Bona nit companyes,

Arribo a l’última entrada d’aquest blog. En aquesta última entrada faré una breu reflexió sobre el procés de dur a terme una intervenció en un centre educatiu i tot el que això ha comportat.

Després de dur a terme la intervenció amb els grups de 4t i 5è de primària, puc afirmar que l’experiència ha estat molt enriquidora, tant pel que fa a l’alumnat com a nivell professional. L’objectiu d’incrementar les habilitats de comunicació no verbal i d’educació emocional davant les barreres lingüístiques s’ha assolit, majoritàriament, de manera satisfactòria. L’alumnat ha demostrat capacitat per identificar emocions bàsiques, ha provat diferents estratègies de comunicació i ha mostrat actituds empàtiques i col·laboratives durant les activitats.

Des del punt de vista professional, aquesta intervenció m’ha permès afrontar la conducció d’un taller per primera vegada. He pogut comprovar la importància d’adaptar les activitats al grup i al curs, gestionar el temps amb flexibilitat i ajustar el llenguatge i els materials segons les necessitats de l’alumnat. Tot i la meva inexperiència inicial, he gaudit molt del procés i m’ha proporcionat confiança per a futures intervencions. Una de les conclusions més rellevants és que el treball d’habilitats comunicatives i emocionals és essencial per afavorir la inclusió, especialment per a alumnes amb barreres lingüístiques. Les dinàmiques implementades han mostrat que, amb recursos i estratègies adequades, fins i tot els grups més moguts poden participar activament i desenvolupar comportaments empàtics i cooperatius.

Finalment, aquesta experiència m’ha permès identificar aspectes a millorar, com la gestió del ritme de la sessió i l’augment de situacions emocionals més complexes, així com la possibilitat de replicar la intervenció amb altres cursos. En conjunt, considero que la intervenció ha estat positiva, ha afavorit un clima inclusiu i ha contribuït al creixement personal i emocional de l’alumnat, així com al meu propi desenvolupament com a psicopedagoga en pràctiques.

Moltes gràcies per llegir-me.

Salutacions ;)

Per acabar el procés, l’avaluació es va fer des de dos punts de vista diferents però complementaris: d’una banda, la meva pròpia observació durant les sessions, i de l’altra, el retorn de la psicopedagoga del centre, que va observar la implementació i va valorar l’activitat un cop acabada.

La meva avaluació es va basar en un registre d’observació directa. Durant els tallers vaig anar anotant com participava l’alumnat, quines estratègies de comunicació no verbal feien servir, com identificaven les emocions i si apareixien conductes empàtiques entre companys. En general, els objectius es van assolir de manera satisfactòria. Per exemple, a l’activitat Les emocions tenen cara, el percentatge d’identificació emocional correcta es va situar entre el 50% i el 70% en un grup, mentre que en l’altre va ser superior al 70%. També vaig veure gestos d’ajuda, intents d’adaptar la comunicació i actituds de respecte davant les dificultats lingüístiques.

D’altra banda, la psicopedagoga del centre va valorar la intervenció a través d’una fitxa d’avaluació. El seu retorn va ser molt positiu, destacant especialment la utilitat de les dinàmiques, el bon funcionament dels materials i la connexió de la proposta amb les necessitats reals del centre. També va considerar que la intervenció era fàcilment replicable en hores de tutoria, amb petits ajustos segons el grup.

En conjunt, aquesta doble mirada va ser molt útil per tenir una visió més completa de la intervenció i per identificar tant els punts forts com els aspectes a millorar en futures experiències.

Adjunto fotografies dels documents d’avaluació:

Salutacions :)