La valoració global del projecte és positiva pel caràcter realista, transferible i coherent amb la cultura del centre. La meva aportació es concreta en tres eixos:
1. Materials i activitats reutilitzables per a tutoria.
2. Eines d’avaluació (rúbrica i qüestionari prepost).
3. Participació en estructures del centre (claustres, comissions de convivència, mediació i orientació laboral) i coordinació amb serveis externs (CSMIJ), fet que va aportar una visió més integrada de la intervenció psicopedagògica.
Com a aspectes que cal millorar, considero clau augmentar la continuïtat temporal i el seguiment de la transferència en situacions naturals, ampliar l’avaluació amb registres docents i autoregistres breus de l’alumnat, i reforçar estratègies de clima i participació per garantir seguretat psicològica quan es treballen continguts d’autoregulació. En conjunt, el projecte deixa una base sòlida perquè el centre l’integri i el faci créixer amb ajustaments mínims.

Durant el Pràcticum vaig implementar un mòdul de tutoria de 3 sessions a 4t d’ESO centrat en llenguatge emocional i autoregulació, amb un rol de codisseny i cofacilitació juntament amb la psicopedagoga del centre. Tot i que el disseny inicial plantejava una seqüència de treball, la implementació va exigir ajustaments metodològics després de les primeres observacions, amb la qual cosa es va incrementar el dinamisme, es van escurçar consignes i es van prioritzar eines “accionables” per sostenir atenció i participació.
Les dificultats més rellevants van ser la variabilitat del clima (bromes/dispersió en moments introspectius) i la concreció de la microacció (passar idees generals a un gest mínim en 5–10 segons). Per respondre, vaig reforçar normes de participació, exemples propers i criteris de concreció (verbs observables i temps curts).

L’avaluació del projecte d’intervenció realitzat es va orientar principalment a valorar-ne la pertinència i la utilitat per al centre, analitzant si responia a les necessitats detectades i si era viable integrar-lo en l’acció tutorial. De forma complementària, es van fer servir instruments senzills amb finalitat formativa, triangulant amb produccions de l’alumnat, role-plays i devolució professional amb tutora/psicopedagoga.
Des d’una lectura qualitativa, el projecte sí que va respondre de manera satisfactòria a la demanda institucional per tres motius:
1. Va ajudar a construir un llenguatge compartit per anomenar emocions amb més precisió
2. Va traduir l’autoregulació en una seqüència operativa (pausa, autoinstrucció i microacció) que redueix la distància entre “entendre” i “fer”.
3. Es va alinear amb espais del centre com a convivència i mediació, afavorint coherència institucional.
Les limitacions principals van ser la durada acotada i la dependència de continuïtat docent per consolidar hàbits. Com a prospectiva, proposo incorporar recordatoris visuals, micro-pràctiques setmanals i una sessió de reforç a 3–4 setmanes per comprovar transferència.

Descripció de l’activitat

Aquesta entrada correspon a la fase final d’avaluació del projecte d’intervenció psicopedagògica implementat a partir dels resultats obtinguts en els processos d’avaluació. L’activitat va consistir a valorar el grau d’assoliment dels objectius, l’adequació de les activitats proposades i l’impacte de la intervenció en els alumnes participants.

L’avaluació s’ha realitzat tenint en compte tant els indicadors definits prèviament com l’observació directa durant les sessions, les reaccions dels infants i la coherència entre les necessitats detectades i les propostes d’intervenció dissenyades.

Objectius

• Valorar l’eficàcia del projecte d’intervenció en relació amb les necessitats detectades.

• Analitzar els punts forts i les limitacions del procés d’intervenció.

• Reflexionar críticament sobre la pròpia pràctica professional.

• Formular propostes de millora i continuïtat del projecte.

Evidències

Enllaç a l’informe d’avaluació amb la proposta

Reflexió personal fonamentada i crítica

L’avaluació del projecte m’ha permès entendre que un bon disseny inicial no garanteix, per si sol, l’èxit de la intervenció. És en la pràctica on el projecte es posa a prova i on emergeixen elements que obliguen a reajustar, flexibilitzar i repensar les propostes.

Un dels aspectes més rellevants ha estat constatar que les dificultats en escriptura (especialment en la còpia i la fluïdesa) apareixen de manera transversal en els tres alumnes, fet que ha justificat la priorització d’aquest àmbit en la intervenció. El treball a partir d’activitats autocorrectives, manipulatives i centrades en el procés ha afavorit una major implicació dels infants i una reducció de la pressió associada a l’error.

A nivell personal, aquesta fase m’ha ajudat a consolidar una mirada més realista i crítica sobre la intervenció psicopedagògica. He pres consciència de les limitacions temporals i contextuals, però també del valor de petites millores significatives quan la intervenció és coherent amb les necessitats reals de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció i propostes de millora

La valoració global del projecte d’intervenció és positiva, ja que ha permès donar resposta de manera ajustada a les necessitats detectades en l’avaluació inicial. A partir dels resultats obtinguts amb el test DST-J, es van dissenyar propostes d’activitats específiques per a cada àmbit de dificultat identificat (lectura, consciència fonològica, escriptura, fluïdesa verbal i memòria de treball), amb l’objectiu d’oferir orientacions educatives concretes i aplicables al context del centre.

De manera especial, es va decidir desenvolupar amb més profunditat una activitat estructurada en format de fitxes autocorrectives en l’àmbit de l’escriptura (fluïdesa i còpia), ja que aquest era l’únic àmbit en què els tres alumnes mostraven un risc moderat o alt. Aquesta activitat es va plantejar des d’un nivell superior al de la còpia mecànica, incorporant processos de planificació, transformació de frases, escriptura conscient i autorevisió, amb l’objectiu de reduir la sobrecàrrega cognitiva i afavorir una escriptura més fluida i significativa.

La utilització de materials manipulatius, consignes graduades segons l’edat i sistemes d’autocorrecció ha afavorit la implicació dels infants i ha permès observar una actitud més segura davant les tasques d’escriptura. Aquest enfocament ha contribuït a centrar la intervenció en el procés més que en el resultat final, aspecte especialment rellevant en alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

Com a propostes de millora, es considera necessari ampliar la durada de la intervenció per consolidar els aprenentatges iniciats, reforçar la coordinació amb el professorat per facilitar la transferència a l’aula ordinària i incorporar instruments de seguiment que permetin valorar l’evolució dels alumnes a mitjà termini.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat va consistir en l’anàlisi global dels resultats obtinguts mitjançant l’aplicació del test DST-J als tres alumnes avaluats i en el posterior retorn d’aquesta informació a l’equip educatiu del centre. L’objectiu principal va ser interpretar els resultats des d’una mirada psicopedagògica, contextualitzada i no diagnòstica, i orientar possibles línies d’actuació ajustades a les necessitats detectades.

El procés de retorn es va realitzar tenint en compte els perfils individuals dels infants (risc lleu, moderat i alt), posant especial èmfasi en la interpretació de l’Índex de Risc com a indicador de vulnerabilitat i no com a etiqueta diagnòstica. A partir de l’anàlisi per àrees (lectura, escriptura, fluïdesa, memòria de treball, etc.), es van identificar tant punts febles com fortaleses, amb la voluntat de construir una mirada equilibrada i orientada a la intervenció educativa.

Objectius

• Analitzar els resultats del test DST-J de manera global i individualitzada.

• Comunicar els resultats a l’equip educatiu amb un llenguatge clar, respectuós i no estigmatitzador.

• Orientar possibles línies d’intervenció educativa i de suport a l’aula.

• Desenvolupar competències professionals vinculades a l’assessorament psicopedagògic.

Evidències

Resultats de l’Edurne de 7 anys, 7 mesos i 11 dies

Resultats de la Mel de 7 anys, 9 mesos i 11 dies

Resultats d’en MARC de 9 anys, 3 mesos i 8 dies

Enllaç a l’informe complert d’avaluació 

Reflexió personal fonamentada i crítica

Aquesta fase del procés m’ha permès prendre consciència de la importància del moment de retorn dels resultats com a part essencial de la tasca psicopedagògica. L’avaluació no finalitza amb l’obtenció de puntuacions, sinó que adquireix sentit quan aquestes dades es transformen en orientacions educatives comprensibles i útils per als professionals del centre.

El fet de treballar amb perfils de risc diferents m’ha ajudat a entendre la necessitat d’evitar lectures simplistes dels resultats. Per exemple, tot i que una alumna presenta un risc lleu global, mostra dificultats significatives en àrees concretes com la còpia o la fluïdesa semàntica, aspecte que requereix una resposta educativa específica. Aquest fet reforça la idea que les dificultats d’aprenentatge no són homogènies i que cal una mirada fina i individualitzada.

Des d’un punt de vista ètic, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la responsabilitat professional que implica comunicar resultats sense generar alarma, però sense minimitzar les dificultats. El repte consisteix a trobar l’equilibri entre informar, orientar i preservar el benestar emocional dels infants.

Avaluació de l’activitat i observacions

La valoració de l’activitat és molt positiva, ja que ha permès establir un pont entre l’avaluació psicopedagògica i la pràctica educativa del centre. El retorn dels resultats ha facilitat la comprensió dels perfils dels alumnes i ha obert la porta a la planificació d’intervencions ajustades i realistes.

Una de les dificultats principals ha estat sintetitzar informació complexa i tècnica en un discurs entenedor per a tots els professionals implicats. Tot i això, aquesta dificultat s’ha convertit en un aprenentatge clau per al meu desenvolupament professional, reforçant la importància de la comunicació com a competència essencial del/la psicopedagog/a.