El pràcticum realitzat a l’INS Gerbert d’Aurillac ha estat una experiència formativa molt enriquidora per mi, que m’ha permès integrar els coneixements teòrics treballats a l’aula aquests dos anys amb la pràctica real en un context educatiu formal. Al llarg de la meva estada en aquest centre, he pogut observar i endinsar-me en el funcionament d’un institut de secundària que aposta per un model d’intervenció psicopedagògica col·laboratiu, inclusiu i preventiu, així com del paper clau de la figura psicopedagoga dins la comunitat educativa.

Les pràctiques m’han permès desenvolupar de manera significativa diverses competències. En primer lloc, el treball en equip, ja que en tot moment ha estat necessària la coordinació amb la psicopedagoga del centre, els tutors, la coordinadora pedagògica i altres professionals implicats. Aquesta col·laboració ha estat essencial en totes les fases de la meva intervenció, des de la detecció de necessitats fins al disseny i implementació de la intervenció, afavorint una mirada conjunta i coherent amb el que cal treballar dins del centre.

D’altra banda, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques del centre a partir de l’anàlisi del context, l’observació realitzada, la documentació institucional i la informació aportada pels docents del centre, tenint en compte la diversitat d’alumnat i les metodologies educatives existents. Aquesta anàlisi ha estat fonamental per a després poder dissenyar una intervenció acurada a les necessitats reals del centre, especialment en l’àmbit socioemocional i d’orientació acadèmica.

Pel que fa a la intervenció, el projecte dissenyat m’ha permès exercir una intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada, abordant aspectes, per mi, molt importants, com, ara bé: les emocions, les habilitats socials i l’orientació acadèmica de l’alumnat. Les actuacions han estat pensades des d’una perspectiva preventiva i d’acompanyament, buscant afavorir millores globals en el benestar, la convivència i la presa de decisions de l’alumnat.

A més a més, durant el pràcticum he pogut també posar en pràctica la competència d’ús de les TIC de manera crítica i efectiva, incorporant eines digitals com el Mentimeter o presentacions elaborades amb l’eina Canva, que m’han facilitat fer més dinàmiques les sessions, fomentar la participació activa de l’alumnat i facilitar processos de reflexió i orientació més interactius i significatius.

Finalment, aquestes pràctiques m’han permès assessorar i orientar els professionals de l’educació en el disseny, l’organització i l’avaluació de processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la igualtat d’oportunitats. La meva participació en reunions de departament d’orientació, la coordinació amb el professorat i l’intercanvi constant d’informació han estat fonamentals per garantir la continuïtat i coherència de la intervenció dins del marc del Pla d’Acció Tutorial del centre.

En conclusió, el fet de realitzar les pràctiques en aquest centre ha complert totalment les meves expectatives formatives. M’han deixat estar molt a prop de tots els agents i destacaria, especialment, l’oportunitat d’intervenir de manera directa amb l’alumnat i formar part activa dels processos d’orientació i acompanyament dels alumnes. Considero que la meva aportació ha estat poder oferir una mirada externa, reflexiva i estructurada que ha contribuït a treballar amb l’alumnat els aspectes socioemocionals o d’orientació dins del centre. Aquesta experiència ha fet que augmenti el meu interès professional per la intervenció psicopedagògica en l’àmbit educatiu i m’ha permès seguir identificant els meus punts forts i els meus aspectes a millorar de cara a pràctiques futures i reptes professionals.

Pel que fa a la intervenció, hem pogut veure que s’ha realitzat una avaluació en dos moments diferents: una avaluació contínua i una avaluació final. En primer lloc, es va dur a terme una avaluació contínua mentre s’implementava la intervenció; després de cada sessió, la psicopedagoga del centre i la servidora omplien una escala analítica amb una puntuació de l’1 al 5 sobre el funcionament de les activitats. Aquesta taula contemplava: l’atenció a l’aula, la motivació dels alumnes, el seu comportament, la realització de les activitats i el clima grupal a l’aula. Aquestes escales les hem pogut anar veient després de cada activitat.

En segon lloc, un cop duta a terme la intervenció, es va dissenyar un instrument d’avaluació final: una rúbrica. Aquesta rúbrica, recollia tots els indicadors mencionats als objectius, i serveix per corroborar que aquests s’hagin assolit. L’instrument dissenyat és el següent:

Gràcies a l’avaluació realitzada per la psicopedagoga del centre i la servidora, els resultats ens indiquen el següent: pel que fa a l’autoconeixement de l’alumnat, després de les sessions, la majoria del grup ha pogut identificar de forma clara les seves fortaleses, interessos i àrees de millora, sobretot en aquelles dinàmiques com les del “Mapa en mi”, on els alumnes havien de reflexionar sobre tots aquests aspectes personals. Això els ha servit molt per després poder prendre decisions en funció dels seus gustos, interessos i capacitats.

En segon lloc, pel que fa a les habilitats socials, veiem que el grup de “Brigadilla” ha pogut desenvolupar més empatia i escolta activa, ja que el fet de proposar situacions reals o amb les quals ells, de forma personal, es poden sentir identificats, fa que connectin amb les seves necessitats personals. A més a més, ells no estaven acostumats ni a expressar les seves pròpies emocions, ni a escoltar les dels altres. El fet de dedicar un espai per poder-ho fer, ha fet que connectin més entre ells mateixos, s’entenguin i puguin intentar posar-se a la pell de l’altre. Això evita repetir conductes inadequades que abans eren constants dins l’aula, per tant, podem dir que la majoria del grup ha mostrat empatia i escolta activa en les relacions interpersonals.

Pel que fa a l’assertivitat i el respecte mutu de l’alumnat “Brigadilla”, ells abans mencionaven que tot el que es deien era “de broma” o per fer la gràcia davant la classe, sense tenir en compte que aquestes situacions poden fer sentir malament a la resta de companys i són faltes de respecte. La dinàmica de plantejar situacions desagradables ha fet que fossin més conscients de com es podrien arribar a sentir, ja que no és el mateix fer-ho a una altra persona, que no pas que t’ho facin a tu i, sobretot, la importància de no actuar per impulsos, la primera reacció d’ells segurament és molt més violenta, però quan es paren a pensar dos segons en les conseqüències que hi poden haver, la seva resposta pot canviar radicalment. És important seguir treballant aquests aspectes, ja que són nois que es deixen endur molt per les influències i per la validació dels altres. Tot i això, s’ha pogut observar que hi ha hagut una millora en les expressions de les seves emocions, de la mateixa manera que han après a dir millor les coses als  companys.

Pel que fa a la presa de decisions de l’alumnat de 4t d’ESO, ha sigut interessant estar amb ells per veure tots els dubtes que tenien envers el seu futur formatiu i a l’hora de prendre decisions. Ells van agrair una explicació sobre els diferents factors que podien influir en una decisió i, sobretot, saber identificar els seus propis. Es considera que la totalitat del grup va mostrar una comprensió sòlida  sobre aquesta temàtica, diferenciant els factors útils, els obstacles que podien sorgir i les estratègies de decisió.

Per últim, pel que fa a l’orientació acadèmica i professional, teníem com a objectiu que els alumnes de 4t d’ESO rebessin informació sobre l’itinerari postobligatori educatiu. El repte també va ser fer-ho de forma dinàmica per tal de mantenir els alumnes motivats i participatius durant la sessió. El fet de dur a terme una activitat en grup i buscar i exposar la informació sobre els diferents itineraris existents, va fer que la majoria del grup conegués les principals opcions formatives i les seves característiques, lligant-ho també amb els seus interessos.

En general, s’ha elaborat una valoració molt positiva de les activitats i el funcionament d’aquestes. La implicació de tots els agents ha fet que el ritme d’aquestes sessions fos molt satisfactori; tant per part dels docents implicats, la psicopedagoga i la coordinació pedagògica, com dels mateixos alumnes, els quals han mostrat molt interès i han participat activament en totes les activitats.

Per últim, la darrera sessió d’aquesta intervenció tracta d’una activitat dirigida a l’alumnat de 4t d’ESO, que recordem que són nois i noies que estan molt desorientats sobre què fer un cop finalitzin l’educació secundària obligatòria. Un dels objectius d’aquesta intervenció és poder oferir-los informació sobre les possibles opcions postobligatòries de l’itinerari educatiu. Per fer-ho, s’ha dissenyat una activitat dinàmica sobre aquesta temàtica.

L’activitat consta de tres parts:

• Dinàmica inicial “Què en sé?: A través d’una eina digital anomenada Mentimeter (pissarra digital), es planteja una pregunta: “Quines opcions creus que tens quan acabis 4t d’ESO?” Els alumnes, a través d’un enllaç a la pissarra digital, responen lliurement de forma anònima. La psicopedagoga recull les aportacions i les agrupa per blocs (Batxillerat, Cicles, PFI, món laboral, “no ho sé”, etc.). Adjunto una fotografia d’exemple del que és la pantalla del Mentimeter:

• Dinàmica central “L’itinerari en joc”: L’aula es divideix en petits grups. Cada grup rep una fitxa d’un itinerari educatiu: Batxillerat, CFGM, PFI. Cada fitxa inclou: què és aquest itinerari, requisits d’accés, durada, metodologia (més teòric/més pràctic), opcions, possibles sortides, perfil a qui pot encaixar millor). Els grups tindran accés a ordinadors o tauletes per consultar informació en webs oficials i, posteriorment, hauran de llegir la informació, resumir-la en un petit esquema i, finalment, fer una breu exposició (de 2 o 3 minuts) a la resta de la classe. A continuació, adjunto la fitxa que se’ls reparteix als alumnes per tal d’omplir la informació.

• Tancament “I jo, on em situo?”: De forma individual, cada alumne respon en un full les següents preguntes: Quin itinerari m’ha cridat més l’atenció? Per què crec que podria encaixar amb mi? Què necessito saber o fer a partir d’ara? La psicopedagoga valida els dubtes que vagin sorgint i reforça la idea que decidir és un procés, no una resposta immediata.

Funcionament de la dinàmica: La sessió va anar molt bé. Al principi, l’alumnat estava molt insegur a l’hora de parlar sobre el seu futur acadèmic, ja que molts d’ells no tenien clar què volíen fer o manifestaven no haver buscat molta informació sobre el tema. Molts alumnes van mostrar dubtes i respostes poc concretes, fet que va ajudar a corroborar la necessitat de treballar aquesta temàtica de forma guiada. L’ús de la pissarra digital (Mentimeter) va ajudar que els alumnes participessin de forma activa, ja que el format anònim va permetre que ells s’expressessin amb llibertat. A mesura que les respostes anaven apareixent a la pissarra, es va generar un petit debat amb comentaris i preguntes entre els alumnes, que van servir per aclarir algunes idees i detectar alguns interessos de l’alumnat. Durant la dinàmica “L’itinerari en joc”, el treball en petits grups va anar molt bé per afavorir la implicació de gairebé tot l’alumnat. Es va observar com els alumnes es repartien les tasques i mostraven interès per la informació que anaven buscant. Les exposicions orals també van anar molt bé. Alguns alumnes es mostraven més tímids a l’hora d’expressar-se, així que es va valorar positivament l’esforç en la transmissió de la informació.

Valoració personal: Després de pensar molt com volia dur a terme aquesta activitat, crec que vaig saber trobar un punt intermig entre oferir-los informació sobre l’itinerari educatiu i fer que l’activitat fos dinàmica. Volia evitar una sessió magistral explicativa sobre les opcions que tenien per estudiar un cop acabessin l’ESO, així que vaig pensar en com ho podia fer dinàmic. El fet que, en petits grups, poguessin buscar informació sobre un itinerari educatiu i després haguessin de fer una breu exposició, va ajudar que els alumnes participessin de forma activa en l’activitat i aprofundissin en la cerca d’informació sobre un tema que els interessa; el seu futur formatiu. L’ús d’eines digitals com el Mentimeter també ha incrementat la participació de tot el grup. La dinàmica central ha afavorit el treball cooperatiu i ha sigut molt interessant que cada grup treballi un itinerari diferent i després el comparteixi amb la resta de la classe, això permet que tot l’alumnat tingui una visió global de les opcions existents.

Avaluació de la dinàmica: L’avaluació d’aquesta activitat també s’ha fet a través d’una escala analítica tenint en compte: l’atenció a l’aula, la motivació, el comportament adequat, la realització de les activitats i el clima grupal. De manera general, els resultats han estat prou satisfactoris. L’atenció i la motivació han estat elevades, especialment durant l’ús del Mentimeter i el treball en grup. Cal afegir que amb aquest grup és molt fàcil treballar. El comportament de l’alumnat ha estat molt adequat al llarg de l’activitat, amb una bona actitud i predisposició a l’hora de dur a terme les tasques. El fet de ser una necessitat que ells detecten en ells, facilita que l’interès sigui elevat. Durant les exposicions orals, la resta de companys ha escoltat respectuosament i no han intervingut per a dir ximpleries. La sessió ha estat molt participativa per part d’ells i no els ha suposat cap problema compartir dubtes o inquietuds envers el que volen seguir estudiant. A continuació, adjunto l’escala analítica completada:

La segona sessió amb el grup “Brigadilla” és per treballar les habilitats socials relacionades amb el respecte mutu i l’assertivitat. Es treballarà a partir d’una dinàmica que es diu “Pause, Think & Act” i és per controlar els impulsos i aprendre’s a autoregular emocionalment.

Posant en context, a la sessió interior es va treballar l’autoconeixement, la identificació d’emocions i sobretot l’escolta activa i l’empatia, ja que la dinàmica constava de respondre unes preguntes de grup reflexives en veu alta i compartir-les amb els companys per a fer reflexió grupal. La sessió va anar molt bé i els nois van dur a terme l’activitat de forma satisfactòria.

En aquest segon bloc, l’activitat consta de quatre parts:

• Introducció: es fa una breu explicació sobre la idea de “pausa conscient” abans de reaccionar.
• Pràctica “El botó de pausa”: Breus exercicis de respiració i ancoratge corporal mitjançant un vídeo.

https://www.youtube.com/watch?v=wwDRjL3mMcQ

• Joc de rol “Situacions que m’encenen”: Es presenten situacions reals (burles, frustració en fer una activitat, baralles, etc.). Es representaran dues vegades: una amb la reacció impulsiva i l’altre amb la reacció regulada, d’aquesta manera es treballaran la impulsivitat, el respecte mutu i l’assertivitat a l’hora de dir les coses. Aquesta dinàmica és en veu alta i la representació es fa a la mateixa aula. A continuació, adjunto alguns exemples de situacions:

• Reflexió: Es fa una breu reflexió compartida. La psicopedagoga i la servidora aporten preguntes de reflexió, com, ara bé: Què ha canviat? Quin impacte tindria això dins l’aula?

Funcionament de la dinàmica: El funcionament de la dinàmica ha sigut molt satisfactori. L’activitat d’avui combinava moments de tranquil·litat (gràcies a l’exercici de respiració), moments de reflexió i moments d’acció, fet que ha afavorit la participació activa del grup. El joc de rol els ha anat molt bé per poder observar com d’una mateixa situació es pot actuar de manera diferent i de forma molt més assertiva i respectuosa. A més a més, aquesta activitat ha contribuït a reforçar el treball iniciat a la sessió anterior, connectant l’autoconeixement i la identificació de les seves emocions amb la regulació d’aquestes i l’assertivitat per poder dir les coses bé, de manera adequada. El grup s’ha mostrat molt receptiu i implicat.

Valoració personal: La veritat és que, sorprenentment, igual que la dinàmica anterior, ha sigut molt positiva. El fet de dur a terme la dinàmica en format de joc de rol ha resultat molt entretingut amb els alumnes, ja que ells han pogut posar-se a la pell de situacions que poden ser reals o amb les que es poden sentir identificats, i han vist altres formes de respondre a aquestes situacions que són molt menys agressives, fomentant així l’assertivitat a l’hora d’expressar-se i el respecte entre ells. Estic contenta de com ha anat l’activitat, penso que el fet de fer-ho de forma dinàmica els ajuda a estar molt més participatius i entregats a la sessió.

Avaluació de l’activitat: L’avaluació de la dinàmica s’ha fet, com sempre, amb una escala analítica que puntuava l’atenció, la motivació, el comportament adequat, la realització de les activitats i el clima grupal en una puntuació de l’1 al 5. De manera general, els resultats han estat molt positius. L’atenció a l’aula i la motivació s’han situat majoritàriament en valors alts (4 i 5), especialment durant el joc de rol i la reflexió final. El comportament ha estat adequat en la major part de la sessió, amb predisposició a escoltar les explicacions de la servidora. Pel que fa a la realització de les activitats, la totalitat dels alumnes han volgut participar i han seguit les instruccions proposades. Finalment, el clima que s’ha creat a l’aula ha sigut bastant positiu, creant un espai segur per expressar les seves emocions i opinions. A continuació, adjunto l’avaluació complerta:

L’altre grup al qual s’aplicava intervenció després de revisar les necessitats del centre de l’INS Gerbert d’Aurillac, era l’alumnat de 4t d’ESO realitzant sessions d’orientació educativa, ja que aquest alumnat es troba bastant desorientat pel que fa als seus estudis després d’acabar l’etapa secundària obligatòria. Conjuntament amb la psicopedagoga del centre, vam considerar que faríem un parell de sessions on es treballés l’autoconeixement, la presa de decisions i, a més a més, els poguéssim oferir informació sobre l’itinerari educatiu postobligatori.

L’activitat constava de tres apartats:

• Primerament, es va fer un “Mapa de mi”, que era una petita DAFO per identificar, cadascú de si mateix, les seves fortaleses, els seus interessos, les seves debilitats i les coses que els frenava.

• Un cop omplert aquesta activitat, es va començar la dinàmica central, la qual, primer, constava d’una petita introducció sobre la presa de decisions i, posteriorment, es feia explicació sobre els factors que poden condicionar a la presa de decisions: factors externs, interns, emocionals o informatius. Per fer aquesta explicació, vaig elaborar una presentació amb l’eina Canva amb aquells aspectes més rellevants.

Després, a cada alumne se li va repartir quatre post-its: verd, blau, groc i rosa. Ells van escollir la seva pròpia decisió envers la tria de batxillerat, cicle mitjà o PFI (havia de ser alguna que els interessés estudiar) i es va projectar una taula a la pissarra amb els diferents factors que influeixen en la presa de decisions. Ells, amb la seva pròpia, havien d’identificar en el post-it verd els factors interns que influeixen en la seva decisió; el blau, els factors externs; el groc, els factors emocionals i el rosa, els factors informatius. Un cop ho tenien escrit, van anar enganxant els seus post-its a la pissarra mentre ho anaven compartint.

• Per últim, es va tancar l’activitat amb un espai per resolució de dubtes i espai per reflexionar sobre el que s’havia treballat.

Funcionament de la dinàmica: La veritat és que la dinàmica va ser molt satisfactòria. Primer, perquè amb aquest grup d’alumnes es treballa molt bé, el funcionament de la classe és molt fàcil, ja que tothom està atent, i com és un tema que els interessa perquè estan desorientats sobre el seu futur, encara amb més raó paren molta atenció. És cert també que en realitzar una dinàmica, es donava molt espai perquè poguessin compartir els seus dubtes o les seves opinions, sempre que es fes amb un ordre i des del respecte. El funcionament a l’aula va ser molt agradable. Personalment, em va agradar molt conèixer les inquietuds de cadascú i, la veritat, és que anaven demanant molts dubtes i semblaven molt interessats per la sessió.

Com a reflexió personal, quan la psicopedagoga em va cedir fer sessions amb aquest grup d’alumnes de 4t d’ESO, vaig sentir que realment tenia un rol o una aportació important, ja que aquest alumnat avui dia se sent molt desorientat sobre què fer un cop finalitzin l’educació secundària obligatòria. A vegades, per falta de motivació, no cerquen quines opcions tenen i ho desconeixen completament. El fet de poder intervenir i fer que coneguin quins són els seus interessos, quines són les seves motivacions, igual que les fortaleses o debilitats, és un exercici que realment pot semblar insignificant, però ells això no ho treballen a casa seva i, la veritat, facilita després la tria de decisions tenint en compte les seves necessitats. Simplement, es va buscar un espai on ells poguessin pensar només en ells mateixos i els seus propis interessos, sense tenir en compte l’opinió de ningú més, que a vegades, és necessari.

Avaluació de la intervenció: Pel que fa a l’avaluació que vam realitzar conjuntament amb la psicopedagoga, la qual va estar amb mi durant tota la dinàmica, vam considerar que, en general, havia anat molt bé. Pel que fa a l’atenció, els alumnes van estar atents tant a l’explicació de l’activitat com a l’execució d’aquesta. Pel que fa a la motivació, van demostrar tenir interès i ganes per fer les activitats. El comportament i el clima grupal de l’aula va ser molt satisfactori, amb una puntuació entre 4 i 5. Per últim, es van poder dur a terme totes les activitats proposades, de manera que és un clar indicador que la sessió ha estat feta amb èxit. Adjunto l’escala analítica.

Tenint en compte els canvis produïts en els darrers dies de pràctiques, s’exposarà el funcionament de la primera dinàmica elaborada amb el grup d’alumnes d’ESO “Brigadilla”.

Recordem que, amb aquest grup en concret, havíem de treballar l’autoconeixement, les habilitats socials i l’autoregulació emocional per tal d’intentar millorar el seu comportament a l’aula. La primera dinàmica va ser treballar un taller d’autoconeixement personal i del grup a partir d’una activitat anomenada “El dau reflexiu”.

Situant-nos en el context, les darreres classes on jo vaig poder fer presència (més aviat com a observadora), el funcionament de la classe amb aquests alumnes costava molt. La professora sempre intentava portar a classe temàtiques importants com la gestió de les emocions i ho intentava treballar amb ells a l’aula, però era molt difícil. És un grup de 5 alumnes que, constantment, estan fent broma, s’enriuen dels companys, s’enriuen de la professora i, pel fet que els docents confien i aposten que hi hagi un canvi en el seu comportament, poques vegades els hi posen una incidència; no volen rendir-se tan ràpid i no els volen expulsar de l’institut a la mínima. És cert que aquestes sessions se solen dur a terme de forma poc dinàmica: la professora els explica què són les emocions, ells han de llegir un text i respondre unes preguntes. Durant l’observació, la servidora va considerar que potser és un grup que necessita realitzar les sessions amb més dinamisme i amb elements que estimulin l’interès de l’alumnat, per això vaig dissenyar les següents actuacions. A continuació, la primera:

L’activitat constava de tres espais diferents.

• La dinàmica inicial; breu explicació sobre les emocions existents (aquesta dinàmica és per posar en context l’activitat central).
• L’activitat central, anomenada “El dau reflexiu”: Es dissenya un dau amb sis cares on cadascuna de les cares porta una pregunta reflexiva que es pot adaptar al grup amb el qual es fa la dinàmica, per exemple: “Et sents important dins del grup?”, “Creus que la comunicació entre el grup és sempre bona?”, etc. Aquestes preguntes ajuden les persones a obrir un debat i fer reflexions més profundes sobre les pròpies emocions i les del grup.
• Tancament:  espai per reflexió personal, cada alumne ha d’escriure quin aprenentatge ha rebut avui.

Funcionament de la dinàmica: Vaig iniciar la dinàmica amb una breu explicació i posada en comú sobre el que havien treballat les sessions anteriors amb la seva docent: les emocions. Crec que el fet que una persona diferent realitzés la dinàmica, va fer que estiguessin una mica més concentrats per la novetat. Tot i això, per part del grup hi havia bromes internes i parlaven quan no tocava, però hi havia certa atenció i això ja m’interessava. De seguit, els vaig explicar la dinàmica i la van entendre correctament. En resum, va ser molt interessant perquè atenien les preguntes del “dau reflexiu” de manera molt satisfactòria i es generava sinceritat amb les seves respostes, tot i tenir els seus companys al costat i no estar acostumats a expressar els seus pensaments. A mesura que anaven veient que els altres ho feien, els següents s’animaven a fer-ho. Van sortir aspectes molt interessants a compartir, com bé que hi havia algun alumne que no se sentia del tot a gust amb els companys, i els altres volien saber per què i això va donar peu a generar una conversa i una reflexió que possiblement no haurien arribat a tenir mai. Em va sorprendre la predisposició a l’hora de realitzar la dinàmica i que tots contestessin de forma sincera. Això va ajudar també a resoldre petits conflictes o malentesos generats en aquest grup, i que cadascú pogués dir la seva opinió de manera respectuosa, gràcies a les intervencions de la docent i la servidora. Finalment, es va repartir un petit paper a cadascú perquè apuntessin quin era l’aprenentatge que s’enduien aquell dia. Això va ser personal, no ho van voler compartir.

Com a reflexió personal, quan la coordinadora em va oferir poder fer la dinàmica, m’ho vaig agafar com un repte, ja que des d’un inici volia intentar treballar amb aquest grup d’alumnes i poder aplicar dinàmiques d’introspecció i habilitats socials (temes que a mi m’interessen moltíssim en adolescents). Vaig saber que seria un repte difícil: potser no em farien cas, parlarien tota l’estona i farien bromes constants, que no podria seguir la sessió amb normalitat o bé que no estarien prou atents o motivats per a poder fer l’activitat, ja que són aspectes que vaig anar veient a l’observació feta a l’aula. La veritat és, però, que em va sorprendre positivament. Vaig sortir prou contenta de realitzar la primera dinàmica amb ells i veure que es van poder expressar d’una forma més oberta i sincera amb la resta de companys d’aula. Crec que el que va funcionar és el fet de fer la sessió dinàmica i participativa, on ells i les seves pròpies emocions eren els protagonistes de l’aula.

*Dau reflexiu creat manualment.

Avaluació de la intervenció: gràcies a l’escala analítica que es va realitzar per a poder avaluar les activitats un cop realitzades, vam poder veure que la sessió havia funcionat correctament. Pel que fa a l’atenció, va sortir una puntuació prou alta, ja que tot i no romandre tota l’estona en silenci o fer aportacions internes com bromes o riures, van parar molta atenció tant a l’explicació de la dinàmica com a l’execució d’aquesta. Pel que fa a la motivació, també van estar prou motivats, ja que en ser una sessió diferent, els hi va resultar més fàcil estar concentrats i participatius. El comportament i el clima grupal de l’aula van ser prou bons i, per últim, la realització de les activitats es va dur a terme de forma satisfactòria. En aquest cas, no es van fer observacions.

Durant aquests darrers dies al pràcticum, han anat sorgint imprevistos que han provocat petites modificacions en el disseny i implementació del meu projecte d’intervenció.

En un primer moment, com bé vaig esmentar, es va fer anàlisi de necessitats a partir d’una DAFO on es contemplaven les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats amb les quals comptava l’institut. Des d’una perspectiva externa, un dels aspectes més urgents on calia posar treball era un grup d’alumnes de l’ESO que tenia tendència a distorsionar el ritme de l’aula i presentava conductes disruptives de forma reiterada. Aquests alumnes, les dues últimes hores de classe del dia, van a una altra aula anomenada “Brigadilla“. Es va dissenyar el projecte d’intervenció i es va presentar a la tutora de pràctiques. En una primera instància, va donar el vistiplau de la intervenció per l’adequació de les dinàmiques, però, dies més tard, em va comunicar que millor que treballéssim una altra de les necessitats detectades en l’anàlisi DAFO, que era la desorientació per part de l’alumnat de l’últim curs (4 d’ESO), ja que en aquest cas ella podria estar de forma presencial i seria molt més fàcil avaluar-me.

En aquell moment, es va decidir fer canvis en la metodologia de la meva intervenció i es va comunicar, també, a la tutora de pràctiques de la UOC. Dies més tard, de sobte, en una reunió del Departament d’Orientació, on em deixen estar present, la coordinadora pedagògica em va demanar què tal les pràctiques i em va demanar si podria dur a terme alguna dinàmica amb el grup de “Brigadilla“. Per tant, vam consolidar amb la coordinadora pedagògica i la meva tutora de pràctiques que intervindria en dues ocasions treballant dues necessitats reals del centre: per una banda, les conductes disruptives de l’alumnat de l’ESO a la classe “Brigadilla” i, per altra banda, la desorientació de l’alumnat de 4t d’ESO.

Doncs, s’ha redissenyat el projecte d’intervenció tenint en compte dues de les necessitats reals que presenta el centre. En les pròximes entrades, s’explicarà amb més detall la intervenció duta a terme. Adjunto el nou calendari d’actuacions amb els canvis incorporats. Al treball, ja està justificat.

Un cop explicat el projecte d’intervenció que es durà a terme (Entrada 4. Disseny del projecte d’intervenció (Part 1)), s’exposarà també el disseny d’avaluació que s’ha creat per avaluar aquest projecte.

S’ha cregut convenient fer dues avaluacions, una en un moment continu, mentre es realitza el projecte d’intervenció, i l’altra un cop aquest hagi finalitzat, per tant, en un moment final. Per avaluar de forma contínua la intervenció que es realitzarà, s’ha dissenyat una escala analítica que acompanyarà a la psicopedagoga del centre i a la servidora a cada sessió d’activitats que es dugui a terme. Aquesta escala recull aspectes que es considera important observar i valorar per tal de puntuar els alumnes pel que fa al seu comportament, atenció a l’aula, motivació, el clima grupal que es crea i si realment es duen a terme les activitats. A continuació, s’adjunta l’instrument d’avaluació:

*Clau de puntuació: 5 (molt bé), 4 (bé), 3 (acceptable), 2 (no gaire bé), 1 (malament). 

Com podem veure, la puntuació va de l’1 al 5, essent 1 malament i 5 molt bé. La psicopedagoga i la servidora ompliran aquesta escala després de cada activitat, per així tenir en compte com ha sigut el comportament de l’alumnat durant les sessions. A més a més, compta amb un apartat d’observacions per poder anotar qualsevol assumpte a tenir en compte.

En segon lloc, l’avaluació final. Aquesta es realitzarà a través d’una rúbrica d’avaluació que ens permetrà veure si els objectius plantejats a l’inici d’aquesta intervenció s’han assolit. Aquest instrument només s’utilitzarà un cop s’hagin acabat totes les sessions.

* Descriptors dels ítems: 

• 0 = No assolit: No mostra progressos rellevants, no participa o es nega a realitzar les activitats, manté conductes disruptives de manera constant, no identifica emocions ni posa en pràctica les estratègies que s’ensenyen i interacciona de forma poc respectuosa. 
• 1 = Assoliment insuficient: Participa de manera intermitent, identifica alguna emoció o necessitat, però de manera superficial, utilitza alguna de les estratègies que s’ensenyen, mostra petites millores de convivència i habilitats socials molt bàsiques. 
• 2 = Assoliment adequat: Participa de manera regular a les activitats, sap identificar emocions i necessitats en la majoria de les situacions que es proposen, utilitza les estratègies de regulació emocional que s’ensenyen i de forma autònoma, interacciona amb respecte i mostra una actitud positiva i col·laboradora.
• 3 = Assoliment òptim: Participa de forma constant en totes les sessions, identifica clarament les emocions i necessitats, fa ús efectiu de les estratègies d’autoregulació emocional, té conductes respectuoses i una actitud molt positiva, així com predisposició per aprendre.

D’aquesta manera, podrem veure si el funcionament de les sessions ha generat progressos en l’alumnat, tant de forma contínua com final, observant si hi ha hagut impacte en la millora d’habilitats socials i autoregulació emocional per part d’aquests alumnes.

PD: Tenir en compte que, les taules es visualitzen de forma diferent aquí al folio.

Un cop fet l’anàlisi de necessitats del centre, procedim a dissenyar el projecte d’intervenció que s’implementarà al centre durant les pràctiques. Recordem doncs que per dissenyar-lo, prèviament es va realitzar una anàlisi de necessitats del centre per observar quins eren els aspectes més urgents per treballar. Aquesta anàlisi es va realitzar gràcies a dues vies: una anàlisi DAFO, detectant aquelles debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenia el centre i, en segon lloc, gràcies a l’aportació d’informació per part de les docents. Els resultats van ésser clars: un dels aspectes que amb més urgència calia treballar era les habilitats socials i l’autoregulació emocional d’un grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula constantment, estan poc vinculats a l’escola (desmotivats = absentisme) i que presenten conductes disruptives a la classe. Aquest grup d’alumnes del qual parlem, un dia a la setmana a última hora del dia, van a una altra aula per poder fer dinàmiques d’introspecció, feina endarrerida o tasques d’altres tipus, ja que són alumnes que a última hora del dia ja no paren atenció a l’aula i, per tant, alteren el funcionament i el ritme d’aquesta. Aquest espai que el centre els cedeix, ens ha anat molt bé per poder-lo aprofitar i dissenyar el projecte. A continuació, explico una mica de què tracta:

En primer lloc, el nom del projecte és: Projecte RESET. Això esdevé al fet que s’intentarà, a través de dinàmiques d’habilitats socials i d’autoregulació emocional, que tornin a connectar amb l’escola i el seu comportament prengui un canvi.

Aquest projecte pren una metodologia totalment activa, en relació amb el model d’assessorament que té l’escola, un model d’assessorament col·laboratiu. El que ens interessa és que els alumnes puguin expressar i desenvolupar les seves pròpies emocions, posar en pràctica les seves habilitats socials i elaborar estratègies d’autoregulació emocional dins d’un espai segur, reduït i que generi confiança. Els destinataris, com s’ha pogut veure, seran aquest grup d’alumnes de l’ESO que distorsionen l’aula i, gràcies a l’espai que ens cedeix el centre, on tots es reuneixen a última hora del dia dels dimecres, serà quan s’aprofitarà per dur a terme les sessions. Es realitzarà cada dimecres una dinàmica que treballi diferents conceptes que es creuen importants: l’autoconeixement emocional, tallers d’autoregulació i gestió d’impulsos i tallers d’habilitats socials i convivència positiva. A continuació, es comparteix una de les activitats programades per una d’aquestes sessions:

I com aquesta activitat, es duran a terme més dinàmiques del mateix tipus, treballant  els conceptes que s’han esmentat anteriorment, fins a arribar a 3 sessions, que és el temps que tenim per dur a terme el projecte d’intervenció. Perquè hi hagi una visió més clara de la temporització de les activitats, es comparteix també una taula on s’observa millor.

Aquest, doncs, serà el projecte d’intervenció que es durà a terme al centre. A més a més, s’han tingut en compte tots els recursos necessaris (tant materials com espacials), la temporització (quadre que teniu a dalt) i les persones que intervindran, que són: la psicopedagoga del centre, l’equip docent que està implicat en els progressos d’aquests alumnes i, per últim, la servidora.

Un cop feta la rebuda del centre de pràctiques, ara toca començar a detectar aquelles necessitats que hi ha dins del centre per tal de donar-los resposta des d’un punt de vista psicopedagògic.

Per començar, en el meu cas, encara no he començat les pràctiques per incompatibilitat laboral, tot i això, he pogut fer la detecció de necessitats del centre a partir de dues vies. En primer lloc, la informació directa aportada per una de les docents del centre, la qual també serà la que tutoritza aquestes pràctiques. Em va estar explicant com era la situació de l’escola envers l’alumnat, relacionant-ho amb el meu paper dins l’institut a partir de l’inici de la meva estada; quines eren les dificultats que hi havia amb els alumnes, quins aspectes calia treballar o en quines aules calia més suport psicopedagògic. En segon lloc, a través de  documentació aportada pel mateix centre, com, ara bé, el seu projecte educatiu, els plans d’acció tutorial, les normes d’organització i funcionament o el programa general anual, entre d’altres. Gràcies a aquesta informació, s’ha realitzat una detecció de necessitats a través d’una anàlisi DAFO. Aquesta eina ens ha permès observar i concretar quines són les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats que presenta el centre.

A continuació, s’ha detectat quines són aquelles necessitats més emergents pel que fa a una intervenció psicopedagògica. En primer lloc, hem pogut veure que hi ha necessitat de formació en gestió emocional a tot el professorat; no tots els docents se senten preparats per treballar les habilitats socioemocionals a l’aula. El centre compta amb figures pedagogues i orientadores, però com són un nombre reduït, no es cobreixen totes les necessitats i no es treballa de manera general a totes les aules. De fet, tot el gruix de feina en aquest aspecte recau sempre en els mateixos agents. En segon lloc, hi ha sobrecàrrega de tasques i manca de temps per fer reflexions col·laboratives; el centre disposa de departaments d’orientació i figures pedagogues, però l’equip docent sol prioritzar la gestió acadèmia per sobre del treball preventiu de convivència. En tercer lloc, la poca visibilitat del rol psicopedagògic dins el dia a dia de l’aula; l’assessorament sol ser puntual o consultiu, i caldria aplicar-ho a totes les aules des de l’ESO fins a Batxillerat i PFI. Per últim, veiem que existeixen dificultats en la implicació de l’alumnat; hi ha desmotivació i manca de vincle escolar per part dels alumnes. Hi ha nois i noies que perceben l’institut com un espai poc significatiu, i arran d’això, presenten conductes disruptives dins l’aula, poca implicació o, directament, absentisme.

Tenint en compte les necessitats que hem detectat al centre, la intervenció psicopedagògica anirà totalment destinada a l’alumnat, ja que hi tinc molt més accés. En aquest cas tindrà dos objectius: enfortir la prevenció i el treball socioemocional i desenvolupar dinàmiques de convivència positiva. Com ho farem? Aplicant dinàmiques d’habilitats socials i autoregulació emocional a les aules.

Aprofitant que aquest centre compta amb assignatures com Psicologia i Orientació Educativa a alguns cursos, es duran a terme tallers específics per treballar aquests conceptes amb aquells grups més disruptius. Es treballarà l’empatia, la gestió de conflictes i la responsabilitat personal amb aquells grups que ho requereixin per així veure si hi ha una millora en la motivació i implicació de l’alumnat dins l’aula.

Adjunto una imatge del cartell realitzat amb l’eina CANVA sobre les necessitats detectades del centre. A més a més, us adjunto un enllaç al PDF per si es considera una millor visualització.