Aquesta entrada és per tancar i donar sentit a tot el procés viscut a l’Institut El Cairat. Més enllà de les activitats realitzades, aquest tancament em permet integrar els aprenentatges construïts, revisar com ha evolucionat la meva manera d’entendre la intervenció psicopedagògica i valorar el camí recorregut des d’una mirada més madura i conscient.

Durant el transcurs de les pràctiques, he pogut comprovar que la intervenció psicopedagògica no es construeix a partir d’accions puntuals ni de solucions immediates, sinó que es construeix a partir d’un procés progressiu d’observació, anàlisi, coordinació i presa de decisions compartides. Aquesta idea ve d’assignatures com Fonaments de l’assessorament o intervenció psicopedagògica, ja que ha pres un sentit real quan he hagut de situar-me en un rol d’acompanyament més que no pas d’execució directa. Per tant, el procés de detecció de necessitats, el disseny del projecte d’intervenció i la reflexió sobre els instruments d’avaluació, m’ha permès desenvolupar competències clau com la capacitat d’aplicar coneixements en contextos reals, treballar de maner col·laborativa amb altres professionals i dissenyar propostes ajustades a la realitat del centre. En aquest cas, el Pràcticum ha estat un espai on s’han aplicat els continguts treballats en assignatures com disseny d’investigació o avaluació i intervenció psicopedagògica, especialment respecte a la importància del diagnosi, l’avaluació formativa i la presa de decisions fonamentada.

A nivell personal, aquest diari m’ha ajudat a prendre consciència de la meva evolució com a futura psicopedagoga. He passat d’una mirada inicial més centrada en “què fer” a una de més reflexiva orientada a “com intervenir”, “quan fer-ho” i “amb qui construir-ho”. Aquesta transformació connecta amb l’assignatura de noves mirades i amb la de tendències psicopedagògiques, que situen la prevenció, la inclusió i el treball en xarxa com a eixos fonamentals de la pràctica professional.

Ara si, tanco el Pràcticum amb la sensació d’haver integrat tant la teoria com la pràctica d’una manera significativa, d’haver desenvolupat competències professionals rellevants i d’haver construït una mirada més realista, crítica i compromesa amb la psicopedagogia. Per tant, el procés ha contribuït tant en la meva formació acadèmica com en la definició del meu posicionament professional de futur.