Un cop finalitzada la fase de disseny i coordinació del projecte, he començat a dur a terme les primeres sessions de tècniques d’estudi amb alguns grups del centre. Aquest moment marca el pas de la planificació a la pràctica real, i suposa un punt d’inflexió important dins del Pràcticum.

Les primeres sessions s’han plantejat com una presa de contacte amb l’alumnat, amb l’objectiu de conèixer les seves dificultats, expectatives i actituds envers l’estudi. He detectat que molts alumnes identifiquen que “no saben estudiar”, però tenen dificultats per concretar què és el que no els funciona. Aquest fet confirma la necessitat de treballar no només tècniques concretes, sinó també la presa de consciència sobre els propis hàbits d’aprenentatge.

A nivell metodològic, he intentat generar un espai proper i participatiu, evitant un enfocament excessivament teòric. La resposta inicial de l’alumnat ha estat positiva, especialment quan les propostes es vinculen a situacions reals del seu dia a dia acadèmic. Aquest primer contacte m’ha permès ajustar el ritme, el llenguatge i el grau de profunditat de les sessions, adaptant-les a les característiques de cada grup.

Des del punt de vista professional, aquest inici m’ha ajudat a guanyar seguretat en la conducció de grups i a reafirmar la importància de la flexibilitat com a competència clau en la intervenció psicopedagògica.