Descripció de l’activitat

Aquesta activitat va consistir en l’aplicació individual de l’instrument d’avaluació DST-J (Test para la detección de la dislexia en niños) als alumnes seleccionats prèviament. Per garantir unes condicions adequades d’administració, abans de començar vaig preparar una sala del centre, assegurant-me que fos un espai tranquil i lliure d’interrupcions. També vaig revisar i preparar tots els materials necessaris per a la prova.

L’aplicació del test es va realitzar de manera individual amb cadascun dels infants, sempre a soles amb mi. Cada sessió va tenir una durada aproximada d’entre 30 i 45 minuts, seguint estrictament les instruccions establertes pel protocol del DST-J, sense necessitat de realitzar cap adaptació.

El DST-J està format per un total de 12 activitats, que permeten avaluar diferents àrees relacionades amb el processament lector i el desenvolupament neuropsicològic. Concretament, el test inclou proves de: nombres, coordinació, lectura, estabilitat postural, segmentació fonèmica, dictat, dígits inversos, lectura de paraules sense sentit, còpia, fluïdesa verbal, fluïdesa semàntica i vocabulari. Aquest conjunt de tasques ofereix una visió àmplia del perfil de l’alumne i facilita la detecció d’indicadors de risc de dislèxia a partir de diferents dimensions.

Objectius

• Aplicar el test DST-J de manera estandarditzada i rigorosa.
• Garantir unes condicions adequades d’avaluació per obtenir dades fiables.
• Detectar possibles indicadors de dificultats relacionades amb la dislèxia.
• Desenvolupar competències professionals vinculades a l’administració d’instruments psicopedagògics.

Reflexió personal

En el moment d’aplicar els tests vaig prendre consciència d’un aspecte clau que fins aleshores havia infravalorat: la importància de practicar prèviament l’administració dels instruments d’avaluació. Durant la fase de preparació, quan analitzava els tests a casa, les instruccions semblaven clares i les activitats no aparentaven una dificultat excessiva. Tanmateix, la pràctica em va demostrar que, especialment quan s’intervé amb infants, poden aparèixer múltiples situacions imprevistes que condicionen el desenvolupament de la prova.

Un exemple clar es va donar en una de les activitats amb un problema tècnic en una fotocòpia, que no tenia la qualitat adequada. En una de les activitats, una nena tenia dificultats evidents per llegir el material, un aspecte especialment crític quan s’avaluen alumnes amb possible risc de dislèxia. Va ser necessari buscar una nova còpia i demanar-li que tornés a iniciar l’exercici, la qual cosa pot haver condicionat el resultat, especialment en proves on el temps és un factor determinant.

Des d’una perspectiva teòrica, aquestes situacions reforcen la idea que l’avaluació psicopedagògica no és un procés mecànic, sinó contextual i sensible a múltiples variables. Tal com assenyalen els models d’avaluació integral, cal interpretar els resultats amb prudència i tenir en compte tant els factors personals com les condicions d’administració.

Evidències

Avaluació de l’activitat i observacions

Malgrat els imprevistos, considero que l’activitat ha estat globalment positiva. El DST-J es basa en diverses proves que, analitzades conjuntament, permeten obtenir una visió més global i representativa del rendiment de l’alumne. Aquest fet ajuda a relativitzar l’impacte d’incidències puntuals i reforça la utilitat de l’instrument dins del procés d’avaluació psicopedagògica.

Aquesta experiència m’ha fet entendre que no n’hi ha prou amb conèixer teòricament els tests: és fonamental practicar-ne l’aplicació, anticipar possibles confusions i preparar acuradament tots els materials. També m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de la flexibilitat i de la capacitat de resposta davant de situacions imprevistes, competències clau en la pràctica professional del/la psicopedagog/a.

Aquest aprenentatge em serà especialment útil de cara a futures intervencions i reforça el valor de l’experiència pràctica com a element central en la formació professional.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en la revisió, anàlisi i selecció dels instruments d’avaluació psicopedagògica que s’utilitzaran en el marc del projecte d’intervenció. Un cop feta aquesta anàlisi prèvia, es va realitzar una reunió amb la tutora de pràctiques i la directora del centre amb l’objectiu de compartir el procés seguit fins al moment i consensuar quins alumnes podrien beneficiar-se de l’aplicació de les proves seleccionades.

Durant la reunió es van analitzar diversos casos a partir del coneixement que l’equip té de l’alumnat i de les necessitats detectades al centre. Fruit d’aquest treball conjunt, es va acordar seleccionar tres alumnes:

• D’una banda, un nen de 9 anys que ha començat a mostrar dificultats, especialment en l’àmbit de l’escriptura. Aquestes dificultats han anat apareixent de manera progressiva i han generat certa preocupació, tant pel que fa al seu rendiment acadèmic com a la seva seguretat a l’hora d’expressar-se per escrit.
• D’altra banda, dues nenes de 7 anys. Una d’elles presenta dificultats molt evidents en diferents àrees: lectura, escriptura i matemàtiques. Aquest cas ja estava clarament identificat pel centre i es considerava especialment rellevant poder analitzar amb més profunditat el seu perfil competencial.
• L’altra nena, en canvi, es troba en un punt més incert: tot i que no hi ha un diagnòstic clar, l’equip docent ha començat a detectar alguns indicis que han fet plantejar la necessitat d’observar més atentament el seu desenvolupament.

Objectius

• Compartir amb l’equip directiu i la tutora de pràctiques el procés de selecció dels instruments d’avaluació.
• Consensuar, de manera col·laborativa, la selecció dels alumnes participants en la intervenció.
• Garantir que la presa de decisions respongui a criteris psicopedagògics i a les necessitats reals del centre.
• Iniciar una fase d’avaluació ajustada i contextualitzada a cada cas.

Reflexió personal fonamentada teòricament i crítica

Aquesta activitat m’ha permès comprendre la importància de la presa de decisions compartida en l’àmbit psicopedagògic. Tal com apunten els models d’intervenció col·laborativa, la mirada del/la psicopedagog/a no pot ser mai aïllada, sinó que ha de complementar-se amb el coneixement profund que tenen els professionals del centre sobre l’alumnat i el context educatiu.

El contrast entre la meva perspectiva com a estudiant en formació i l’experiència de la tutora i de la directora ha enriquit notablement l’anàlisi dels casos. Aquest procés reforça la idea que l’avaluació psicopedagògica no es limita a l’aplicació d’instruments, sinó que implica un procés reflexiu, ètic i contextualitzat, orientat a la presa de decisions educatives ajustades i responsables.

Avaluació i observacions

L’activitat ha estat molt satisfactòria, ja que ha permès avançar de manera coherent cap a la fase d’implementació del projecte. S’ha assolit l’objectiu de seleccionar els alumnes d’una manera consensuada i fonamentada, assegurant que la intervenció respongui a necessitats reals i detectades pel centre. A més, la coordinació amb l’equip ha estat fluida i constructiva.

Una de les principals dificultats ha estat delimitar quins casos prioritzar, ja que diversos alumnes presentaven necessitats susceptibles de ser ateses. Aquest fet m’ha generat certa tensió inicial, però també m’ha ajudat a entendre que la pràctica psicopedagògica implica prendre decisions amb informació parcial i establir prioritats. Aquesta experiència ha reforçat la meva consciència sobre la responsabilitat professional i la necessitat de reflexionar constantment sobre les pròpies decisions.

Descripció de l’actuació

En el marc del disseny del programa de tècniques d’estudi i organització personal, i tenint en compte que la seva implementació es durà a terme el curs vinent, es va dedicar una actuació específica a revisar i validar l’instrument d’avaluació dissenyat al Repte 3.

Aquesta actuació va consistir en una revisió qualitativa i professional de l’eina, amb l’objectiu de comprovar si els criteris i els indicadors definits eren realistes, entenedors i coherents amb les necessitats detectades al centre.

Per tant, la revisió es va fer a partir de converses informals i el contrast reflexiu amb la coordinadora del Departament d’Orientació, posant el focus en si la rúbrica permetria realment fer un seguiment progressiu dels hàbits d’estudi, l’organització del temps i la motivació de l’alumnat, sense convertir-se en una eina rígida o burocràtica.

Objectius

• Comprovar si els indicadors de seguiment i de resultat definits s’ajusten a la realitat del centre i a les possibilitats reals d’observació del professorat.
• Valorar la funcionalitat de la rúbrica com a eina d’acompanyament del procés.
• Detectar possibles ajustos necessaris abans de la futura implementació del programa.

Evidències

Aquesta entrada no inclou evidències materials, ja que correspon a una fase prèvia de validació i ajust de l’instrument d’avaluació.

Reflexió personal

Aquesta reunió m’ha permès entendre l’avaluació com una part viva del procés psicopedagògic. Tal com assenyalen Sánchez-Cano i Bonals (2005), l’avaluació no pot desvincular-se del diàleg entre professionals ni reduir-se a una recollida tècnica de dades.

Per tant, revisar l’instrument abans de la seva aplicació m’ha ajudat a prendre consciència que una bona eina és aquella que pot ser utilitzada, interpretada i compartida pels professionals del centre. En aquest cas, la rúbrica adquireix valor quan es posa al servei de la reflexió conjunta i de la presa de decisions pedagògiques.

Avaluació

La valoració de la revisió va ser positiva, ja que es va coincidir en què els criteris establerts (participació, aplicació de tècniques, organització del temps, motivació i coordinació docent) responen de manera clara a les necessitats identificades durant la fase diagnòstica.

També es va destacar que el fet d’incloure diferents nivells d’assoliment permetria observar els progressos graduals, evitant una mirada dicotòmica basada només en “assolit / no assolit”. En aquest cas, la rúbrica es concep més com una eina d’orientació i seguiment.

Així doncs, es va acordar que, durant la futura implementació, la rúbrica haurà d’anar acompanyada d’espais de coordinació entre tutors i orientadora per tal d’interpretar conjuntament les observacions i donar-los sentit pedagògic.

Observacions personals

A nivell personal, aquesta actuació ha reforçat la idea de que l’avaluació requereix temps, consens i realisme, ja que he pogut constatar que dissenyar instruments sense tenir en compte les condicions reals del centre por treure-lis sentit.

A més, he aprèc que en el rol psicopedagògic, sovint la tasca no és tant aplicar eines com ajudar a pensar-les, ajustar-les i donar-lis coherència dins del funcionament diari del centre. Per tant, aquesta mirada prèvia és clau perquè el programa pugui tenir continuïtat i impacte real en el futur.

Durant aquesta fase de disseny del projecte d’intervenció, s’ha produït un acord rellevant amb la meva tutora de pràctiques i l’equip del centre que ha condicionat positivament la viabilitat del projecte. Després de compartir la proposta de treball amb el Departament d’Orientació de l’Institut Vic, es va acordar que les sessions de tècniques d’estudi es podrien dur a terme dins del meu horari de pràctiques, i que seria jo mateixa qui assumiria la implementació directa de les sessions amb l’alumnat.

Aquest acord suposa un pas important, ja que permet integrar la intervenció psicopedagògica dins del funcionament ordinari del centre, sense interferir en l’horari lectiu ni generar una sobrecàrrega organitzativa. A més, dona sentit al projecte com una actuació real i no només com un exercici acadèmic vinculat al Pràcticum.

Des d’una perspectiva professional, aquesta decisió reforça el meu rol com a psicopedagoga en pràctiques, ja que em permet passar del disseny a l’acció, assumint responsabilitats pròpies de la pràctica psicopedagògica: planificar, intervenir, acompanyar l’alumnat i fer-ne el seguiment. També implica un vot de confiança per part del centre, que reconeix la necessitat existent en relació amb les tècniques d’estudi i valida la proposta com una resposta ajustada al context de la Formació Professional.

A nivell personal, aquest acord m’ha generat una combinació d’il·lusió i responsabilitat. D’una banda, em motiva poder aplicar els coneixements del màster en una situació real; de l’altra, em fa prendre consciència de la importància de preparar bé les sessions, adaptar-les a cada alumne i actuar amb rigor professional. Aquesta experiència m’està ajudant a consolidar la meva identitat professional i a entendre la psicopedagogia com una pràctica situada, flexible i orientada a donar resposta a necessitats reals.

Ens llegim,

Gemma Serrallonga

Descripció de l’activitat

En el marc del procés d’implementació progressiva del projecte, es va dur a terme una reunió de contrast amb la tutora de 2n d’ESO, amb l’objectiu de compartir els primers indicadors obtinguts a partir del treball diagnòstic realitzat a 1r d’ESO, i recollir la seva percepció des d’un curs amb més recorregut acadèmic.

La reunió es va plantejar com un espai de diàleg i interpretació conjunta, sense voluntat de tancament de decisions, sinó com una eina per ajustar i millorar el disseny del programa de cada a la seva futura implementació.

Objectius

• Contrastar si les dificultats detectades en l’alumnat de 1r d’ESO es mantenen o evolucionen a 2n, especialment pel que fa a la gestió del temps, l’autonomia i la constància en els hàbits d’estudi.
• Recollir propostes pràctiques i necessitats reals del professorat per garantir que el programa no suposi una càrrega afegida, sinó un suport útil i assumible.

Evidències

Aquesta entrada no inclou evidències materials, ja que correspon a una reunió de coordinació professional basada en l’anàlisi compartida i la interpretació pedagògica.

Reflexió personal

A diferència de la mini-sessió realitzada amb l’alumnat, aquesta trobada va permetre analitzar la mateix informació des d’una mirada adulta, institucional i professional. La conversa va evidenciar que les dades, per si soles, no tenen sentit si no es construeixen col·lectivament i es posen al servei de decisions pedagògiques compartides.

En aquest sentit, la reunió connecta amb la idea de Sánchez-Cano i Bonals (2005), respecte a l’avaluació psicopedagògica, ja que comenten que l’avaluació psicopedagògica ha de ser un procés de coordinació i intercanvi entre professionals. El semàfor, tal com es va consensuar, no diagnostica, sinó que orienta.

Personalment, aquesta reunió em va ajudar a entendre que parlar d’hàbits d’estudi no és només parlar d’agenda o planificació, sinó també de context, expectatives docents, emocions i suport institucional.

Avaluació

Amb la tutora i l’orientadora del centre, coincidim respecte a les interpretacions que fem del grup. Es va confirmar que les dificultats relacionades amb la planificació del temps i l’autonomia en alguns casos s’accentuen a mesura que augmenten les exigències acadèmiques.

Un dels acords va ser entendre el semàfor d’hàbits com una eina d’autoobservació i seguiment progressiu, i no com un instrument de classificació de l’alumnat. La tutora va remarcar la importància que aquesta eina serveixi per generar conversa pedagògica i presa de consciència, evitant etiquetes o comparacions.

També vam parlar sobre la necessitat de disposar de materials clars, seqüenciats i fàcilment integrables a la tutoria, ja que el professorat sovint percep manca de temps per assumir propostes poc estructurades.

Observacions personals

La tutora va valorar positivament el fet que el semàfor sigui una eina visual i senzilla, capaç de sintetitzar realitats complexes sense generar pressió afegida. La reunió va reforçar la idea que el programa ha de començar des de l’acompanyament i no des de l’exigència, especialment en cursos on l’alumnat ja acumula vivències de fracàs o desmotivació.

També es va evidenciar que, sense temps ni seguiment sostingut, qualsevol proposta corre el risc de quedar diluïda. Per tant, aquesta reunió confirma que en aquesta fase del procés, el meu rol com a psicopedagoga és el d’interpretar, orientar i ajudar a donar sentit a la informació recollida, més que executar directament una intervenció.

Descripció de l’activitat

Una vegada recollides les dades del semàfor d’hàbits en la petita sessió inicial, vam dur a terme una reunió amb la coordinadora del Departament d’Orientació i una de les tutores de 1r d’ESO. L’objectiu era interpretar conjuntament què és el que indiquen els patrons de color i com això pot condicionar el disseny del programa de tècniques d’estudi.

Vam utilitzar el semàfor com a eina de retorn pedagògic per poder explorar les tres categories establertes:

• Verd: Hàbits consolidats
• Groc: Hàbits intermitents
• Vermell: Hàbits inexistents

Vam dur a terme una conversa orientada a diferents preguntes d’anàlisi com:

• Quins hàbits apareixen majoritàriament en groc i vermell?
• Què explica aquesta irregularitat? Gestió emocional o organitzativa?
• Quines accions docents poden reforçar el hàbits consolidats?

Objectius

• Interpretar els indicadors visuals del semàfor d’hàbits.
• Detectar línies d’intervenció prioritàries pel curs vinent.
• Prendre decisions preventives abans d’efectuar el programa.

Reflexió personal

A diferència de la petita sessió amb l’alumnat, aquesta reunió va permetre obtenir un canvi de perspectiva al situar el semàfor en el pla institucional, ja que es va transformar en un dispositiu de conversa pedagògica. Segons Sánchez-Cano i Bonals (2005), l’avaluació psicopedagògica ha de ser concebuda com un procés compartit, dialogat i sostingut, i no com un acte individual, i precisament és el que permet l’eina, a obrir preguntes i preparar un acompanyament progressiu.

D’aquesta manera, vam poder parlar de ritmes emocionals, de càrrega acadèmica, d’espais de suport i de coherència entre el que es proposa i el que realment es pot realitzar, pel que vaig entendre que el projecte necessita un ritme gradual i adaptat a cada moment.

Evidències

Les dades presentades corresponen a una simulació orientativa basada en les observacions inicials, tenint en compte que el programa d’executarà el curs vinent.

Avaluació

Aquesta reunió va permetre compartir idees respecte a les necessitats detectades, ja que tant la tutora com l’orientadora coincideixen en que els principals focus són com havíem dit en un principi, la gestió del temps i l’autonomia en l’estudi. Tot i l’interès que va generar el semàfor, es va acordar que només s’utilitzarà com a eina d’autoobservació gradual que permeti als alumnes identificar els seus propis avenços sense converitr-ho en una etiqueta comparativa.

Tanmateix, la tutora va comentar que seria interessant introduir materials seqüencials i realistes per tal d’evitar que el programa es transformi en una exigència afegida en el transcurs del curs. Per tant, la reunió va servir per alinear expectatives i assegurar que l’avaluació contemplarà un seguiment sostingut en el temps i ajustat a la realitat de cada aula.

Observacions personals

La tutora va valorar de manera positiva que la informació del semàfor sigui intuïtiva i fàcil pels alumnes, com una mena d’activitat més de l’aula. Personalment, vaig entendre que el programa necessita dur-se a terme des d’un acompanyament sostingut en el temps i que faciliti la reorganització dels hàbits dels alumnes.

Tanmateix, la reunió va servir per comprovar que el meu rol se centra en la interpretació, l’escolta i l’orientació del professorat. A més, es necessari dur a terme un seguiment òptim del programa perquè tingui sentit formatiu, tot i que s’ha d’entendre com un procés continu i progressiu per obtenir els resultats esperats corresponents.

Descripció de l’activitat

Tot i que el programa complet s’implementarà el curs vinent, es va poder dur a terme una sessió breu d’exploració amb un grup de 1r d’ESO per observar rutines d’organització i percepcions sobre l’estudi. Aquesta sessió es tractava d’una dinàmica diagnòstica amb tres mini activitats:

• Semàfor d’hàbits d’estudi
• Què em costa més?
• Com m’organitzo?

Objectius

• Identificar el nivell real de consciència dels alumnes sobre els seus propis hàbits organitzatius.
• Obtenir indicadors inicials per ajustar el programa de tècniques d’estudi.
• Explorar el grau de motivació que associen a l’estudi i a la gestió del temps.

Reflexió personal

La sessió va reforçar el que comenta Domingo Segovia (2001) sobre l’assessorament col·laboratiu quan parla d’observar, comprendre i compartir la realitat educativa abans de transformar-la.  Tanmateix, vaig poder observar que els alumnes quan tenen un espai per expressar les seves dificultats, ho fan sense filtres ja que es senten escoltats i partícips. A més, es mostra una predisposició alta per millorar en aquest aspecte.

Evidències

L’avaluació

Les dades mostren una tendència clara: apuntar els deures a l’agenda és una pràctica relativament consolidada, tot i que la planificació d’estudi i la revisió anticipada contemplen unes puntuacions més baixes. La meitat de l’alumnat no planifica mai el temps d’estudi, fet que confirma la necessitat d’implementar el programa.

Observacions personals

La dinàmica va fluir millor del que pensava, tot i que hi havia una certa vergonya per part d’alguns alumnes quan es va fer públic els seus hàbits d’estudi. Malgrat això, els alumnes es van mostrar participatius en tot moment.

A mida que avançava la sessió, vaig poder observar que es tracta d’uns alumnes saturats, sense eines per poder gestionar el que se’ls demana, cosa que coincideix amb el que ja havia compartit la coordinadora d’orientació en les primeres entrevistes.

Ha estat molt bona idea dur a terme aquesta fase diagnòstica, ja que s’ha pogut observar, escoltar i contrastar evidències i això ha permès que posteriorment es puguin ajustar les activitats a una realitat que calia confirmar completament.

Aquesta sessió ha estat significativa, ja que valida la necessitat del projecte i confirma que la implementació haurà de ser gradual, sostinguda i coordinada. Es tracta d’acompanyar un procés que requereix temps, seguiment i coherència entre orientació i tutoria.