Durant aquests darrers dies al pràcticum, han anat sorgint imprevistos que han provocat petites modificacions en el disseny i implementació del meu projecte d’intervenció.

En un primer moment, com bé vaig esmentar, es va fer anàlisi de necessitats a partir d’una DAFO on es contemplaven les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats amb les quals comptava l’institut. Des d’una perspectiva externa, un dels aspectes més urgents on calia posar treball era un grup d’alumnes de l’ESO que tenia tendència a distorsionar el ritme de l’aula i presentava conductes disruptives de forma reiterada. Aquests alumnes, les dues últimes hores de classe del dia, van a una altra aula anomenada “Brigadilla“. Es va dissenyar el projecte d’intervenció i es va presentar a la tutora de pràctiques. En una primera instància, va donar el vistiplau de la intervenció per l’adequació de les dinàmiques, però, dies més tard, em va comunicar que millor que treballéssim una altra de les necessitats detectades en l’anàlisi DAFO, que era la desorientació per part de l’alumnat de l’últim curs (4 d’ESO), ja que en aquest cas ella podria estar de forma presencial i seria molt més fàcil avaluar-me.

En aquell moment, es va decidir fer canvis en la metodologia de la meva intervenció i es va comunicar, també, a la tutora de pràctiques de la UOC. Dies més tard, de sobte, en una reunió del Departament d’Orientació, on em deixen estar present, la coordinadora pedagògica em va demanar què tal les pràctiques i em va demanar si podria dur a terme alguna dinàmica amb el grup de “Brigadilla“. Per tant, vam consolidar amb la coordinadora pedagògica i la meva tutora de pràctiques que intervindria en dues ocasions treballant dues necessitats reals del centre: per una banda, les conductes disruptives de l’alumnat de l’ESO a la classe “Brigadilla” i, per altra banda, la desorientació de l’alumnat de 4t d’ESO.

Doncs, s’ha redissenyat el projecte d’intervenció tenint en compte dues de les necessitats reals que presenta el centre. En les pròximes entrades, s’explicarà amb més detall la intervenció duta a terme. Adjunto el nou calendari d’actuacions amb els canvis incorporats. Al treball, ja està justificat.

Descripció de l’activitat

Una vegada recollides les dades del semàfor d’hàbits en la petita sessió inicial, vam dur a terme una reunió amb la coordinadora del Departament d’Orientació i una de les tutores de 1r d’ESO. L’objectiu era interpretar conjuntament què és el que indiquen els patrons de color i com això pot condicionar el disseny del programa de tècniques d’estudi.

Vam utilitzar el semàfor com a eina de retorn pedagògic per poder explorar les tres categories establertes:

• Verd: Hàbits consolidats
• Groc: Hàbits intermitents
• Vermell: Hàbits inexistents

Vam dur a terme una conversa orientada a diferents preguntes d’anàlisi com:

• Quins hàbits apareixen majoritàriament en groc i vermell?
• Què explica aquesta irregularitat? Gestió emocional o organitzativa?
• Quines accions docents poden reforçar el hàbits consolidats?

Objectius

• Interpretar els indicadors visuals del semàfor d’hàbits.
• Detectar línies d’intervenció prioritàries pel curs vinent.
• Prendre decisions preventives abans d’efectuar el programa.

Reflexió personal

A diferència de la petita sessió amb l’alumnat, aquesta reunió va permetre obtenir un canvi de perspectiva al situar el semàfor en el pla institucional, ja que es va transformar en un dispositiu de conversa pedagògica. Segons Sánchez-Cano i Bonals (2005), l’avaluació psicopedagògica ha de ser concebuda com un procés compartit, dialogat i sostingut, i no com un acte individual, i precisament és el que permet l’eina, a obrir preguntes i preparar un acompanyament progressiu.

D’aquesta manera, vam poder parlar de ritmes emocionals, de càrrega acadèmica, d’espais de suport i de coherència entre el que es proposa i el que realment es pot realitzar, pel que vaig entendre que el projecte necessita un ritme gradual i adaptat a cada moment.

Evidències

Les dades presentades corresponen a una simulació orientativa basada en les observacions inicials, tenint en compte que el programa d’executarà el curs vinent.

Avaluació

Aquesta reunió va permetre compartir idees respecte a les necessitats detectades, ja que tant la tutora com l’orientadora coincideixen en que els principals focus són com havíem dit en un principi, la gestió del temps i l’autonomia en l’estudi. Tot i l’interès que va generar el semàfor, es va acordar que només s’utilitzarà com a eina d’autoobservació gradual que permeti als alumnes identificar els seus propis avenços sense converitr-ho en una etiqueta comparativa.

Tanmateix, la tutora va comentar que seria interessant introduir materials seqüencials i realistes per tal d’evitar que el programa es transformi en una exigència afegida en el transcurs del curs. Per tant, la reunió va servir per alinear expectatives i assegurar que l’avaluació contemplarà un seguiment sostingut en el temps i ajustat a la realitat de cada aula.

Observacions personals

La tutora va valorar de manera positiva que la informació del semàfor sigui intuïtiva i fàcil pels alumnes, com una mena d’activitat més de l’aula. Personalment, vaig entendre que el programa necessita dur-se a terme des d’un acompanyament sostingut en el temps i que faciliti la reorganització dels hàbits dels alumnes.

Tanmateix, la reunió va servir per comprovar que el meu rol se centra en la interpretació, l’escolta i l’orientació del professorat. A més, es necessari dur a terme un seguiment òptim del programa perquè tingui sentit formatiu, tot i que s’ha d’entendre com un procés continu i progressiu per obtenir els resultats esperats corresponents.

Descripció de l’activitat

Tot i que el programa complet s’implementarà el curs vinent, es va poder dur a terme una sessió breu d’exploració amb un grup de 1r d’ESO per observar rutines d’organització i percepcions sobre l’estudi. Aquesta sessió es tractava d’una dinàmica diagnòstica amb tres mini activitats:

• Semàfor d’hàbits d’estudi
• Què em costa més?
• Com m’organitzo?

Objectius

• Identificar el nivell real de consciència dels alumnes sobre els seus propis hàbits organitzatius.
• Obtenir indicadors inicials per ajustar el programa de tècniques d’estudi.
• Explorar el grau de motivació que associen a l’estudi i a la gestió del temps.

Reflexió personal

La sessió va reforçar el que comenta Domingo Segovia (2001) sobre l’assessorament col·laboratiu quan parla d’observar, comprendre i compartir la realitat educativa abans de transformar-la.  Tanmateix, vaig poder observar que els alumnes quan tenen un espai per expressar les seves dificultats, ho fan sense filtres ja que es senten escoltats i partícips. A més, es mostra una predisposició alta per millorar en aquest aspecte.

Evidències

L’avaluació

Les dades mostren una tendència clara: apuntar els deures a l’agenda és una pràctica relativament consolidada, tot i que la planificació d’estudi i la revisió anticipada contemplen unes puntuacions més baixes. La meitat de l’alumnat no planifica mai el temps d’estudi, fet que confirma la necessitat d’implementar el programa.

Observacions personals

La dinàmica va fluir millor del que pensava, tot i que hi havia una certa vergonya per part d’alguns alumnes quan es va fer públic els seus hàbits d’estudi. Malgrat això, els alumnes es van mostrar participatius en tot moment.

A mida que avançava la sessió, vaig poder observar que es tracta d’uns alumnes saturats, sense eines per poder gestionar el que se’ls demana, cosa que coincideix amb el que ja havia compartit la coordinadora d’orientació en les primeres entrevistes.

Ha estat molt bona idea dur a terme aquesta fase diagnòstica, ja que s’ha pogut observar, escoltar i contrastar evidències i això ha permès que posteriorment es puguin ajustar les activitats a una realitat que calia confirmar completament.

Aquesta sessió ha estat significativa, ja que valida la necessitat del projecte i confirma que la implementació haurà de ser gradual, sostinguda i coordinada. Es tracta d’acompanyar un procés que requereix temps, seguiment i coherència entre orientació i tutoria.

A continuació, comparteixo l’organigrama que mostra la planificació que plantejo en la intervenció:

Prescripció juvenil. Estratègia per afavorir el benestar físic, emocional i social dels joves.

Per dur a terme el projecte d’intervenció, he realitzat la planificació d’aquest mitjançant diferents documents. En primer lloc, es mostra el disseny de les actuacions que es realitzaran al llarg del programa. Seguit de la temporització amb les fases setmanals, així com les tasques i funcions a realitzar per part de cadascún dels agents implicats. Finalment, es mostra la rúbrica d’avaluació que permetrà valorar els objectius i l’impacte global tant en l’alumnat com en la dinàmica del centre.

• Disseny de les actuacions:

• Temporització:

• Persones responsables i tasques principals

• Rúbrica d’avaluació:

La present intervenció psicopedagògica sorgeix de la necessitat d’abordar el benestar emocional, social i físic dels joves del municipi de Torelló.

L’anàlisi inicial del context i la detecció de necessitats van evidenciar diversos elements que afecten directament la qualitat de vida dels adolescents i joves, com ara el sedentarisme, la manca de vincles comunitaris, la presència de dificultats emocionals, el desconeixement dels recursos del municipi i la necessitat creixent d’un acompanyament personalitzat.

En aquest sentit, es va identificar que el Punt Jove, com a servei pròxim i accessible, es troba en una posició privilegiada per actuar com a prescriptor social facilitador, connectant els joves amb activitats, serveis i recursos comunitaris que poden contribuir de manera significativa al seu benestar integral.

A partir d’aquest diagnòstic, es planteja una millora basada en un model de prescripció social estructurat, que inclou:

• Entrevista inicial per detectar necessitats individuals.
• Creació d’una base de dades actualitzada de recursos de salut, oci i participació.
• Derivació personalitzada del jove a activitats /tallers del municipi.
• Dinamització de tallers de salut emocional i moviment.
• Seguiment continuat per garantir l’èxit del procés.

Aquesta intervenció pretén no només donar resposta a necessitats actual, sinó també generar un canvi de model cap a una atenció més comunitària, preventiva i participativa. 

La millora planificada busca empoderar els joves, afavorir la seva autonomia i vincular-los al territori, contribuint a la creació d’un entorn més saludable, inclusiu i cohesionat.

Gràcies per llegir,

Anem compartint,

Núria

Un cop explicat el projecte d’intervenció que es durà a terme (Entrada 4. Disseny del projecte d’intervenció (Part 1)), s’exposarà també el disseny d’avaluació que s’ha creat per avaluar aquest projecte.

S’ha cregut convenient fer dues avaluacions, una en un moment continu, mentre es realitza el projecte d’intervenció, i l’altra un cop aquest hagi finalitzat, per tant, en un moment final. Per avaluar de forma contínua la intervenció que es realitzarà, s’ha dissenyat una escala analítica que acompanyarà a la psicopedagoga del centre i a la servidora a cada sessió d’activitats que es dugui a terme. Aquesta escala recull aspectes que es considera important observar i valorar per tal de puntuar els alumnes pel que fa al seu comportament, atenció a l’aula, motivació, el clima grupal que es crea i si realment es duen a terme les activitats. A continuació, s’adjunta l’instrument d’avaluació:

*Clau de puntuació: 5 (molt bé), 4 (bé), 3 (acceptable), 2 (no gaire bé), 1 (malament). 

Com podem veure, la puntuació va de l’1 al 5, essent 1 malament i 5 molt bé. La psicopedagoga i la servidora ompliran aquesta escala després de cada activitat, per així tenir en compte com ha sigut el comportament de l’alumnat durant les sessions. A més a més, compta amb un apartat d’observacions per poder anotar qualsevol assumpte a tenir en compte.

En segon lloc, l’avaluació final. Aquesta es realitzarà a través d’una rúbrica d’avaluació que ens permetrà veure si els objectius plantejats a l’inici d’aquesta intervenció s’han assolit. Aquest instrument només s’utilitzarà un cop s’hagin acabat totes les sessions.

* Descriptors dels ítems: 

• 0 = No assolit: No mostra progressos rellevants, no participa o es nega a realitzar les activitats, manté conductes disruptives de manera constant, no identifica emocions ni posa en pràctica les estratègies que s’ensenyen i interacciona de forma poc respectuosa. 
• 1 = Assoliment insuficient: Participa de manera intermitent, identifica alguna emoció o necessitat, però de manera superficial, utilitza alguna de les estratègies que s’ensenyen, mostra petites millores de convivència i habilitats socials molt bàsiques. 
• 2 = Assoliment adequat: Participa de manera regular a les activitats, sap identificar emocions i necessitats en la majoria de les situacions que es proposen, utilitza les estratègies de regulació emocional que s’ensenyen i de forma autònoma, interacciona amb respecte i mostra una actitud positiva i col·laboradora.
• 3 = Assoliment òptim: Participa de forma constant en totes les sessions, identifica clarament les emocions i necessitats, fa ús efectiu de les estratègies d’autoregulació emocional, té conductes respectuoses i una actitud molt positiva, així com predisposició per aprendre.

D’aquesta manera, podrem veure si el funcionament de les sessions ha generat progressos en l’alumnat, tant de forma contínua com final, observant si hi ha hagut impacte en la millora d’habilitats socials i autoregulació emocional per part d’aquests alumnes.

PD: Tenir en compte que, les taules es visualitzen de forma diferent aquí al folio.

Un cop fet l’anàlisi de necessitats del centre, procedim a dissenyar el projecte d’intervenció que s’implementarà al centre durant les pràctiques. Recordem doncs que per dissenyar-lo, prèviament es va realitzar una anàlisi de necessitats del centre per observar quins eren els aspectes més urgents per treballar. Aquesta anàlisi es va realitzar gràcies a dues vies: una anàlisi DAFO, detectant aquelles debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenia el centre i, en segon lloc, gràcies a l’aportació d’informació per part de les docents. Els resultats van ésser clars: un dels aspectes que amb més urgència calia treballar era les habilitats socials i l’autoregulació emocional d’un grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula constantment, estan poc vinculats a l’escola (desmotivats = absentisme) i que presenten conductes disruptives a la classe. Aquest grup d’alumnes del qual parlem, un dia a la setmana a última hora del dia, van a una altra aula per poder fer dinàmiques d’introspecció, feina endarrerida o tasques d’altres tipus, ja que són alumnes que a última hora del dia ja no paren atenció a l’aula i, per tant, alteren el funcionament i el ritme d’aquesta. Aquest espai que el centre els cedeix, ens ha anat molt bé per poder-lo aprofitar i dissenyar el projecte. A continuació, explico una mica de què tracta:

En primer lloc, el nom del projecte és: Projecte RESET. Això esdevé al fet que s’intentarà, a través de dinàmiques d’habilitats socials i d’autoregulació emocional, que tornin a connectar amb l’escola i el seu comportament prengui un canvi.

Aquest projecte pren una metodologia totalment activa, en relació amb el model d’assessorament que té l’escola, un model d’assessorament col·laboratiu. El que ens interessa és que els alumnes puguin expressar i desenvolupar les seves pròpies emocions, posar en pràctica les seves habilitats socials i elaborar estratègies d’autoregulació emocional dins d’un espai segur, reduït i que generi confiança. Els destinataris, com s’ha pogut veure, seran aquest grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula i, gràcies a l’espai que ens cedeix el centre, on tots es reuneixen a última hora del dia dels dimecres, serà quan s’aprofitarà per dur a terme les sessions. Es realitzarà cada dimecres una dinàmica que treballi diferents conceptes que es creuen importants: l’autoconeixement emocional, tallers d’autoregulació i gestió d’impulsos i tallers d’habilitats socials i convivència positiva. A continuació, es comparteix una de les activitats programades per una d’aquestes sessions:

I com aquesta activitat, es duran a terme més dinàmiques del mateix tipus, treballant  els conceptes que s’han esmentat anteriorment, fins a arribar a 3 sessions, que és el temps que tenim per dur a terme el projecte d’intervenció. Perquè hi hagi una visió més clara de la temporització de les activitats, es comparteix també una taula on s’observa millor.

Aquest, doncs, serà el projecte d’intervenció que es durà a terme al centre. A més a més, s’han tingut en compte tots els recursos necessaris (tant materials com espacials), la temporització (quadre que teniu a dalt) i les persones que intervindran, que són: la psicopedagoga del centre, l’equip docent que està implicat en els progressos d’aquests alumnes i, per últim, la servidora.

Després d’haver fet l’anàlisi del context i l’observació del mateix durant unes setmanes, he pogut detectar que una part de l’alumnat presenta dificultats d’organització, manca d’hàbits d’estudi i baixa motivació, per la qual cosa afecten a la seva autonomia i al rendiment acadèmic.

Tot seguit, vaig parlar amb la meva tutora de pràctiques per exposar-li la meva observació i em va comentar que justament és un dels temes que es va tractar a la reunió del Departament d’Orientació, sobretot centrant-se en els alumnes de 1r i 2n d’ESO. Per tant, es va decidir realitzar un programa de tècniques d’estudi i organització personal per a l’alumnat d’ESO.

L’objectiu principal és fomentar l’autonomia i la motivació de l’alumnat a través d’estratègies d’organització, planificació i gestió del temps. Així doncs, es duran a terme sessions pràctiques amb la intervenció conjunta dels tutors per afavorir els hàbits d’estudi en totes les àrees.

Bona tarda,

A continuació, us deixo l’enllaç de la presentació en la que he exposat les necessitats detecades en El Cairat desprès de dur a terme una entrevista amb la coordinadora del Departament d’Orientació, que a la vegada és la meva tutora de pràctiques.

https://prezi.com/view/Ua0phN2CT8Zh2tJiTvTQ/?referral_token=DqP6hUlnB3FN