Després d’haver llegit, analitzat i familiaritzar-me a fons amb els instruments d’avaluació seleccionats, vaig considerar necessari compartir tot aquest procés amb la tutora de pràctiques i amb la directora del centre. L’objectiu era posar-les al corrent del treball fet fins al moment i, sobretot, consensuar quins alumnes podrien beneficiar-se de la realització de les proves.

La reunió va ser molt enriquidora, ja que em va permetre contrastar la meva mirada com a estudiant amb la seva experiència professional i el coneixement profund que tenen de l’alumnat. A partir del debat i de l’anàlisi conjunta de diferents casos, finalment vam decidir seleccionar tres alumnes.

1. D’una banda, un nen de 9 anys que ha començat a mostrar dificultats, especialment en l’àmbit de l’escriptura. Aquestes dificultats han anat apareixent de manera progressiva i han generat certa preocupació, tant pel que fa al seu rendiment acadèmic com a la seva seguretat a l’hora d’expressar-se per escrit.
2. D’altra banda, dues nenes de 7 anys. Una d’elles presenta dificultats molt evidents en diferents àrees: lectura, escriptura i matemàtiques. Aquest cas ja estava clarament identificat pel centre i es considerava especialment rellevant poder analitzar amb més profunditat el seu perfil competencial.
3. L’altra nena, en canvi, es troba en un punt més incert: tot i que no hi ha un diagnòstic clar, l’equip docent ha començat a detectar alguns indicis que han fet plantejar la necessitat d’observar més atentament el seu desenvolupament.

Aquesta selecció d’alumnes m’ha fet prendre consciència de la importància d’una bona coordinació entre professionals i de com les decisions educatives no es prenen de manera aïllada, sinó a partir de l’observació, el diàleg i la reflexió compartida. Aquest pas marca un punt clau en el procés, ja que a partir d’aquí podré començar a aplicar els instruments i aprofundir en l’anàlisi de cada cas.