Reflexió crítica sobre el procés d’intervenció.

Des d’una perspectiva crítica, s’observa que la prescripció social requereix temps, seguiment i estabilitat institucional per tenir un impacte real. Algunes accions previstes, com una coordinació més sistemàtica amb tots els agents del territori, no s’han pogut desenvolupar plenament a causa de limitacions temporals i estructurals.

Durant el procés s’han fet ajustos metodològics, adaptant activitats i ritmes a la resposta dels joves, fet que reforça una pràctica reflexiva i flexible. El meu posicionament professional ha estat el d’una figura d’acompanyament, evitant rols directius i promovent l’autonomia, en coherència amb els principis de la promoció de la salut (Departament de Salut, 2020).

Valoració personal i contribució a la meva formació.

Des d’una valoració personal, aquest Pràcticum ha tingut un alt valor formatiu. Les tasques dutes a terme s’identifiquen clarament amb la intervenció psicopedagògica i han contribuït al desenvolupament de competències clau del Màster: disseny i avaluació de projectes, treball en xarxa, aplicació de models teòrics i reflexió sobre la pràctica.

El grau de dificultat ha estat moderat-alt, especialment en la concreció de la prescripció social i en la gestió de la participació juvenil, però aquests reptes han estat una font d’aprenentatge significatiu. La relació amb els joves, la col·laboració amb el tutor/a del centre i la participació en reunions han afavorit una comprensió profunda del funcionament institucional.

Propostes de millora i prospectiva del projecte.

Com a propostes de millora es planteja:

-Consolidar la figura del/la professional referent de prescripció social.
-Reforçar la coordinació amb el CAP i els centres educatius.
-Incorporar instruments d’avaluació longitudinal.
-Potenciar la participació juvenil en el disseny de les activitats.

Prospectivament, el projecte té potencial per consolidar-se com un programa estable de salut comunitària juvenil, contribuint a una psicopedagogia transformadora i arrelada al territori.

Conclusions

El projecte Prescripció juvenil ha contribuït de manera significativa tant al benestar dels joves com a la meva formació com a psicopedagoga. La integració de teoria i pràctica, mitjançant la prescripció social i l’enfocament ecològic, posa de manifest el valor d’una psicopedagogia comunitària, preventiva i compromesa amb el territori.

Les expectatives inicials del pràcticum s’han complert de manera satisfactòria, ja que m’ha permès aplicar els coneixements adquirits en un context real, desenvolupar competències professionals clau i consolidar una mirada crítica sobre la pràctica psicopedagògica.

Destacaria especialment la possibilitat de contribuir a la implementació d’un projecte innovador com la prescripció social, aportant eines d’avaluació, sistematització i una mirada psicopedagògica centrada en el benestar integral.

Com a aspectes de millora, considero necessari reforçar la continuïtat del projecte mitjançant recursos humans estables i una estructuració més gran del treball en xarxa.

La meva aportació al centre de pràctiques ha estat la incorporació d’una intervenció psicopedagògica estructurada, preventiva i comunitària, que ha contribuït a reforçar el rol del Punt Jove com a espai de referència per al benestar juvenil.

Resposta a les necessitats detectades

El projecte ha respost de manera directa a les necessitats identificades en el context: manca d’espais inclusius de benestar, dificultats d’accés als recursos del municipi i necessitat d’acompanyament emocional. La prescripció social ha funcionat com a pont entre els joves i la comunitat, reforçant la xarxa de suport, tal com proposa l’Estratègia de salut comunitària de Catalunya (Departament de Salut, 2022).

Valoració qualitativa i quantitativa dels resultats

• Valoració quantitativa: registres d’assistència i continuïtat indiquen una participació sostinguda en les activitats prescrites.

• Valoració qualitativa: les observacions i respostes obertes dels joves evidencien una millora del benestar percebut i del sentiment de pertinença.

Els instruments d’avaluació han permès identificar punts forts (clima de confiança, enfocament vivencial, rol del Punt Jove com a referent) i punts febles (limitacions de recursos humans i dificultats per garantir la continuïtat en alguns casos).

Aquesta entrada és per tancar i donar sentit a tot el procés viscut a l’Institut El Cairat. Més enllà de les activitats realitzades, aquest tancament em permet integrar els aprenentatges construïts, revisar com ha evolucionat la meva manera d’entendre la intervenció psicopedagògica i valorar el camí recorregut des d’una mirada més madura i conscient.

Durant el transcurs de les pràctiques, he pogut comprovar que la intervenció psicopedagògica no es construeix a partir d’accions puntuals ni de solucions immediates, sinó que es construeix a partir d’un procés progressiu d’observació, anàlisi, coordinació i presa de decisions compartides. Aquesta idea ve d’assignatures com Fonaments de l’assessorament o intervenció psicopedagògica, ja que ha pres un sentit real quan he hagut de situar-me en un rol d’acompanyament més que no pas d’execució directa. Per tant, el procés de detecció de necessitats, el disseny del projecte d’intervenció i la reflexió sobre els instruments d’avaluació, m’ha permès desenvolupar competències clau com la capacitat d’aplicar coneixements en contextos reals, treballar de maner col·laborativa amb altres professionals i dissenyar propostes ajustades a la realitat del centre. En aquest cas, el Pràcticum ha estat un espai on s’han aplicat els continguts treballats en assignatures com disseny d’investigació o avaluació i intervenció psicopedagògica, especialment respecte a la importància del diagnosi, l’avaluació formativa i la presa de decisions fonamentada.

A nivell personal, aquest diari m’ha ajudat a prendre consciència de la meva evolució com a futura psicopedagoga. He passat d’una mirada inicial més centrada en “què fer” a una de més reflexiva orientada a “com intervenir”, “quan fer-ho” i “amb qui construir-ho”. Aquesta transformació connecta amb l’assignatura de noves mirades i amb la de tendències psicopedagògiques, que situen la prevenció, la inclusió i el treball en xarxa com a eixos fonamentals de la pràctica professional.

Ara si, tanco el Pràcticum amb la sensació d’haver integrat tant la teoria com la pràctica d’una manera significativa, d’haver desenvolupat competències professionals rellevants i d’haver construït una mirada més realista, crítica i compromesa amb la psicopedagogia. Per tant, el procés ha contribuït tant en la meva formació acadèmica com en la definició del meu posicionament professional de futur.

Descripció de l’activitat

Anàlisi conjunta de totes les dades recollides durant el curs per extreure conclusions i propostes de millora.

Objectius

Objectiu general:
Valorar l’eficàcia global del pla d’intervenció psicopedagògica.

Objectius específics:

• Identificar fortaleses i limitacions del programa.

• Proposar línies de millora futures.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

El programa s’alinea amb els models comunitaris i ecològics, consolidant una pràctica psicopedagògica situada i transformadora.

Les evidències

-Síntesi de totes les dades recollides (entrevistes, rúbriques, qüestionaris i diari).

-Identificació de patrons comuns de millora i dificultats.

-Registre de propostes de millora sorgides de l’anàlisi.

-Valoració professional final del procés d’intervenció.

Aquestes evidències permeten una valoració global, fonamentada i crítica del programa de prescripció juvenil.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

S’assoleixen els objectius plantejats, especialment pel que fa a la promoció del benestar i la participació juvenil.

Observacions personals

Es considera fonamental garantir recursos humans estables per assegurar la continuïtat del projecte.

Descripció de l’activitat

Aplicació del qüestionari de benestar i satisfacció al final del cicle d’activitats.

Objectius

Objectiu general:
Mesurar l’impacte del programa en el benestar dels joves.

Objectius específics:

• Valorar canvis en l’estat emocional i físic.

• Analitzar el grau de satisfacció amb la prescripció social.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Els resultats mostren que la prescripció social és una eina eficaç per promoure el benestar, tot i que cal complementar-la amb polítiques de continuïtat.

Les evidències

-Qüestionaris de benestar i satisfacció (respostes Likert).

-Anàlisi qualitativa de les preguntes obertes dels joves.

-Comparació entre la valoració inicial i final del benestar percebut.

-Registre de la intenció de continuïtat en activitats saludables.

Aquestes evidències indiquen l’impacte del programa en el benestar emocional, físic i social dels participants.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

La majoria de joves manifesten una millora del benestar i la voluntat de mantenir hàbits saludables.

Observacions personals

La valoració positiva reforça el rol del Punt Jove com a espai de referència.

En aquesta darrera entrada, s’inicia el procés d’avaluació i valoració del procés.

Descripció de l’activitat

Seguiment continuat del grau de participació, assistència i implicació dels joves en les

activitats prescrites, mitjançant observació i registres sistemàtics.

Objectius

Objectiu general:
Valorar el desenvolupament del procés d’intervenció.

Objectius específics:

• Detectar dificultats durant la implementació. 
• Ajustar les activitats a les necessitats emergents. 

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

L’avaluació processual permet entendre la intervenció com un procés flexible i no lineal, coherent amb els principis de l’educació preventiva i comunitària.

Les evidències

-Registres de seguiment individual de les prescripcions socials.

-Anotacions del diari de sessions amb incidències, ajustos metodològics i evolució dels joves.

-Resultats parcials de les rúbriques d’observació.

-Dades de continuïtat i assistència a les activitats.

Aquestes evidències permeten valorar l’evolució del procés, detectar dificultats i realitzar ajustos en la intervenció.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

S’observa una participació progressiva i una millora en el compromís dels joves amb el seu pla de benestar.

Observacions personals

El seguiment regular és clau per evitar l’abandonament i reforçar la motivació.

En aquesta darrera entrada, continuem fent la implantació de sessions grupals, en aquest cas una sessió de dansa que fa farà de tancament en la fase d’implantació on és portar a terme el qüestionari de satisfacció.

Descripció de l’activitat

Activitat comunitària basada en  dansa, en coordinació amb entitats esportives del municipi. L’activitat és oberta a joves de 12 a 25 anys i promou el moviment com a eina de benestar integral.

Objectius

Objectiu general: Promoure el moviment corporal com a hàbit saludable i accessible.

Objectius específics:

• Incrementar l’activitat física de manera inclusiva.
  

• Afavorir la socialització positiva.
  

• Vincular els joves amb recursos esportius comunitaris.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Des d’una perspectiva comunitària, aquesta activitat reforça els vincles entre el jove i el seu entorn. El moviment esdevé una eina educativa i preventiva.

Com a aspecte crític, cal garantir la continuïtat de l’activitat per evitar que quedi com una experiència puntual sense impacte a llarg termini.

Les evidències

-Registre del nombre de joves participants i la seva continuïtat en l’activitat.

-Observació sistemàtica del grau de participació i interacció entre iguals.

-Enquesta breu posterior a l’activitat sobre el benestar percebut i la satisfacció.

-Registre de coordinació amb les entitats esportives col·laboradores.

Aquestes evidències mostren la vinculació dels joves amb l’activitat física i amb els recursos comunitaris, així com l’impacte percebut en el seu benestar.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

Es registra el nombre de participants, la continuïtat i la valoració del benestar percebut mitjançant enquestes breus posterior a l’activitat.

Observacions personals

La col·laboració amb entitats locals augmenta la legitimitat del projecte i facilita la sostenibilitat de la prescripció social.

A continuació, aquesta entrada vol reflectir la segona part de la implementació d’una sessió grupal portada  a terme al Punt Jove de Torelló.

Descripció de l’activitat

Sessió grupal d’una hora adreçada a joves prescrits i/o interessats en el benestar emocional i corporal. El taller inclou dinàmiques pràctiques de respiració, moviment suau i expressió emocional, desenvolupades en un clima de confiança i no competitiu.

Objectius

Objectiu general:
Afavorir el benestar emocional i físic mitjançant la pràctica de l’autocura en grup.

Objectius específics:

• Fomentar la consciència corporal i emocional.
• Promoure hàbits saludables relacionats amb la gestió de l’estrès.
• Potenciar la participació i el vincle grupal.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

L’aprenentatge vivencial és clau en aquesta activitat, ja que permet als joves experimentar el benestar de manera directa. Des del model de promoció de la salut, el taller actua com a factor protector davant del malestar emocional.

Críticament, es detecta que alguns joves presenten resistències inicials al treball corporal, fet que obliga a adaptar constantment les dinàmiques i respectar els ritmes individuals.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza a través de l’observació sistemàtica del grau de participació, implicació i clima grupal, utilitzant la rúbrica d’observació establerta.

Les evidències

-Registre d’assistència i continuïtat dels participants.

-Rúbrica d’observació del taller grupal (participació, implicació, expressió emocional i relació amb el grup).

-Anotacions al diari de sessions sobre el clima grupal i la dinàmica de la sessió.

-Autoavaluació verbal o breu retorn emocional dels joves al final de la sessió.

Aquestes evidències permeten observar el nivell d’implicació, la regulació emocional i la creació de vincles, en relació amb els objectius operatius del taller.

Observacions personals

El format grupal facilita la normalització del malestar i afavoreix el sentiment de pertinença, aspecte especialment rellevant en joves amb dificultats de socialització.

Hola a tothom, aquí comença la materialització de la  implantació de les diverses actuacions que he portat a terme en el punt jove de Torelló al llarg del període de pràctiques.

Descripció de l’activitat

Sessió d’acompanyament individual realitzada al Punt Jove de Torelló amb l’objectiu de detectar necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut del/de la jove. Mitjançant una entrevista psicopedagògica estructurada, es recull informació sobre el seu benestar integral i s’elabora conjuntament una prescripció social personalitzada, vinculada a recursos comunitaris del municipi. La sessió té una durada aproximada de 45 minuts i s’emmarca dins del programa de prescripció juvenil.

Objectius

Objectiu general:
Promoure el benestar integral del/de la jove mitjançant la detecció de necessitats i la connexió amb recursos comunitaris.

Objectius específics:

• Identificar necessitats emocionals, socials i d’hàbits saludables.
• Afavorir l’autoconeixement i la presa de consciència del propi benestar.
• Establir un pla individual de benestar amb una prescripció social ajustada.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

Aquesta sessió exemplifica el rol del/la psicopedagog/com a mediador/a entre el jove i el seu entorn, en coherència amb el model ecològic de Bronfenbrenner. La prescripció social permet anar més enllà d’una mirada assistencialista, promovent l’autonomia i la participació activa del jove en el seu procés de benestar.

Des d’una mirada crítica, cal destacar la importància de disposar de temps i espais adequats per generar un vincle de confiança, ja que sense aquest element la prescripció pot quedar com una simple orientació i no com un procés real d’acompanyament.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza mitjançant el registre de l’entrevista inicial i la valoració qualitativa del grau d’implicació del/de la jove. Es considera que la sessió ha estat adequada quan el/la jove comprèn i accepta la prescripció proposada i mostra disposició a iniciar el seguiment.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

Observacions personals

Es constata que molts joves expressen dificultats per identificar les seves pròpies necessitats, fet que reforça la necessitat d’aquest espai psicopedagògic dins del Punt Jove.

El pràcticum realitzat a l’INS Gerbert d’Aurillac ha estat una experiència formativa molt enriquidora per mi, que m’ha permès integrar els coneixements teòrics treballats a l’aula aquests dos anys amb la pràctica real en un context educatiu formal. Al llarg de la meva estada en aquest centre, he pogut observar i endinsar-me en el funcionament d’un institut de secundària que aposta per un model d’intervenció psicopedagògica col·laboratiu, inclusiu i preventiu, així com del paper clau de la figura psicopedagoga dins la comunitat educativa.

Les pràctiques m’han permès desenvolupar de manera significativa diverses competències. En primer lloc, el treball en equip, ja que en tot moment ha estat necessària la coordinació amb la psicopedagoga del centre, els tutors, la coordinadora pedagògica i altres professionals implicats. Aquesta col·laboració ha estat essencial en totes les fases de la meva intervenció, des de la detecció de necessitats fins al disseny i implementació de la intervenció, afavorint una mirada conjunta i coherent amb el que cal treballar dins del centre.

D’altra banda, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques del centre a partir de l’anàlisi del context, l’observació realitzada, la documentació institucional i la informació aportada pels docents del centre, tenint en compte la diversitat d’alumnat i les metodologies educatives existents. Aquesta anàlisi ha estat fonamental per a després poder dissenyar una intervenció acurada a les necessitats reals del centre, especialment en l’àmbit socioemocional i d’orientació acadèmica.

Pel que fa a la intervenció, el projecte dissenyat m’ha permès exercir una intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada, abordant aspectes, per mi, molt importants, com, ara bé: les emocions, les habilitats socials i l’orientació acadèmica de l’alumnat. Les actuacions han estat pensades des d’una perspectiva preventiva i d’acompanyament, buscant afavorir millores globals en el benestar, la convivència i la presa de decisions de l’alumnat.

A més a més, durant el pràcticum he pogut també posar en pràctica la competència d’ús de les TIC de manera crítica i efectiva, incorporant eines digitals com el Mentimeter o presentacions elaborades amb l’eina Canva, que m’han facilitat fer més dinàmiques les sessions, fomentar la participació activa de l’alumnat i facilitar processos de reflexió i orientació més interactius i significatius.

Finalment, aquestes pràctiques m’han permès assessorar i orientar els professionals de l’educació en el disseny, l’organització i l’avaluació de processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la igualtat d’oportunitats. La meva participació en reunions de departament d’orientació, la coordinació amb el professorat i l’intercanvi constant d’informació han estat fonamentals per garantir la continuïtat i coherència de la intervenció dins del marc del Pla d’Acció Tutorial del centre.

En conclusió, el fet de realitzar les pràctiques en aquest centre ha complert totalment les meves expectatives formatives. M’han deixat estar molt a prop de tots els agents i destacaria, especialment, l’oportunitat d’intervenir de manera directa amb l’alumnat i formar part activa dels processos d’orientació i acompanyament dels alumnes. Considero que la meva aportació ha estat poder oferir una mirada externa, reflexiva i estructurada que ha contribuït a treballar amb l’alumnat els aspectes socioemocionals o d’orientació dins del centre. Aquesta experiència ha fet que augmenti el meu interès professional per la intervenció psicopedagògica en l’àmbit educatiu i m’ha permès seguir identificant els meus punts forts i els meus aspectes a millorar de cara a pràctiques futures i reptes professionals.