A mesura que he anat desenvolupant les sessions de tècniques d’estudi amb diferents grups, he pogut observar dinàmiques diverses segons el nivell, la motivació i l’experiència prèvia de l’alumnat. En general, la participació augmenta quan les sessions incorporen exemples pràctics i espais de reflexió compartida.

Una de les principals dificultats detectades és la manca d’hàbits consolidats: molts alumnes reconeixen que no planifiquen l’estudi, que estudien de manera irregular i que només reaccionen davant la pressió de les dates d’examen. Davant d’aquesta realitat, he hagut d’ajustar algunes propostes inicials, simplificant les tècniques i prioritzant aquelles que poden aplicar de manera immediata.

Aquest procés d’ajust m’ha fet prendre consciència de la importància de no sobrecarregar l’alumnat amb massa estratègies, sinó d’acompanyar-los en la selecció d’una o dues tècniques que siguin realment funcionals per a ells. També he incorporat moments breus de regulació emocional i respiració, especialment quan apareix nerviosisme o bloqueig davant l’estudi.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquestes sessions confirmen que l’aprenentatge autoregulat s’ha d’ensenyar de manera progressiva i guiada. A nivell personal, aquest moment del projecte m’està ajudant a desenvolupar habilitats d’observació, escolta activa i presa de decisions en temps real.