En el marc de les sessions de tutoria sobre regulació emocional, vaig implementar un taller breu i molt pràctic basat en la idea d’“autoregulació en 3 clics”: pausa atencional (stop curt), autoinstrucció (frase guia) i acció conscient (micro-gest possible). L’objectiu era que l’alumnat tingués un recurs aplicable “en calent”, especialment en situacions d’impulsivitat, bloqueig o evitació.

Descripció de l’activitat

L’activitat constava de tres espais:

1. Introducció i marc (5–7 min). Presentació dels “3 clics” i del perquè: la pausa recupera el present, l’autoinstrucció orienta la decisió i la micro-acció converteix la regulació en un gest petit i possible.
2. Demostració guiada (10 min). Es practica en gran grup la pausa atencional 3–5s (cos quiet, mirada a un punt fix, una respiració lenta), i seguidament es mostren exemples d’autoinstruccions (“Segueixo”, “1 tasca”) i de micro-accions (un gest corporal o una acció mínima de tasca).
3. Aplicació ràpida (10–15 min). Cada alumne escull una situació habitual (classe sorollosa, nervis per nota, tensió al pati) i redacta el seu protocol personal de 3 clics en una targeta:

• Quan em passi… (situació)
• Faré pausa… (3–5s)
• Em diré… (autoinstrucció)
• I faré… (micro-acció concreta)

Objectius

• Entrenar una seqüència d’autorregulació breu i transferible (pausa + autoinstrucció + micro-acció).
• Reduir respostes d’impulsivitat (discussió que escala) i d’evitació (desconnectar davant frustració).
• Augmentar la sensació d’autoeficàcia: “tinc alguna cosa concreta a fer quan em passa”.

Reflexió personal: La fortalesa d’aquest plantejament és que tradueix la regulació emocional a conductes observables i molt breus, cosa especialment útil a l’ESO: no demanem “canviar com et sents”, sinó canviar què fas en el primer instant. El “clic” final (micro-acció) evita que l’estratègia es quedi en teoria, perquè obliga a concretar una acció mínima i viable.

Mirada crítica: perquè funcioni, les autoinstruccions han de ser creïbles i les micro-accions realistes (no “seré el millor”, sinó “obro només el document i escric el títol”). En cas contrari, l’alumnat pot percebre-ho com a “frases buides” i perdre adhesió.

Avaluació de la intervenció

• Indicadors de procés: percentatge d’alumnat que completa els 3 components (pausa + autoinstrucció + micro-acció).
• Indicador de qualitat: micro-acció formulada en un verb concret i verificable (ex.: “obro el document”, “miro el quadern 3s”, “faig 2 cops amb els dits”).
• Satisfacció (1 ítem): “Aquesta estratègia em seria útil en situacions reals?” (escala 1–5).

Observacions personals: Vaig detectar que l’alumnat entén ràpidament la pausa, però tendeix a quedar-se encallat en la micro-acció (què faig exactament). Quan se’ls dona un exemple concret del PowerPoint, el nivell de concreció millora notablement.