A continuació, comparteixo l’organigrama que mostra la planificació que plantejo en la intervenció:

Prescripció juvenil. Estratègia per afavorir el benestar físic, emocional i social dels joves.

Per dur a terme el projecte d’intervenció, he realitzat la planificació d’aquest mitjançant diferents documents. En primer lloc, es mostra el disseny de les actuacions que es realitzaran al llarg del programa. Seguit de la temporització amb les fases setmanals, així com les tasques i funcions a realitzar per part de cadascún dels agents implicats. Finalment, es mostra la rúbrica d’avaluació que permetrà valorar els objectius i l’impacte global tant en l’alumnat com en la dinàmica del centre.

• Disseny de les actuacions:

• Temporització:

• Persones responsables i tasques principals

• Rúbrica d’avaluació:

La present intervenció psicopedagògica sorgeix de la necessitat d’abordar el benestar emocional, social i físic dels joves del municipi de Torelló.

L’anàlisi inicial del context i la detecció de necessitats van evidenciar diversos elements que afecten directament la qualitat de vida dels adolescents i joves, com ara el sedentarisme, la manca de vincles comunitaris, la presència de dificultats emocionals, el desconeixement dels recursos del municipi i la necessitat creixent d’un acompanyament personalitzat.

En aquest sentit, es va identificar que el Punt Jove, com a servei pròxim i accessible, es troba en una posició privilegiada per actuar com a prescriptor social facilitador, connectant els joves amb activitats, serveis i recursos comunitaris que poden contribuir de manera significativa al seu benestar integral.

A partir d’aquest diagnòstic, es planteja una millora basada en un model de prescripció social estructurat, que inclou:

• Entrevista inicial per detectar necessitats individuals.
• Creació d’una base de dades actualitzada de recursos de salut, oci i participació.
• Derivació personalitzada del jove a activitats /tallers del municipi.
• Dinamització de tallers de salut emocional i moviment.
• Seguiment continuat per garantir l’èxit del procés.

Aquesta intervenció pretén no només donar resposta a necessitats actual, sinó també generar un canvi de model cap a una atenció més comunitària, preventiva i participativa. 

La millora planificada busca empoderar els joves, afavorir la seva autonomia i vincular-los al territori, contribuint a la creació d’un entorn més saludable, inclusiu i cohesionat.

Gràcies per llegir,

Anem compartint,

Núria

Un cop explicat el projecte d’intervenció que es durà a terme (Entrada 4. Disseny del projecte d’intervenció (Part 1)), s’exposarà també el disseny d’avaluació que s’ha creat per avaluar aquest projecte.

S’ha cregut convenient fer dues avaluacions, una en un moment continu, mentre es realitza el projecte d’intervenció, i l’altra un cop aquest hagi finalitzat, per tant, en un moment final. Per avaluar de forma contínua la intervenció que es realitzarà, s’ha dissenyat una escala analítica que acompanyarà a la psicopedagoga del centre i a la servidora a cada sessió d’activitats que es dugui a terme. Aquesta escala recull aspectes que es considera important observar i valorar per tal de puntuar els alumnes pel que fa al seu comportament, atenció a l’aula, motivació, el clima grupal que es crea i si realment es duen a terme les activitats. A continuació, s’adjunta l’instrument d’avaluació:

*Clau de puntuació: 5 (molt bé), 4 (bé), 3 (acceptable), 2 (no gaire bé), 1 (malament). 

Com podem veure, la puntuació va de l’1 al 5, essent 1 malament i 5 molt bé. La psicopedagoga i la servidora ompliran aquesta escala després de cada activitat, per així tenir en compte com ha sigut el comportament de l’alumnat durant les sessions. A més a més, compta amb un apartat d’observacions per poder anotar qualsevol assumpte a tenir en compte.

En segon lloc, l’avaluació final. Aquesta es realitzarà a través d’una rúbrica d’avaluació que ens permetrà veure si els objectius plantejats a l’inici d’aquesta intervenció s’han assolit. Aquest instrument només s’utilitzarà un cop s’hagin acabat totes les sessions.

* Descriptors dels ítems: 

• 0 = No assolit: No mostra progressos rellevants, no participa o es nega a realitzar les activitats, manté conductes disruptives de manera constant, no identifica emocions ni posa en pràctica les estratègies que s’ensenyen i interacciona de forma poc respectuosa. 
• 1 = Assoliment insuficient: Participa de manera intermitent, identifica alguna emoció o necessitat, però de manera superficial, utilitza alguna de les estratègies que s’ensenyen, mostra petites millores de convivència i habilitats socials molt bàsiques. 
• 2 = Assoliment adequat: Participa de manera regular a les activitats, sap identificar emocions i necessitats en la majoria de les situacions que es proposen, utilitza les estratègies de regulació emocional que s’ensenyen i de forma autònoma, interacciona amb respecte i mostra una actitud positiva i col·laboradora.
• 3 = Assoliment òptim: Participa de forma constant en totes les sessions, identifica clarament les emocions i necessitats, fa ús efectiu de les estratègies d’autoregulació emocional, té conductes respectuoses i una actitud molt positiva, així com predisposició per aprendre.

D’aquesta manera, podrem veure si el funcionament de les sessions ha generat progressos en l’alumnat, tant de forma contínua com final, observant si hi ha hagut impacte en la millora d’habilitats socials i autoregulació emocional per part d’aquests alumnes.

PD: Tenir en compte que, les taules es visualitzen de forma diferent aquí al folio.

Un cop fet l’anàlisi de necessitats del centre, procedim a dissenyar el projecte d’intervenció que s’implementarà al centre durant les pràctiques. Recordem doncs que per dissenyar-lo, prèviament es va realitzar una anàlisi de necessitats del centre per observar quins eren els aspectes més urgents per treballar. Aquesta anàlisi es va realitzar gràcies a dues vies: una anàlisi DAFO, detectant aquelles debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenia el centre i, en segon lloc, gràcies a l’aportació d’informació per part de les docents. Els resultats van ésser clars: un dels aspectes que amb més urgència calia treballar era les habilitats socials i l’autoregulació emocional d’un grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula constantment, estan poc vinculats a l’escola (desmotivats = absentisme) i que presenten conductes disruptives a la classe. Aquest grup d’alumnes del qual parlem, un dia a la setmana a última hora del dia, van a una altra aula per poder fer dinàmiques d’introspecció, feina endarrerida o tasques d’altres tipus, ja que són alumnes que a última hora del dia ja no paren atenció a l’aula i, per tant, alteren el funcionament i el ritme d’aquesta. Aquest espai que el centre els cedeix, ens ha anat molt bé per poder-lo aprofitar i dissenyar el projecte. A continuació, explico una mica de què tracta:

En primer lloc, el nom del projecte és: Projecte RESET. Això esdevé al fet que s’intentarà, a través de dinàmiques d’habilitats socials i d’autoregulació emocional, que tornin a connectar amb l’escola i el seu comportament prengui un canvi.

Aquest projecte pren una metodologia totalment activa, en relació amb el model d’assessorament que té l’escola, un model d’assessorament col·laboratiu. El que ens interessa és que els alumnes puguin expressar i desenvolupar les seves pròpies emocions, posar en pràctica les seves habilitats socials i elaborar estratègies d’autoregulació emocional dins d’un espai segur, reduït i que generi confiança. Els destinataris, com s’ha pogut veure, seran aquest grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula i, gràcies a l’espai que ens cedeix el centre, on tots es reuneixen a última hora del dia dels dimecres, serà quan s’aprofitarà per dur a terme les sessions. Es realitzarà cada dimecres una dinàmica que treballi diferents conceptes que es creuen importants: l’autoconeixement emocional, tallers d’autoregulació i gestió d’impulsos i tallers d’habilitats socials i convivència positiva. A continuació, es comparteix una de les activitats programades per una d’aquestes sessions:

I com aquesta activitat, es duran a terme més dinàmiques del mateix tipus, treballant  els conceptes que s’han esmentat anteriorment, fins a arribar a 3 sessions, que és el temps que tenim per dur a terme el projecte d’intervenció. Perquè hi hagi una visió més clara de la temporització de les activitats, es comparteix també una taula on s’observa millor.

Aquest, doncs, serà el projecte d’intervenció que es durà a terme al centre. A més a més, s’han tingut en compte tots els recursos necessaris (tant materials com espacials), la temporització (quadre que teniu a dalt) i les persones que intervindran, que són: la psicopedagoga del centre, l’equip docent que està implicat en els progressos d’aquests alumnes i, per últim, la servidora.

En el meu context de pràctiques, a l’INS Vilafranca 2, he detectat que part de l’alumnat de l’ESO té dificultats per posar nom al que sent i per entendre com les emocions influeixen en el seu comportament i en el seu rendiment acadèmic. En les situacions d’avaluació, exposicions orals o conflictes entre iguals apareixen sovint paraules molt genèriques (“bé/malament”, “nerviós/sa”) i poques estratègies concretes per gestionar aquests estats emocionals. Aquest desajust entre el que senten i el que saben expressar o regular és el punt de partida del meu pla d’intervenció.

La proposta de millora que plantejo és un pla breu de tres sessions de tutoria per treballar el llenguatge emocional i les estratègies breus d’autoregulació amb el grup. L’objectiu és que l’alumnat disposi de més paraules per descriure com se sent, que pugui identificar situacions del dia a dia on les emocions condicionen el seu comportament i que conegui petites eines (com la pausa atencional o les autoinstruccions) per gestionar nervis, frustració o conflictes. Al mateix temps, aquest procés m’ha permès millorar com a futura psicopedagoga, aprenent a dissenyar una intervenció realista, a coordinar-me amb la tutora i la psicopedagoga del centre i a pensar la meva pràctica sempre lligada a la reflexió i a l’avaluació contínua.