Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en un espai tranquil de l’aula. A cada alumne se li ha proporcionat una cartolina blanca i material d’aquarel·la (pintures, pinzells i aigua). La consigna ha estat oberta: pintar lliurement allò que volguessin, deixant que els colors, les formes i els traços expressessin com se sentien en aquell moment.

Durant el procés, el/la psicopedagog/a ha observat sense intervenir, respectant els temps individuals. Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat de compartir de manera voluntària què representa el dibuix i quin significat emocional té per a cadascú.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Facilitar l’expressió emocional lliure a través del llenguatge plàstic i pictòric.
• Afavorir la connexió entre emoció, color i forma, promovent la consciència emocional.
• Oferir un espai segur per expressar emocions sense necessitat de verbalitzar-les inicialment.
• Potenciar el benestar emocional i la regulació mitjançant una activitat creativa i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les produccions, evitant judicis o comparacions.

• Acceptar que els colors i formes tenen un significat personal i no únic.

• Mantenir un clima de silenci o calma durant la fase de creació.

Compromisos

• Utilitzar l’expressió artística com a recurs per entendre i expressar emocions.

• Respectar els espais emocionals dels companys.

• Cuidar el material compartit i l’entorn de treball.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les explicacions posteriors. S’ha valorat:

• la implicació i concentració durant l’activitat,

• la coherència entre la producció i el relat emocional,

• l’actitud de respecte i escolta activa.

Dades i indicadors de referència

• Alta concentració durant el temps de creació.

• Participació voluntària en la posada en comú

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies.
  Aquests indicadors permeten valorar positivament el procés i mantenir aquest tipus de dinàmiques en futures intervencions.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt alt. L’alumnat ha expressat que l’activitat els permetia “pintar que senten” sense pressió i han mostrat amb molt d’orgull la seva creació

Observacions personals

Comentar que tot i el format lliure, els alumnes s’han dividit en dos grups. uns utilitzaven una creació més lliure i expressiva i l’altre grup realitzava un paisatge natural i coordinat. Totes les creacions són respectades i vàlides a més d’aconseguir potenciar la seva expressió.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i flexible. A cada alumne se li ha proporcionat plastilina de diferents colors, sense cap consigna tancada. Se’ls ha explicat que podien crear lliurement formes, figures o estructures que representessin allò que volguessin en aquell moment.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Afavorir l’expressió emocional lliure mitjançant el llenguatge artístic i manipulatiu.
• Facilitar la presa de consciència emocional a través de formes, figures i creacions simbòliques.
• Oferir una alternativa d’expressió no verbal, especialment útil per a l’alumnat amb dificultats per verbalitzar emocions.
• Potenciar l’autoregulació emocional mitjançant el contacte amb un material sensorial i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les creacions sense jutjar-les ni comparar-les.

• Acceptar que cada producció té un significat personal i subjectiu.

• Escoltar amb atenció quan un company decideix compartir el sentit emocional de la seva obra.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les verbalitzacions posteriors. S’ha valorat especialment:

• la implicació en l’activitat,

• la capacitat de vincular la creació amb una emoció,

• i l’actitud de respecte cap a les produccions dels companys.

La majoria de l’alumnat ha mostrat una alta implicació i ha estat capaç d’atribuir un significat emocional a la seva creació.

Dades i indicadors de referència

• Participació activa de gairebé tot el grup

• Alta concentració durant el temps de manipulació.

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies en la posada en comú.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt elevat. L’alumnat ha expressat que l’activitat els resultava agradable, relaxant i motivadora.

Observacions personals

Una de les principals fortaleses de l’activitat ha estat la seva accessibilitat, ja que permet expressar emocions sense necessitat de dominar el llenguatge verbal. S’ha observat que alguns alumnes expressen emocions complexes a través de formes abstractes, mostrant una coherència emocional tot i la manca de paraules.

Com a dificultat, cal destacar que alguns alumnes tendeixen inicialment a buscar “què han de fer”, això evidencia la necessitat de treballar progressivament l’autonomia creativa. L’activitat s’alinea plenament amb els enfocaments de l’educació emocional i l’expressió artística com a mitjà de regulació i autoconeixement.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en gran grup, assegurant un clima de respecte i confiança. Cada alumne ha escollit una targeta amb una situació potencialment generadora d’emocions desagradables (burles, errors davant del grup, enyorança familiar, etc.).

De manera individual, l’alumnat ha escrit una frase que considerava que podria ajudar emocionalment la persona que viu aquella situació. Posteriorment, s’ha fet una posada en comú en cercle, on s’han compartit les frases i s’ha reflexionat conjuntament sobre per què algunes paraules “curen” i d’altres poden fer mal.

El/la psicopedagog/a ha guiat la reflexió, reforçant l’ús de llenguatge assertiu, empàtic i respectuós.

Objectius

• Desenvolupar la comunicació emocional assertiva davant situacions de malestar.

• Fomentar l’empatia cognitiva i emocional, posant-se en el lloc de l’altre.

• Aprendre a utilitzar frases de suport que ajudin a regular emocions negatives.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Pensar abans de parlar, valorant l’impacte emocional de les paraules.

• Utilitzar frases que acompanyin i validin l’emoció de l’altre.

• Evitar comentaris que minimitzin o ridiculitzin el que sent un company.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa i anàlisi qualitativa de les frases elaborades. La majoria de l’alumnat ha estat capaç de generar frases empàtiques, evitant judicis i oferint suport emocional, fet que indica un bon assoliment de l’objectiu de comunicació assertiva.

Dades i indicadors de referència

• Increment de frases empàtiques en les intervencions orals.

• Reducció de comentaris desqualificadors durant la sessió.

• Participació activa de la majoria del grup

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat prou positiu en quant a la funció de l’activitat però no sobre l’interès de l’alumnat. En general, esperava tant d’interès com a la primera dinàmica de la intervenció però no ha sigut així, mirarem de valorar les següents dinàmiques per garantir l’interès i potenciar la seva funcionalitat.

Observacions personals

Certs alumnees han mostrat una tendència de vegades a minimitzar l’emoció, fet que ens fa veure que s’ha de consolidar encara més la dimensió emocional en els infants.

Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en petit grup, en un espai tranquil i flexible. Es van presentar diverses targetes amb emocions bàsiques i secundàries disposades. Cada alumne va seleccionar una o varies emocions i, després d’un temps de reflexió individual, va compartir amb el grup:

• en quines situacions sol sentir aquesta emoció,

• com la nota al cos,

• i què l’ajuda quan apareix.

La dinàmica es va desenvolupar en un ambient de respecte, amb escolta activa per part del grup i amb l’acompanyament del/la psicopedagog/a, que va facilitar la verbalització i va validar totes les emocions expressades.

Objectius

• Afavorir la consciència emocional de l’alumnat mitjançant la identificació d’emocions

• Enriquir el vocabulari emocional

• Fomentar l’autoconeixement emocional, vinculant emocions, sensacions corporals i situacions quotidianes.

• Crear un clima de seguretat i confiança que permeti l’expressió emocional lliure i respectuosa.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les emocions com a vàlides i legítimes, sense jutjar-les.

• Escoltar els companys sense interrompre ni ridiculitzar.

• Intentar posar nom a l’emoció abans de reaccionar davant d’una situació difícil.

Compromisos

• Utilitzar el vocabulari emocional treballat en el dia a dia de l’aula.

• Expressar com ens sentim abans d’arribar a una resposta impulsiva.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte la participació, la capacitat d’identificar emocions i la qualitat de les aportacions orals.

Dades i indicadors de referència

• Percentatge elevat de participació activa

• Identificació correcta d’emocions bàsiques per part de tots els alumnes.

• Increment progressiu de l’ús de llenguatge emocional en les interaccions.

Grau de satisfacció

La veritat que ha sigut molt alt, tant per part de l’alumnat com del psicopedagog/a. Els alumnes han mostrat molt d’interès, implicació i participació, a més han reflectit sentir-se còmodes en l’experiència.

A més, se’ls va deixar un petit racó on enganxar les seves emocions i afegir lliurement el que volguéssin, va ser molt creatiu i hi van haver moltes aportacions.

Observacions personals

Realment, considero que va ser molt important la activitat ja que van assolir diversos alumnes que tenien problemes de benestar emocional i de comunicació. En aquesta dinàmica els va ajudar a expressar-se i ens va ajudar a visualitzar que hi ha molt endins d’aquests infants. A més, la dinàmica va arribar a un punt on van fer un debat entre ells de com resoldre algunes situacions i es van ajudar mútuament.

Descripció de l’activitat

Es tracta d’una reflexió d’aprenentatge personal, professional i institucional durant les meves pràctiques a El Cairat i com el projecte pot tenir continuïtat més enllà d’aquest procés.

Objectius

• Sintetitzar els aprenentatges assolits durant el període de pràctiques.
• Projectar possibles línies de continuïtat del programa.
• Valorar el rol psicopedagògic desenvolupat

Evidències

• Projecte d’intervenció complet
• Instruments d’avaluació dissenyats (rúbrica, qüestionaris)
• Reflexions finals contrastades amb orientadora i tutores

Reflexió personal

Durant el període de pràctiques he pogut consolidar una mirada psicopedagògica, mitjançant la qual he après a:

• Diagnosticar abans d’intervenir
• Escoltar abans de proposar
• Acompanyar sense imposar

Pel que m’ha permès desenvolupar competències clau com el treball en equip, l’assessorament col·laboratiu i la capacitat d’adaptar coneixements teòrics a contextos reals.

Avaluació

El procés ha estat coherent amb els objectius plantejats inicialment, tot i les limitacions temporals. Així doncs, les actuacions realitzades m’han permès:

• Detectar les necessitats reals del centre.
• Dissenyar un programa ajustat i realista.
• Validar-lo parcialment a través d’accions diagnòstiques i de coordinació.

Tanmateix, els indicadors d’avaluació dissenyats no s’han aplicat del tot, però han estat útils com a marc de referència per anticipar resultats i condicions d’èxit.

Observacions personals

Penso que el programa es podria implementar el curs vinent si:

• Es concreta dins del Pla d’Acció Tutorial
• Es garanteix un seguiment trimestral
• Es manté la coordinació entre orientadora i tutores

D’altra banda, estic satisfeta amb el projecte dissenyat ja que, malgrat no veure el resultat final, he pogut contribuir a construir una base sòlida, realista i compartida.

Un cop finalitzada la fase de disseny i coordinació del projecte, he començat a dur a terme les primeres sessions de tècniques d’estudi amb alguns grups del centre. Aquest moment marca el pas de la planificació a la pràctica real, i suposa un punt d’inflexió important dins del Pràcticum.

Les primeres sessions s’han plantejat com una presa de contacte amb l’alumnat, amb l’objectiu de conèixer les seves dificultats, expectatives i actituds envers l’estudi. He detectat que molts alumnes identifiquen que “no saben estudiar”, però tenen dificultats per concretar què és el que no els funciona. Aquest fet confirma la necessitat de treballar no només tècniques concretes, sinó també la presa de consciència sobre els propis hàbits d’aprenentatge.

A nivell metodològic, he intentat generar un espai proper i participatiu, evitant un enfocament excessivament teòric. La resposta inicial de l’alumnat ha estat positiva, especialment quan les propostes es vinculen a situacions reals del seu dia a dia acadèmic. Aquest primer contacte m’ha permès ajustar el ritme, el llenguatge i el grau de profunditat de les sessions, adaptant-les a les característiques de cada grup.

Des del punt de vista professional, aquest inici m’ha ajudat a guanyar seguretat en la conducció de grups i a reafirmar la importància de la flexibilitat com a competència clau en la intervenció psicopedagògica.