Reflexió crítica sobre el procés d’intervenció.

Des d’una perspectiva crítica, s’observa que la prescripció social requereix temps, seguiment i estabilitat institucional per tenir un impacte real. Algunes accions previstes, com una coordinació més sistemàtica amb tots els agents del territori, no s’han pogut desenvolupar plenament a causa de limitacions temporals i estructurals.

Durant el procés s’han fet ajustos metodològics, adaptant activitats i ritmes a la resposta dels joves, fet que reforça una pràctica reflexiva i flexible. El meu posicionament professional ha estat el d’una figura d’acompanyament, evitant rols directius i promovent l’autonomia, en coherència amb els principis de la promoció de la salut (Departament de Salut, 2020).

Valoració personal i contribució a la meva formació.

Des d’una valoració personal, aquest Pràcticum ha tingut un alt valor formatiu. Les tasques dutes a terme s’identifiquen clarament amb la intervenció psicopedagògica i han contribuït al desenvolupament de competències clau del Màster: disseny i avaluació de projectes, treball en xarxa, aplicació de models teòrics i reflexió sobre la pràctica.

El grau de dificultat ha estat moderat-alt, especialment en la concreció de la prescripció social i en la gestió de la participació juvenil, però aquests reptes han estat una font d’aprenentatge significatiu. La relació amb els joves, la col·laboració amb el tutor/a del centre i la participació en reunions han afavorit una comprensió profunda del funcionament institucional.

Propostes de millora i prospectiva del projecte.

Com a propostes de millora es planteja:

-Consolidar la figura del/la professional referent de prescripció social.
-Reforçar la coordinació amb el CAP i els centres educatius.
-Incorporar instruments d’avaluació longitudinal.
-Potenciar la participació juvenil en el disseny de les activitats.

Prospectivament, el projecte té potencial per consolidar-se com un programa estable de salut comunitària juvenil, contribuint a una psicopedagogia transformadora i arrelada al territori.

Conclusions

El projecte Prescripció juvenil ha contribuït de manera significativa tant al benestar dels joves com a la meva formació com a psicopedagoga. La integració de teoria i pràctica, mitjançant la prescripció social i l’enfocament ecològic, posa de manifest el valor d’una psicopedagogia comunitària, preventiva i compromesa amb el territori.

Les expectatives inicials del pràcticum s’han complert de manera satisfactòria, ja que m’ha permès aplicar els coneixements adquirits en un context real, desenvolupar competències professionals clau i consolidar una mirada crítica sobre la pràctica psicopedagògica.

Destacaria especialment la possibilitat de contribuir a la implementació d’un projecte innovador com la prescripció social, aportant eines d’avaluació, sistematització i una mirada psicopedagògica centrada en el benestar integral.

Com a aspectes de millora, considero necessari reforçar la continuïtat del projecte mitjançant recursos humans estables i una estructuració més gran del treball en xarxa.

La meva aportació al centre de pràctiques ha estat la incorporació d’una intervenció psicopedagògica estructurada, preventiva i comunitària, que ha contribuït a reforçar el rol del Punt Jove com a espai de referència per al benestar juvenil.

Resposta a les necessitats detectades

El projecte ha respost de manera directa a les necessitats identificades en el context: manca d’espais inclusius de benestar, dificultats d’accés als recursos del municipi i necessitat d’acompanyament emocional. La prescripció social ha funcionat com a pont entre els joves i la comunitat, reforçant la xarxa de suport, tal com proposa l’Estratègia de salut comunitària de Catalunya (Departament de Salut, 2022).

Valoració qualitativa i quantitativa dels resultats

• Valoració quantitativa: registres d’assistència i continuïtat indiquen una participació sostinguda en les activitats prescrites.

• Valoració qualitativa: les observacions i respostes obertes dels joves evidencien una millora del benestar percebut i del sentiment de pertinença.

Els instruments d’avaluació han permès identificar punts forts (clima de confiança, enfocament vivencial, rol del Punt Jove com a referent) i punts febles (limitacions de recursos humans i dificultats per garantir la continuïtat en alguns casos).

Arribar al final del Pràcticum a l’Escola Rubió i Ors de Reus m’ha permès aturar-me i mirar enrere per entendre tot el que ha implicat aquest procés. Aquesta experiència no ha estat només l’aplicació d’un projecte d’intervenció, sinó un espai de creixement personal i professional que m’ha ajudat a situar-me, amb més criteri i consciència, dins del rol de la psicopedagogia.

La intervenció realitzada amb l’alumnat de 5è B, centrada en el treball emocional, m’ha fet prendre consciència de la complexitat real de l’acompanyament educatiu. He pogut comprovar que treballar les emocions a l’escola no consisteix únicament a proposar activitats atractives, sinó a saber llegir el context, observar les dinàmiques del grup i ajustar constantment la intervenció a allò que va emergint. Aquest aprenentatge ha estat especialment significatiu, ja que m’ha obligat a flexibilitzar expectatives i a entendre la intervenció com un procés viu i canviant.

Un dels aspectes més rellevants del pràcticum ha estat la importància de la coordinació amb els professionals del centre. El contacte amb la psicopedagoga i el tutor/a m’ha ajudat a entendre que la intervenció psicopedagògica només té sentit quan s’inscriu dins d’una mirada compartida i col·laborativa. Aquest treball conjunt m’ha permès contrastar observacions, validar decisions i entendre millor el funcionament real d’un centre educatiu.

Pel que fa a l’alumnat, he pogut observar una evolució progressiva en la manera d’expressar-se, relacionar-se i prendre consciència de les pròpies emocions. Tot i que els canvis no sempre són immediats ni visibles de manera uniforme, sí que s’ha generat un espai de confiança que ha afavorit una major obertura emocional i una millora del clima de grup. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que l’educació emocional és una inversió a llarg termini i no un resultat puntual.

Finalment, tanco aquest procés amb la sensació d’haver consolidat aprenentatges significatius i amb una visió més clara del paper de la psicopedagogia dins l’escola. L’experiència a l’Escola Rubió i Ors ha estat un punt d’inflexió que em permet projectar-me cap al futur professional amb més seguretat, criteri i responsabilitat.

Després d’haver iniciat les sessions de tècniques d’estudi amb alguns grups, puc començar a fer una primera valoració qualitativa de la implementació del projecte. Tot i que encara és aviat per parlar de resultats consolidats, sí que es perceben canvis en la manera com l’alumnat parla de l’estudi i en la seva predisposició a provar estratègies diferents.

Alguns alumnes han expressat que, per primera vegada, algú els ha explicat com estudiar de manera concreta, i no només què han d’estudiar. Aquest retorn posa de manifest una necessitat formativa que sovint queda invisibilitzada, especialment en l’etapa de Formació Professional.

A nivell d’impacte inicial, he observat:

• més consciència sobre la importància de planificar,

• major interès per tècniques pràctiques i realistes,

• una actitud més oberta a revisar hàbits poc efectius.

Pel que fa a la meva identitat professional, aquesta fase m’està permetent consolidar-me com a figura de suport i orientació, capaç de combinar el coneixement teòric amb una intervenció ajustada al context. També m’ha fet reflexionar sobre els límits de la intervenció: no tots els alumnes canvien al mateix ritme, i cal respectar els seus temps i processos.

En conjunt, aquesta primera etapa d’implementació reforça la idea que les tècniques d’estudi no són només una eina acadèmica, sinó un recurs d’empoderament personal que pot tenir un impacte directe en l’autoestima i la percepció de competència de l’alumnat.

Aquesta entrada és per tancar i donar sentit a tot el procés viscut a l’Institut El Cairat. Més enllà de les activitats realitzades, aquest tancament em permet integrar els aprenentatges construïts, revisar com ha evolucionat la meva manera d’entendre la intervenció psicopedagògica i valorar el camí recorregut des d’una mirada més madura i conscient.

Durant el transcurs de les pràctiques, he pogut comprovar que la intervenció psicopedagògica no es construeix a partir d’accions puntuals ni de solucions immediates, sinó que es construeix a partir d’un procés progressiu d’observació, anàlisi, coordinació i presa de decisions compartides. Aquesta idea ve d’assignatures com Fonaments de l’assessorament o intervenció psicopedagògica, ja que ha pres un sentit real quan he hagut de situar-me en un rol d’acompanyament més que no pas d’execució directa. Per tant, el procés de detecció de necessitats, el disseny del projecte d’intervenció i la reflexió sobre els instruments d’avaluació, m’ha permès desenvolupar competències clau com la capacitat d’aplicar coneixements en contextos reals, treballar de maner col·laborativa amb altres professionals i dissenyar propostes ajustades a la realitat del centre. En aquest cas, el Pràcticum ha estat un espai on s’han aplicat els continguts treballats en assignatures com disseny d’investigació o avaluació i intervenció psicopedagògica, especialment respecte a la importància del diagnosi, l’avaluació formativa i la presa de decisions fonamentada.

A nivell personal, aquest diari m’ha ajudat a prendre consciència de la meva evolució com a futura psicopedagoga. He passat d’una mirada inicial més centrada en “què fer” a una de més reflexiva orientada a “com intervenir”, “quan fer-ho” i “amb qui construir-ho”. Aquesta transformació connecta amb l’assignatura de noves mirades i amb la de tendències psicopedagògiques, que situen la prevenció, la inclusió i el treball en xarxa com a eixos fonamentals de la pràctica professional.

Ara si, tanco el Pràcticum amb la sensació d’haver integrat tant la teoria com la pràctica d’una manera significativa, d’haver desenvolupat competències professionals rellevants i d’haver construït una mirada més realista, crítica i compromesa amb la psicopedagogia. Per tant, el procés ha contribuït tant en la meva formació acadèmica com en la definició del meu posicionament professional de futur.