L’avaluació del projecte d’intervenció realitzat es va orientar principalment a valorar-ne la pertinència i la utilitat per al centre, analitzant si responia a les necessitats detectades i si era viable integrar-lo en l’acció tutorial. De forma complementària, es van fer servir instruments senzills amb finalitat formativa, triangulant amb produccions de l’alumnat, role-plays i devolució professional amb tutora/psicopedagoga.
Des d’una lectura qualitativa, el projecte sí que va respondre de manera satisfactòria a la demanda institucional per tres motius:
1. Va ajudar a construir un llenguatge compartit per anomenar emocions amb més precisió
2. Va traduir l’autoregulació en una seqüència operativa (pausa, autoinstrucció i microacció) que redueix la distància entre “entendre” i “fer”.
3. Es va alinear amb espais del centre com a convivència i mediació, afavorint coherència institucional.
Les limitacions principals van ser la durada acotada i la dependència de continuïtat docent per consolidar hàbits. Com a prospectiva, proposo incorporar recordatoris visuals, micro-pràctiques setmanals i una sessió de reforç a 3–4 setmanes per comprovar transferència.