Un cop explicat el projecte d’intervenció que es durà a terme (Entrada 4. Disseny del projecte d’intervenció (Part 1)), s’exposarà també el disseny d’avaluació que s’ha creat per avaluar aquest projecte.

S’ha cregut convenient fer dues avaluacions, una en un moment continu, mentre es realitza el projecte d’intervenció, i l’altra un cop aquest hagi finalitzat, per tant, en un moment final. Per avaluar de forma contínua la intervenció que es realitzarà, s’ha dissenyat una escala analítica que acompanyarà a la psicopedagoga del centre i a la servidora a cada sessió d’activitats que es dugui a terme. Aquesta escala recull aspectes que es considera important observar i valorar per tal de puntuar els alumnes pel que fa al seu comportament, atenció a l’aula, motivació, el clima grupal que es crea i si realment es duen a terme les activitats. A continuació, s’adjunta l’instrument d’avaluació:

*Clau de puntuació: 5 (molt bé), 4 (bé), 3 (acceptable), 2 (no gaire bé), 1 (malament). 

Com podem veure, la puntuació va de l’1 al 5, essent 1 malament i 5 molt bé. La psicopedagoga i la servidora ompliran aquesta escala després de cada activitat, per així tenir en compte com ha sigut el comportament de l’alumnat durant les sessions. A més a més, compta amb un apartat d’observacions per poder anotar qualsevol assumpte a tenir en compte.

En segon lloc, l’avaluació final. Aquesta es realitzarà a través d’una rúbrica d’avaluació que ens permetrà veure si els objectius plantejats a l’inici d’aquesta intervenció s’han assolit. Aquest instrument només s’utilitzarà un cop s’hagin acabat totes les sessions.

* Descriptors dels ítems: 

• 0 = No assolit: No mostra progressos rellevants, no participa o es nega a realitzar les activitats, manté conductes disruptives de manera constant, no identifica emocions ni posa en pràctica les estratègies que s’ensenyen i interacciona de forma poc respectuosa. 
• 1 = Assoliment insuficient: Participa de manera intermitent, identifica alguna emoció o necessitat, però de manera superficial, utilitza alguna de les estratègies que s’ensenyen, mostra petites millores de convivència i habilitats socials molt bàsiques. 
• 2 = Assoliment adequat: Participa de manera regular a les activitats, sap identificar emocions i necessitats en la majoria de les situacions que es proposen, utilitza les estratègies de regulació emocional que s’ensenyen i de forma autònoma, interacciona amb respecte i mostra una actitud positiva i col·laboradora.
• 3 = Assoliment òptim: Participa de forma constant en totes les sessions, identifica clarament les emocions i necessitats, fa ús efectiu de les estratègies d’autoregulació emocional, té conductes respectuoses i una actitud molt positiva, així com predisposició per aprendre.

D’aquesta manera, podrem veure si el funcionament de les sessions ha generat progressos en l’alumnat, tant de forma contínua com final, observant si hi ha hagut impacte en la millora d’habilitats socials i autoregulació emocional per part d’aquests alumnes.

PD: Tenir en compte que, les taules es visualitzen de forma diferent aquí al folio.

Un cop fet l’anàlisi de necessitats del centre, procedim a dissenyar el projecte d’intervenció que s’implementarà al centre durant les pràctiques. Recordem doncs que per dissenyar-lo, prèviament es va realitzar una anàlisi de necessitats del centre per observar quins eren els aspectes més urgents per treballar. Aquesta anàlisi es va realitzar gràcies a dues vies: una anàlisi DAFO, detectant aquelles debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenia el centre i, en segon lloc, gràcies a l’aportació d’informació per part de les docents. Els resultats van ésser clars: un dels aspectes que amb més urgència calia treballar era les habilitats socials i l’autoregulació emocional d’un grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula constantment, estan poc vinculats a l’escola (desmotivats = absentisme) i que presenten conductes disruptives a la classe. Aquest grup d’alumnes del qual parlem, un dia a la setmana a última hora del dia, van a una altra aula per poder fer dinàmiques d’introspecció, feina endarrerida o tasques d’altres tipus, ja que són alumnes que a última hora del dia ja no paren atenció a l’aula i, per tant, alteren el funcionament i el ritme d’aquesta. Aquest espai que el centre els cedeix, ens ha anat molt bé per poder-lo aprofitar i dissenyar el projecte. A continuació, explico una mica de què tracta:

En primer lloc, el nom del projecte és: Projecte RESET. Això esdevé al fet que s’intentarà, a través de dinàmiques d’habilitats socials i d’autoregulació emocional, que tornin a connectar amb l’escola i el seu comportament prengui un canvi.

Aquest projecte pren una metodologia totalment activa, en relació amb el model d’assessorament que té l’escola, un model d’assessorament col·laboratiu. El que ens interessa és que els alumnes puguin expressar i desenvolupar les seves pròpies emocions, posar en pràctica les seves habilitats socials i elaborar estratègies d’autoregulació emocional dins d’un espai segur, reduït i que generi confiança. Els destinataris, com s’ha pogut veure, seran aquest grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula i, gràcies a l’espai que ens cedeix el centre, on tots es reuneixen a última hora del dia dels dimecres, serà quan s’aprofitarà per dur a terme les sessions. Es realitzarà cada dimecres una dinàmica que treballi diferents conceptes que es creuen importants: l’autoconeixement emocional, tallers d’autoregulació i gestió d’impulsos i tallers d’habilitats socials i convivència positiva. A continuació, es comparteix una de les activitats programades per una d’aquestes sessions:

I com aquesta activitat, es duran a terme més dinàmiques del mateix tipus, treballant  els conceptes que s’han esmentat anteriorment, fins a arribar a 3 sessions, que és el temps que tenim per dur a terme el projecte d’intervenció. Perquè hi hagi una visió més clara de la temporització de les activitats, es comparteix també una taula on s’observa millor.

Aquest, doncs, serà el projecte d’intervenció que es durà a terme al centre. A més a més, s’han tingut en compte tots els recursos necessaris (tant materials com espacials), la temporització (quadre que teniu a dalt) i les persones que intervindran, que són: la psicopedagoga del centre, l’equip docent que està implicat en els progressos d’aquests alumnes i, per últim, la servidora.

Un cop feta la rebuda del centre de pràctiques, ara toca començar a detectar aquelles necessitats que hi ha dins del centre per tal de donar-los resposta des d’un punt de vista psicopedagògic.

Per començar, en el meu cas, encara no he començat les pràctiques per incompatibilitat laboral, tot i això, he pogut fer la detecció de necessitats del centre a partir de dues vies. En primer lloc, la informació directa aportada per una de les docents del centre, la qual també serà la que tutoritza aquestes pràctiques. Em va estar explicant com era la situació de l’escola envers l’alumnat, relacionant-ho amb el meu paper dins l’institut a partir de l’inici de la meva estada; quines eren les dificultats que hi havia amb els alumnes, quins aspectes calia treballar o en quines aules calia més suport psicopedagògic. En segon lloc, a través de  documentació aportada pel mateix centre, com, ara bé, el seu projecte educatiu, els plans d’acció tutorial, les normes d’organització i funcionament o el programa general anual, entre d’altres. Gràcies a aquesta informació, s’ha realitzat una detecció de necessitats a través d’una anàlisi DAFO. Aquesta eina ens ha permès observar i concretar quines són les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats que presenta el centre.

A continuació, s’ha detectat quines són aquelles necessitats més emergents pel que fa a una intervenció psicopedagògica. En primer lloc, hem pogut veure que hi ha necessitat de formació en gestió emocional a tot el professorat; no tots els docents se senten preparats per treballar les habilitats socioemocionals a l’aula. El centre compta amb figures pedagogues i orientadores, però com són un nombre reduït, no es cobreixen totes les necessitats i no es treballa de manera general a totes les aules. De fet, tot el gruix de feina en aquest aspecte recau sempre en els mateixos agents. En segon lloc, hi ha sobrecàrrega de tasques i manca de temps per fer reflexions col·laboratives; el centre disposa de departaments d’orientació i figures pedagogues, però l’equip docent sol prioritzar la gestió acadèmia per sobre del treball preventiu de convivència. En tercer lloc, la poca visibilitat del rol psicopedagògic dins el dia a dia de l’aula; l’assessorament sol ser puntual o consultiu, i caldria aplicar-ho a totes les aules des de l’ESO fins a Batxillerat i PFI. Per últim, veiem que existeixen dificultats en la implicació de l’alumnat; hi ha desmotivació i manca de vincle escolar per part dels alumnes. Hi ha nois i noies que perceben l’institut com un espai poc significatiu, i arran d’això, presenten conductes disruptives dins l’aula, poca implicació o, directament, absentisme.

Tenint en compte les necessitats que hem detectat al centre, la intervenció psicopedagògica anirà totalment destinada a l’alumnat, ja que hi tinc molt més accés. En aquest cas tindrà dos objectius: enfortir la prevenció i el treball socioemocional i desenvolupar dinàmiques de convivència positiva. Com ho farem? Aplicant dinàmiques d’habilitats socials i autoregulació emocional a les aules.

Aprofitant que aquest centre compta amb assignatures com Psicologia i Orientació Educativa a alguns cursos, es duran a terme tallers específics per treballar aquests conceptes amb aquells grups més disruptius. Es treballarà l’empatia, la gestió de conflictes i la responsabilitat personal amb aquells grups que ho requereixin per així veure si hi ha una millora en la motivació i implicació de l’alumnat dins l’aula.

Adjunto una imatge del cartell realitzat amb l’eina CANVA sobre les necessitats detectades del centre. A més a més, us adjunto un enllaç al PDF per si es considera una millor visualització.

És hora de donar la benvinguda a una nova oportunitat com a alumne que soc i com a professional que vull arribar a ser.

D’aquí poc iniciaré les meves pràctiques a un institut situat a Sant Fruitós del Bages, anomenat Gerbert d’Aurillac. Essent sincera, no és el primer cop que tinc contacte amb un centre educatiu a l’hora de fer pràctiques. Quan vaig cursar el grau en Pedagogia, vaig tenir la sort de realitzar el meu pràcticum a l’escola FEDAC Manresa. Al principi, no sabien molt bé on col·locar-me, ja que precisament entrava també una noia de pràctiques de Psicopedagogia i directament la van posar a les aules d’acollida i tasques de contacte amb les famílies. En el meu cas, jo vaig estar acompanyant als alumnes de Batxillerat (un batxillerat amb un modus operandi diferent), ja que l’escola en aquell moment duia a terme un canvi en el seu programa i estaven implementant un projecte d’innovació. Com aquest batxillerat va ser tota una novetat, vaig dedicar les meves pràctiques a analitzar quines eren les necessitats que hi havia a l’aula (fent molta observació) i, temps després d’haver fet aquesta anàlisi de necessitats, vam poder dur a terme dinàmiques d’introspecció tots plegats per tal de respondre a aquells aspectes que no funcionaven bé dins l’aula, des d’aspectes emocionals fins a aspectes laborals.

Així doncs, les meves expectatives per aquest pràcticum que ara començo són, sobretot, veure i endinsar-me en el que podria ser el meu paper dins d’un centre educatiu, que els altres professionals m’aportin eines per poder fer les meves tasques i, especialment, veure si funciono dins de l’entorn laboral que m’interessa. Crec que no tot depèn de mi, però també m’encantaria poder, d’alguna manera, treballar la gestió emocional amb algun grup/classe que pugui, ja que sempre ha estat un tema molt interessant per mi i que sempre penso que s’hi ha de fer èmfasi, sobretot en l’edat infantil/adolescent. Quan ho vaig treballar a les pràctiques de Pedagogia, va ser un treball molt ben rebut tant per part dels alumnes com pels professors, ja que a vegades ells no tenen temps físic per dedicar-li aquests temes.

Un cop inici les pràctiques, podré aclarir quines seran les meves funcions per així poder encaminar una mica el meu projecte. Tinc moltes ganes de començar i aprendre del que realment m’agrada!

Font: IES Gerbert (agora.xtec.cat/iesgerbert/)