Un cop feta la rebuda del centre de pràctiques, ara toca començar a detectar aquelles necessitats que hi ha dins del centre per tal de donar-los resposta des d’un punt de vista psicopedagògic.

Per començar, en el meu cas, encara no he començat les pràctiques per incompatibilitat laboral, tot i això, he pogut fer la detecció de necessitats del centre a partir de dues vies. En primer lloc, la informació directa aportada per una de les docents del centre, la qual també serà la que tutoritza aquestes pràctiques. Em va estar explicant com era la situació de l’escola envers l’alumnat, relacionant-ho amb el meu paper dins l’institut a partir de l’inici de la meva estada; quines eren les dificultats que hi havia amb els alumnes, quins aspectes calia treballar o en quines aules calia més suport psicopedagògic. En segon lloc, a través de  documentació aportada pel mateix centre, com, ara bé, el seu projecte educatiu, els plans d’acció tutorial, les normes d’organització i funcionament o el programa general anual, entre d’altres. Gràcies a aquesta informació, s’ha realitzat una detecció de necessitats a través d’una anàlisi DAFO. Aquesta eina ens ha permès observar i concretar quines són les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats que presenta el centre.

A continuació, s’ha detectat quines són aquelles necessitats més emergents pel que fa a una intervenció psicopedagògica. En primer lloc, hem pogut veure que hi ha necessitat de formació en gestió emocional a tot el professorat; no tots els docents se senten preparats per treballar les habilitats socioemocionals a l’aula. El centre compta amb figures pedagogues i orientadores, però com són un nombre reduït, no es cobreixen totes les necessitats i no es treballa de manera general a totes les aules. De fet, tot el gruix de feina en aquest aspecte recau sempre en els mateixos agents. En segon lloc, hi ha sobrecàrrega de tasques i manca de temps per fer reflexions col·laboratives; el centre disposa de departaments d’orientació i figures pedagogues, però l’equip docent sol prioritzar la gestió acadèmia per sobre del treball preventiu de convivència. En tercer lloc, la poca visibilitat del rol psicopedagògic dins el dia a dia de l’aula; l’assessorament sol ser puntual o consultiu, i caldria aplicar-ho a totes les aules des de l’ESO fins a Batxillerat i PFI. Per últim, veiem que existeixen dificultats en la implicació de l’alumnat; hi ha desmotivació i manca de vincle escolar per part dels alumnes. Hi ha nois i noies que perceben l’institut com un espai poc significatiu, i arran d’això, presenten conductes disruptives dins l’aula, poca implicació o, directament, absentisme.

Tenint en compte les necessitats que hem detectat al centre, la intervenció psicopedagògica anirà totalment destinada a l’alumnat, ja que hi tinc molt més accés. En aquest cas tindrà dos objectius: enfortir la prevenció i el treball socioemocional i desenvolupar dinàmiques de convivència positiva. Com ho farem? Aplicant dinàmiques d’habilitats socials i autoregulació emocional a les aules.

Aprofitant que aquest centre compta amb assignatures com Psicologia i Orientació Educativa a alguns cursos, es duran a terme tallers específics per treballar aquests conceptes amb aquells grups més disruptius. Es treballarà l’empatia, la gestió de conflictes i la responsabilitat personal amb aquells grups que ho requereixin per així veure si hi ha una millora en la motivació i implicació de l’alumnat dins l’aula.

Adjunto una imatge del cartell realitzat amb l’eina CANVA sobre les necessitats detectades del centre. A més a més, us adjunto l’enllaç al PDF per si es considera una millor visualització.

És hora de donar la benvinguda a una nova oportunitat com a alumne que soc i com a professional que vull arribar a ser.

D’aquí poc iniciaré les meves pràctiques a un institut situat a Sant Fruitós del Bages, anomenat Gerbert d’Aurillac. Essent sincera, no és el primer cop que tinc contacte amb un centre educatiu a l’hora de fer pràctiques. Quan vaig cursar el grau en Pedagogia, vaig tenir la sort de realitzar el meu pràcticum a l’escola FEDAC Manresa. Al principi, no sabien molt bé on col·locar-me, ja que precisament entrava també una noia de pràctiques de Psicopedagogia i directament la van posar a les aules d’acollida i tasques de contacte amb les famílies. En el meu cas, jo vaig estar acompanyant als alumnes de Batxillerat (un batxillerat amb un modus operandi diferent), ja que l’escola en aquell moment duia a terme un canvi en el seu programa i estaven implementant un projecte d’innovació. Com aquest batxillerat va ser tota una novetat, vaig dedicar les meves pràctiques a analitzar quines eren les necessitats que hi havia a l’aula (fent molta observació) i, temps després d’haver fet aquesta anàlisi de necessitats, vam poder dur a terme dinàmiques d’introspecció tots plegats per tal de respondre a aquells aspectes que no funcionaven bé dins l’aula, des d’aspectes emocionals fins a aspectes laborals.

Així doncs, les meves expectatives per aquest pràcticum que ara començo són, sobretot, veure i endinsar-me en el que podria ser el meu paper dins d’un centre educatiu, que els altres professionals m’aportin eines per poder fer les meves tasques i, especialment, veure si funciono dins de l’entorn laboral que m’interessa. Crec que no tot depèn de mi, però també m’encantaria poder, d’alguna manera, treballar la gestió emocional amb algun grup/classe que pugui, ja que sempre ha estat un tema molt interessant per mi i que sempre penso que s’hi ha de fer èmfasi, sobretot en l’edat infantil/adolescent. Quan ho vaig treballar a les pràctiques de Pedagogia, va ser un treball molt ben rebut tant per part dels alumnes com pels professors, ja que a vegades ells no tenen temps físic per dedicar-li aquests temes.

Un cop inici les pràctiques, podré aclarir quines seran les meves funcions per així poder encaminar una mica el meu projecte. Tinc moltes ganes de començar i aprendre del que realment m’agrada!

Font: IES Gerbert (agora.xtec.cat/iesgerbert/)