest procés.

Objectius

• Sintetitzar els aprenentatges assolits durant el període de pràctiques.
• Projectar possibles línies de continuïtat del programa.
• Valorar el rol psicopedagògic desenvolupat

Evidències

• Projecte d’intervenció complet
• Instruments d’avaluació dissenyats (rúbrica, qüestionaris)
• Reflexions finals contrastades amb orientadora i tutores

Reflexió personal

Durant el període de pràctiques he pogut consolidar una mirada psicopedagògica, mitjançant la qual he après a:

• Diagnosticar abans d’intervenir
• Escoltar abans de proposar
• Acompanyar sense imposar

Pel que m’ha permès desenvolupar competències clau com el treball en equip, l’assessorament col·laboratiu i la capacitat d’adaptar coneixements teòrics a contextos reals.

Avaluació

El procés ha estat coherent amb els objectius plantejats inicialment, tot i les limitacions temporals. Així doncs, les actuacions realitzades m’han permès:

• Detectar les necessitats reals del centre.
• Dissenyar un programa ajustat i realista.
• Validar-lo parcialment a través d’accions diagnòstiques i de coordinació.

Tanmateix, els indicadors d’avaluació dissenyats no s’han aplicat del tot, però han estat útils com a marc de referència per anticipar resultats i condicions d’èxit.

Observacions personals

Penso que el programa es podria implementar el curs vinent si:

• Es concreta dins del Pla d’Acció Tutorial
• Es garanteix un seguiment trimestral
• Es manté la coordinació entre orientadora i tutores

D’altra banda, estic satisfeta amb el projecte dissenyat ja que, malgrat no veure el resultat final, he pogut contribuir a construir una base sòlida, realista i compartida.