La segona sessió es va realitzar amb el mateix procediment que la primera però amb l’altre part de l’alumnat que no va poder realitzar la primera sessió.

En aquest cas la dinàmica es tractava de “Les frases que curen”, al centre de la taula es deixaven unes targetes amb certes situacions i/o dificultats i un espai per donar resposta a aquestes. Els alumnes triaven la targeta, escribien el que sentien i després es ficava en comú entre tots. L’objectiu es que es desenvolupéssin sobre l’expressió emocional i la comunicació assertiva.

Tot i que les expectatives eren altes degut a la primera sessió, la participació dels alumnes i el seu interès va disminuir en part. Tot i que els alumnes van participar, van respondre i certament van sorgir respostes molt interessants que em van sorprendre sobre com resoldrien aquests conflictes, es notava que l’interès en l’activitat no era el mateix que en la primera sessió.

Observant una mica les expectatives i els resultats de la sessió he de comentar que a nivell professional els alumnes van mostrar certa expressió emocional, empatia i molta comunicació assertiva. A nivell de dinàmica, desconec la raó de perquè va disminuir l’interès en els alumnes però intentariem millorar les dinàmiques per les següents sessions i veure per on podem augmentar aquest benestar emocional en ells/elles.

A continuació, s’inclouen algunes imatges que mostren com es va desenvolupar la dinàmica (amb permís del centre i sense mostrar les cares).

Fa unes setmanes vam iniciar la implementació del projecte Connecta’t amb les emocions, amb la primera sessió de la intervenció anomenada La roda de les emocions. 

Primer que tot, vaig preparar tot el material a una aula alternativa que tenen al centre i és allí on es realitzaria la sessió. Un espai suficient per 10 alumnes o més on poguéssin realitzar la dinàmica en un espai tranquil i creatiu.

Seguidament, la tutora de la classe va seleccionar uns quants alumnes per acudir a la dinàmica i junt amb el meu responsabe pedagògic ens vam dirigir amb ells/elles cap a la dinàmica. Abans d’entrar els hi vaig explicar una mica en que consistía la dinàmica, demana-ls’hi que es deixéssin sentir i els hi vaig preguntar què eren per ells les emocions.

L’activitat consistía en presentar el concepte d’emoció d’una manera més creativa. En aquest cas vaig montar unes targetes d’emocions bàsiques i secundàries que posteriorment vaig deixar al centre de la taula. Cada alumne ha de triar una targeta, se’ls hi dona uns segons per pensar, sentir i posteriorment i amb voluntarietat ens explicarien perquè han escollit aquella emoció o perquè senten aquella emoció.

Abans de començar l’activitat reconec que tenia certa por d’una baixa expectativa o de no haver sigut prou creatiu amb l’activitat i no poder donar suport al potencial emocional de l’alumnat, però tot això va canviar en quan van dur a terme la dinàmica.

L’objectiu d’aquesta dinàmica era ajudar als alumnes a identificar i expressar les emocions, però és més profund, realment la intenció es donar-li’s un espai per fer-ho, un reconeixement, un moment especial.

Realment la cosa va funcionar molt bé, els alumnes des d’un principi es van mostrar molt participatius, tenient molta curiositat i de veritat que estaven creatius, fins i tot em demanaven si es podien escollir més d’una, alguns en van arribar a escollir 3 o més.

A nivell professional, la primera sessió ha mostrat que metodològicament es molt important tenir en compte el benestar emocional dels alumnes i donar-li’s un espai. Els alumnes van identificar molt bé les seves emocions (alegria, tristesa, por…) i un per un ens explicaven com es sentien. A més d’això entre ells es va formar una clima de debat degut a que alguns alumnes havien expressat alguns problemes emocionals i conflictes que no han resolt, va ser molt bonic perquè els companys van començar una conversació molt oberta respectant els sentiments d’aquests i donant-li’s suport i possibles solucions.

També els hi vaig deixar una cartolina en forma de núvol perquè enganxessin les targetes escollides i a més deixéssin dibuixos o missatges sobre com es setien o el que volien expressar.

Per últim, comentar que com a practicant de psicopedagogia estic realment molt content pels resultats de la dinàmica i l’impacte que ha generat en aquests alumnes. També el responsable pedagògic va estar molt content amb la dinàmica i va expressar la importància del seu benestar emocional.

Per a la doumentació del procés, he inclòs algunes imatges que mostren com es va desenvolupar la dinàmica (amb permís del centre i sense mostrar les cares).