Pel que fa a la intervenció, hem pogut veure que s’ha realitzat una avaluació en dos moments diferents: una avaluació contínua i una avaluació final. En primer lloc, es va dur a terme una avaluació contínua mentre s’implementava la intervenció; després de cada sessió, la psicopedagoga del centre i la servidora omplien una escala analítica amb una puntuació de l’1 al 5 sobre el funcionament de les activitats. Aquesta taula contemplava: l’atenció a l’aula, la motivació dels alumnes, el seu comportament, la realització de les activitats i el clima grupal a l’aula. Aquestes escales les hem pogut anar veient després de cada activitat.

En segon lloc, un cop duta a terme la intervenció, es va dissenyar un instrument d’avaluació final: una rúbrica. Aquesta rúbrica, recollia tots els indicadors mencionats als objectius, i serveix per corroborar que aquests s’hagin assolit. L’instrument dissenyat és el següent:

Gràcies a l’avaluació realitzada per la psicopedagoga del centre i la servidora, els resultats ens indiquen el següent: pel que fa a l’autoconeixement de l’alumnat, després de les sessions, la majoria del grup ha pogut identificar de forma clara les seves fortaleses, interessos i àrees de millora, sobretot en aquelles dinàmiques com les del “Mapa en mi”, on els alumnes havien de reflexionar sobre tots aquests aspectes personals. Això els ha servit molt per després poder prendre decisions en funció dels seus gustos, interessos i capacitats.

En segon lloc, pel que fa a les habilitats socials, veiem que el grup de “Brigadilla” ha pogut desenvolupar més empatia i escolta activa, ja que el fet de proposar situacions reals o amb les quals ells, de forma personal, es poden sentir identificats, fa que connectin amb les seves necessitats personals. A més a més, ells no estaven acostumats ni a expressar les seves pròpies emocions, ni a escoltar les dels altres. El fet de dedicar un espai per poder-ho fer, ha fet que connectin més entre ells mateixos, s’entenguin i puguin intentar posar-se a la pell de l’altre. Això evita repetir conductes inadequades que abans eren constants dins l’aula, per tant, podem dir que la majoria del grup ha mostrat empatia i escolta activa en les relacions interpersonals.

Pel que fa a l’assertivitat i el respecte mutu de l’alumnat “Brigadilla”, ells abans mencionaven que tot el que es deien era “de broma” o per fer la gràcia davant la classe, sense tenir en compte que aquestes situacions poden fer sentir malament a la resta de companys i són faltes de respecte. La dinàmica de plantejar situacions desagradables ha fet que fossin més conscients de com es podrien arribar a sentir, ja que no és el mateix fer-ho a una altra persona, que no pas que t’ho facin a tu i, sobretot, la importància de no actuar per impulsos, la primera reacció d’ells segurament és molt més violenta, però quan es paren a pensar dos segons en les conseqüències que hi poden haver, la seva resposta pot canviar radicalment. És important seguir treballant aquests aspectes, ja que són nois que es deixen endur molt per les influències i per la validació dels altres. Tot i això, s’ha pogut observar que hi ha hagut una millora en les expressions de les seves emocions, de la mateixa manera que han après a dir millor les coses als  companys.

Pel que fa a la presa de decisions de l’alumnat de 4t d’ESO, ha sigut interessant estar amb ells per veure tots els dubtes que tenien envers el seu futur formatiu i a l’hora de prendre decisions. Ells van agrair una explicació sobre els diferents factors que podien influir en una decisió i, sobretot, saber identificar els seus propis. Es considera que la totalitat del grup va mostrar una comprensió sòlida  sobre aquesta temàtica, diferenciant els factors útils, els obstacles que podien sorgir i les estratègies de decisió.

Per últim, pel que fa a l’orientació acadèmica i professional, teníem com a objectiu que els alumnes de 4t d’ESO rebessin informació sobre l’itinerari postobligatori educatiu. El repte també va ser fer-ho de forma dinàmica per tal de mantenir els alumnes motivats i participatius durant la sessió. El fet de dur a terme una activitat en grup i buscar i exposar la informació sobre els diferents itineraris existents, va fer que la majoria del grup conegués les principals opcions formatives i les seves característiques, lligant-ho també amb els seus interessos.

En general, s’ha elaborat una valoració molt positiva de les activitats i el funcionament d’aquestes. La implicació de tots els agents ha fet que el ritme d’aquestes sessions fos molt satisfactori; tant per part dels docents implicats, la psicopedagoga i la coordinació pedagògica, com dels mateixos alumnes, els quals han mostrat molt interès i han participat activament en totes les activitats.

Per últim, la darrera sessió d’aquesta intervenció tracta d’una activitat dirigida a l’alumnat de 4t d’ESO, que recordem que són nois i noies que estan molt desorientats sobre què fer un cop finalitzin l’educació secundària obligatòria. Un dels objectius d’aquesta intervenció és poder oferir-los informació sobre les possibles opcions postobligatòries de l’itinerari educatiu. Per fer-ho, s’ha dissenyat una activitat dinàmica sobre aquesta temàtica.

L’activitat consta de tres parts:

• Dinàmica inicial “Què en sé?: A través d’una eina digital anomenada Mentimeter (pissarra digital), es planteja una pregunta: “Quines opcions creus que tens quan acabis 4t d’ESO?” Els alumnes, a través d’un enllaç a la pissarra digital, responen lliurement de forma anònima. La psicopedagoga recull les aportacions i les agrupa per blocs (Batxillerat, Cicles, PFI, món laboral, “no ho sé”, etc.). Adjunto una fotografia d’exemple del que és la pantalla del Mentimeter:

• Dinàmica central “L’itinerari en joc”: L’aula es divideix en petits grups. Cada grup rep una fitxa d’un itinerari educatiu: Batxillerat, CFGM, PFI. Cada fitxa inclou: què és aquest itinerari, requisits d’accés, durada, metodologia (més teòric/més pràctic), opcions, possibles sortides, perfil a qui pot encaixar millor). Els grups tindran accés a ordinadors o tauletes per consultar informació en webs oficials i, posteriorment, hauran de llegir la informació, resumir-la en un petit esquema i, finalment, fer una breu exposició (de 2 o 3 minuts) a la resta de la classe. A continuació, adjunto la fitxa que se’ls reparteix als alumnes per tal d’omplir la informació.

• Tancament “I jo, on em situo?”: De forma individual, cada alumne respon en un full les següents preguntes: Quin itinerari m’ha cridat més l’atenció? Per què crec que podria encaixar amb mi? Què necessito saber o fer a partir d’ara? La psicopedagoga valida els dubtes que vagin sorgint i reforça la idea que decidir és un procés, no una resposta immediata.

Funcionament de la dinàmica: La sessió va anar molt bé. Al principi, l’alumnat estava molt insegur a l’hora de parlar sobre el seu futur acadèmic, ja que molts d’ells no tenien clar què volíen fer o manifestaven no haver buscat molta informació sobre el tema. Molts alumnes van mostrar dubtes i respostes poc concretes, fet que va ajudar a corroborar la necessitat de treballar aquesta temàtica de forma guiada. L’ús de la pissarra digital (Mentimeter) va ajudar que els alumnes participessin de forma activa, ja que el format anònim va permetre que ells s’expressessin amb llibertat. A mesura que les respostes anaven apareixent a la pissarra, es va generar un petit debat amb comentaris i preguntes entre els alumnes, que van servir per aclarir algunes idees i detectar alguns interessos de l’alumnat. Durant la dinàmica “L’itinerari en joc”, el treball en petits grups va anar molt bé per afavorir la implicació de gairebé tot l’alumnat. Es va observar com els alumnes es repartien les tasques i mostraven interès per la informació que anaven buscant. Les exposicions orals també van anar molt bé. Alguns alumnes es mostraven més tímids a l’hora d’expressar-se, així que es va valorar positivament l’esforç en la transmissió de la informació.

Valoració personal: Després de pensar molt com volia dur a terme aquesta activitat, crec que vaig saber trobar un punt intermig entre oferir-los informació sobre l’itinerari educatiu i fer que l’activitat fos dinàmica. Volia evitar una sessió magistral explicativa sobre les opcions que tenien per estudiar un cop acabessin l’ESO, així que vaig pensar en com ho podia fer dinàmic. El fet que, en petits grups, poguessin buscar informació sobre un itinerari educatiu i després haguessin de fer una breu exposició, va ajudar que els alumnes participessin de forma activa en l’activitat i aprofundissin en la cerca d’informació sobre un tema que els interessa; el seu futur formatiu. L’ús d’eines digitals com el Mentimeter també ha incrementat la participació de tot el grup. La dinàmica central ha afavorit el treball cooperatiu i ha sigut molt interessant que cada grup treballi un itinerari diferent i després el comparteixi amb la resta de la classe, això permet que tot l’alumnat tingui una visió global de les opcions existents.

Avaluació de la dinàmica: L’avaluació d’aquesta activitat també s’ha fet a través d’una escala analítica tenint en compte: l’atenció a l’aula, la motivació, el comportament adequat, la realització de les activitats i el clima grupal. De manera general, els resultats han estat prou satisfactoris. L’atenció i la motivació han estat elevades, especialment durant l’ús del Mentimeter i el treball en grup. Cal afegir que amb aquest grup és molt fàcil treballar. El comportament de l’alumnat ha estat molt adequat al llarg de l’activitat, amb una bona actitud i predisposició a l’hora de dur a terme les tasques. El fet de ser una necessitat que ells detecten en ells, facilita que l’interès sigui elevat. Durant les exposicions orals, la resta de companys ha escoltat respectuosament i no han intervingut per a dir ximpleries. La sessió ha estat molt participativa per part d’ells i no els ha suposat cap problema compartir dubtes o inquietuds envers el que volen seguir estudiant. A continuació, adjunto l’escala analítica completada:

La segona sessió amb el grup “Brigadilla” és per treballar les habilitats socials relacionades amb el respecte mutu i l’assertivitat. Es treballarà a partir d’una dinàmica que es diu “Pause, Think & Act” i és per controlar els impulsos i aprendre’s a autoregular emocionalment.

Posant en context, a la sessió interior es va treballar l’autoconeixement, la identificació d’emocions i sobretot l’escolta activa i l’empatia, ja que la dinàmica constava de respondre unes preguntes de grup reflexives en veu alta i compartir-les amb els companys per a fer reflexió grupal. La sessió va anar molt bé i els nois van dur a terme l’activitat de forma satisfactòria.

En aquest segon bloc, l’activitat consta de quatre parts:

• Introducció: es fa una breu explicació sobre la idea de “pausa conscient” abans de reaccionar.
• Pràctica “El botó de pausa”: Breus exercicis de respiració i ancoratge corporal mitjançant un vídeo.

https://www.youtube.com/watch?v=wwDRjL3mMcQ

• Joc de rol “Situacions que m’encenen”: Es presenten situacions reals (burles, frustració en fer una activitat, baralles, etc.). Es representaran dues vegades: una amb la reacció impulsiva i l’altre amb la reacció regulada, d’aquesta manera es treballaran la impulsivitat, el respecte mutu i l’assertivitat a l’hora de dir les coses. Aquesta dinàmica és en veu alta i la representació es fa a la mateixa aula. A continuació, adjunto alguns exemples de situacions:

• Reflexió: Es fa una breu reflexió compartida. La psicopedagoga i la servidora aporten preguntes de reflexió, com, ara bé: Què ha canviat? Quin impacte tindria això dins l’aula?

Funcionament de la dinàmica: El funcionament de la dinàmica ha sigut molt satisfactori. L’activitat d’avui combinava moments de tranquil·litat (gràcies a l’exercici de respiració), moments de reflexió i moments d’acció, fet que ha afavorit la participació activa del grup. El joc de rol els ha anat molt bé per poder observar com d’una mateixa situació es pot actuar de manera diferent i de forma molt més assertiva i respectuosa. A més a més, aquesta activitat ha contribuït a reforçar el treball iniciat a la sessió anterior, connectant l’autoconeixement i la identificació de les seves emocions amb la regulació d’aquestes i l’assertivitat per poder dir les coses bé, de manera adequada. El grup s’ha mostrat molt receptiu i implicat.

Valoració personal: La veritat és que, sorprenentment, igual que la dinàmica anterior, ha sigut molt positiva. El fet de dur a terme la dinàmica en format de joc de rol ha resultat molt entretingut amb els alumnes, ja que ells han pogut posar-se a la pell de situacions que poden ser reals o amb les que es poden sentir identificats, i han vist altres formes de respondre a aquestes situacions que són molt menys agressives, fomentant així l’assertivitat a l’hora d’expressar-se i el respecte entre ells. Estic contenta de com ha anat l’activitat, penso que el fet de fer-ho de forma dinàmica els ajuda a estar molt més participatius i entregats a la sessió.

Avaluació de l’activitat: L’avaluació de la dinàmica s’ha fet, com sempre, amb una escala analítica que puntuava l’atenció, la motivació, el comportament adequat, la realització de les activitats i el clima grupal en una puntuació de l’1 al 5. De manera general, els resultats han estat molt positius. L’atenció a l’aula i la motivació s’han situat majoritàriament en valors alts (4 i 5), especialment durant el joc de rol i la reflexió final. El comportament ha estat adequat en la major part de la sessió, amb predisposició a escoltar les explicacions de la servidora. Pel que fa a la realització de les activitats, la totalitat dels alumnes han volgut participar i han seguit les instruccions proposades. Finalment, el clima que s’ha creat a l’aula ha sigut bastant positiu, creant un espai segur per expressar les seves emocions i opinions. A continuació, adjunto l’avaluació complerta: