Descripció de l’actuació

En el marc del disseny del programa de tècniques d’estudi i organització personal, i tenint en compte que la seva implementació es durà a terme el curs vinent, es va dedicar una actuació específica a revisar i validar l’instrument d’avaluació dissenyat al Repte 3.

Aquesta actuació va consistir en una revisió qualitativa i professional de l’eina, amb l’objectiu de comprovar si els criteris i els indicadors definits eren realistes, entenedors i coherents amb les necessitats detectades al centre.

Per tant, la revisió es va fer a partir de converses informals i el contrast reflexiu amb la coordinadora del Departament d’Orientació, posant el focus en si la rúbrica permetria realment fer un seguiment progressiu dels hàbits d’estudi, l’organització del temps i la motivació de l’alumnat, sense convertir-se en una eina rígida o burocràtica.

Objectius

• Comprovar si els indicadors de seguiment i de resultat definits s’ajusten a la realitat del centre i a les possibilitats reals d’observació del professorat.
• Valorar la funcionalitat de la rúbrica com a eina d’acompanyament del procés.
• Detectar possibles ajustos necessaris abans de la futura implementació del programa.

Evidències

Aquesta entrada no inclou evidències materials, ja que correspon a una fase prèvia de validació i ajust de l’instrument d’avaluació.

Reflexió personal

Aquesta reunió m’ha permès entendre l’avaluació com una part viva del procés psicopedagògic. Tal com assenyalen Sánchez-Cano i Bonals (2005), l’avaluació no pot desvincular-se del diàleg entre professionals ni reduir-se a una recollida tècnica de dades.

Per tant, revisar l’instrument abans de la seva aplicació m’ha ajudat a prendre consciència que una bona eina és aquella que pot ser utilitzada, interpretada i compartida pels professionals del centre. En aquest cas, la rúbrica adquireix valor quan es posa al servei de la reflexió conjunta i de la presa de decisions pedagògiques.

Avaluació

La valoració de la revisió va ser positiva, ja que es va coincidir en què els criteris establerts (participació, aplicació de tècniques, organització del temps, motivació i coordinació docent) responen de manera clara a les necessitats identificades durant la fase diagnòstica.

També es va destacar que el fet d’incloure diferents nivells d’assoliment permetria observar els progressos graduals, evitant una mirada dicotòmica basada només en “assolit / no assolit”. En aquest cas, la rúbrica es concep més com una eina d’orientació i seguiment.

Així doncs, es va acordar que, durant la futura implementació, la rúbrica haurà d’anar acompanyada d’espais de coordinació entre tutors i orientadora per tal d’interpretar conjuntament les observacions i donar-los sentit pedagògic.

Observacions personals

A nivell personal, aquesta actuació ha reforçat la idea de que l’avaluació requereix temps, consens i realisme, ja que he pogut constatar que dissenyar instruments sense tenir en compte les condicions reals del centre por treure-lis sentit.

A més, he aprèc que en el rol psicopedagògic, sovint la tasca no és tant aplicar eines com ajudar a pensar-les, ajustar-les i donar-lis coherència dins del funcionament diari del centre. Per tant, aquesta mirada prèvia és clau perquè el programa pugui tenir continuïtat i impacte real en el futur.

Descripció de l’activitat

En el marc del procés d’implementació progressiva del projecte, es va dur a terme una reunió de contrast amb la tutora de 2n d’ESO, amb l’objectiu de compartir els primers indicadors obtinguts a partir del treball diagnòstic realitzat a 1r d’ESO, i recollir la seva percepció des d’un curs amb més recorregut acadèmic.

La reunió es va plantejar com un espai de diàleg i interpretació conjunta, sense voluntat de tancament de decisions, sinó com una eina per ajustar i millorar el disseny del programa de cada a la seva futura implementació.

Objectius

• Contrastar si les dificultats detectades en l’alumnat de 1r d’ESO es mantenen o evolucionen a 2n, especialment pel que fa a la gestió del temps, l’autonomia i la constància en els hàbits d’estudi.
• Recollir propostes pràctiques i necessitats reals del professorat per garantir que el programa no suposi una càrrega afegida, sinó un suport útil i assumible.

Evidències

Aquesta entrada no inclou evidències materials, ja que correspon a una reunió de coordinació professional basada en l’anàlisi compartida i la interpretació pedagògica.

Reflexió personal

A diferència de la mini-sessió realitzada amb l’alumnat, aquesta trobada va permetre analitzar la mateix informació des d’una mirada adulta, institucional i professional. La conversa va evidenciar que les dades, per si soles, no tenen sentit si no es construeixen col·lectivament i es posen al servei de decisions pedagògiques compartides.

En aquest sentit, la reunió connecta amb la idea de Sánchez-Cano i Bonals (2005), respecte a l’avaluació psicopedagògica, ja que comenten que l’avaluació psicopedagògica ha de ser un procés de coordinació i intercanvi entre professionals. El semàfor, tal com es va consensuar, no diagnostica, sinó que orienta.

Personalment, aquesta reunió em va ajudar a entendre que parlar d’hàbits d’estudi no és només parlar d’agenda o planificació, sinó també de context, expectatives docents, emocions i suport institucional.

Avaluació

Amb la tutora i l’orientadora del centre, coincidim respecte a les interpretacions que fem del grup. Es va confirmar que les dificultats relacionades amb la planificació del temps i l’autonomia en alguns casos s’accentuen a mesura que augmenten les exigències acadèmiques.

Un dels acords va ser entendre el semàfor d’hàbits com una eina d’autoobservació i seguiment progressiu, i no com un instrument de classificació de l’alumnat. La tutora va remarcar la importància que aquesta eina serveixi per generar conversa pedagògica i presa de consciència, evitant etiquetes o comparacions.

També vam parlar sobre la necessitat de disposar de materials clars, seqüenciats i fàcilment integrables a la tutoria, ja que el professorat sovint percep manca de temps per assumir propostes poc estructurades.

Observacions personals

La tutora va valorar positivament el fet que el semàfor sigui una eina visual i senzilla, capaç de sintetitzar realitats complexes sense generar pressió afegida. La reunió va reforçar la idea que el programa ha de començar des de l’acompanyament i no des de l’exigència, especialment en cursos on l’alumnat ja acumula vivències de fracàs o desmotivació.

També es va evidenciar que, sense temps ni seguiment sostingut, qualsevol proposta corre el risc de quedar diluïda. Per tant, aquesta reunió confirma que en aquesta fase del procés, el meu rol com a psicopedagoga és el d’interpretar, orientar i ajudar a donar sentit a la informació recollida, més que executar directament una intervenció.

Descripció de l’activitat

Una vegada recollides les dades del semàfor d’hàbits en la petita sessió inicial, vam dur a terme una reunió amb la coordinadora del Departament d’Orientació i una de les tutores de 1r d’ESO. L’objectiu era interpretar conjuntament què és el que indiquen els patrons de color i com això pot condicionar el disseny del programa de tècniques d’estudi.

Vam utilitzar el semàfor com a eina de retorn pedagògic per poder explorar les tres categories establertes:

• Verd: Hàbits consolidats
• Groc: Hàbits intermitents
• Vermell: Hàbits inexistents

Vam dur a terme una conversa orientada a diferents preguntes d’anàlisi com:

• Quins hàbits apareixen majoritàriament en groc i vermell?
• Què explica aquesta irregularitat? Gestió emocional o organitzativa?
• Quines accions docents poden reforçar el hàbits consolidats?

Objectius

• Interpretar els indicadors visuals del semàfor d’hàbits.
• Detectar línies d’intervenció prioritàries pel curs vinent.
• Prendre decisions preventives abans d’efectuar el programa.

Reflexió personal

A diferència de la petita sessió amb l’alumnat, aquesta reunió va permetre obtenir un canvi de perspectiva al situar el semàfor en el pla institucional, ja que es va transformar en un dispositiu de conversa pedagògica. Segons Sánchez-Cano i Bonals (2005), l’avaluació psicopedagògica ha de ser concebuda com un procés compartit, dialogat i sostingut, i no com un acte individual, i precisament és el que permet l’eina, a obrir preguntes i preparar un acompanyament progressiu.

D’aquesta manera, vam poder parlar de ritmes emocionals, de càrrega acadèmica, d’espais de suport i de coherència entre el que es proposa i el que realment es pot realitzar, pel que vaig entendre que el projecte necessita un ritme gradual i adaptat a cada moment.

Evidències

Les dades presentades corresponen a una simulació orientativa basada en les observacions inicials, tenint en compte que el programa d’executarà el curs vinent.

Avaluació

Aquesta reunió va permetre compartir idees respecte a les necessitats detectades, ja que tant la tutora com l’orientadora coincideixen en que els principals focus són com havíem dit en un principi, la gestió del temps i l’autonomia en l’estudi. Tot i l’interès que va generar el semàfor, es va acordar que només s’utilitzarà com a eina d’autoobservació gradual que permeti als alumnes identificar els seus propis avenços sense converitr-ho en una etiqueta comparativa.

Tanmateix, la tutora va comentar que seria interessant introduir materials seqüencials i realistes per tal d’evitar que el programa es transformi en una exigència afegida en el transcurs del curs. Per tant, la reunió va servir per alinear expectatives i assegurar que l’avaluació contemplarà un seguiment sostingut en el temps i ajustat a la realitat de cada aula.

Observacions personals

La tutora va valorar de manera positiva que la informació del semàfor sigui intuïtiva i fàcil pels alumnes, com una mena d’activitat més de l’aula. Personalment, vaig entendre que el programa necessita dur-se a terme des d’un acompanyament sostingut en el temps i que faciliti la reorganització dels hàbits dels alumnes.

Tanmateix, la reunió va servir per comprovar que el meu rol se centra en la interpretació, l’escolta i l’orientació del professorat. A més, es necessari dur a terme un seguiment òptim del programa perquè tingui sentit formatiu, tot i que s’ha d’entendre com un procés continu i progressiu per obtenir els resultats esperats corresponents.

Descripció de l’activitat

Tot i que el programa complet s’implementarà el curs vinent, es va poder dur a terme una sessió breu d’exploració amb un grup de 1r d’ESO per observar rutines d’organització i percepcions sobre l’estudi. Aquesta sessió es tractava d’una dinàmica diagnòstica amb tres mini activitats:

• Semàfor d’hàbits d’estudi
• Què em costa més?
• Com m’organitzo?

Objectius

• Identificar el nivell real de consciència dels alumnes sobre els seus propis hàbits organitzatius.
• Obtenir indicadors inicials per ajustar el programa de tècniques d’estudi.
• Explorar el grau de motivació que associen a l’estudi i a la gestió del temps.

Reflexió personal

La sessió va reforçar el que comenta Domingo Segovia (2001) sobre l’assessorament col·laboratiu quan parla d’observar, comprendre i compartir la realitat educativa abans de transformar-la.  Tanmateix, vaig poder observar que els alumnes quan tenen un espai per expressar les seves dificultats, ho fan sense filtres ja que es senten escoltats i partícips. A més, es mostra una predisposició alta per millorar en aquest aspecte.

Evidències

L’avaluació

Les dades mostren una tendència clara: apuntar els deures a l’agenda és una pràctica relativament consolidada, tot i que la planificació d’estudi i la revisió anticipada contemplen unes puntuacions més baixes. La meitat de l’alumnat no planifica mai el temps d’estudi, fet que confirma la necessitat d’implementar el programa.

Observacions personals

La dinàmica va fluir millor del que pensava, tot i que hi havia una certa vergonya per part d’alguns alumnes quan es va fer públic els seus hàbits d’estudi. Malgrat això, els alumnes es van mostrar participatius en tot moment.

A mida que avançava la sessió, vaig poder observar que es tracta d’uns alumnes saturats, sense eines per poder gestionar el que se’ls demana, cosa que coincideix amb el que ja havia compartit la coordinadora d’orientació en les primeres entrevistes.

Ha estat molt bona idea dur a terme aquesta fase diagnòstica, ja que s’ha pogut observar, escoltar i contrastar evidències i això ha permès que posteriorment es puguin ajustar les activitats a una realitat que calia confirmar completament.

Aquesta sessió ha estat significativa, ja que valida la necessitat del projecte i confirma que la implementació haurà de ser gradual, sostinguda i coordinada. Es tracta d’acompanyar un procés que requereix temps, seguiment i coherència entre orientació i tutoria.

Per dur a terme el projecte d’intervenció, he realitzat la planificació d’aquest mitjançant diferents documents. En primer lloc, es mostra el disseny de les actuacions que es realitzaran al llarg del programa. Seguit de la temporització amb les fases setmanals, així com les tasques i funcions a realitzar per part de cadascún dels agents implicats. Finalment, es mostra la rúbrica d’avaluació que permetrà valorar els objectius i l’impacte global tant en l’alumnat com en la dinàmica del centre.

• Disseny de les actuacions:

• Temporització:

• Persones responsables i tasques principals

• Rúbrica d’avaluació:

Després d’haver fet l’anàlisi del context i l’observació del mateix durant unes setmanes, he pogut detectar que una part de l’alumnat presenta dificultats d’organització, manca d’hàbits d’estudi i baixa motivació, per la qual cosa afecten a la seva autonomia i al rendiment acadèmic.

Tot seguit, vaig parlar amb la meva tutora de pràctiques per exposar-li la meva observació i em va comentar que justament és un dels temes que es va tractar a la reunió del Departament d’Orientació, sobretot centrant-se en els alumnes de 1r i 2n d’ESO. Per tant, es va decidir realitzar un programa de tècniques d’estudi i organització personal per a l’alumnat d’ESO.

L’objectiu principal és fomentar l’autonomia i la motivació de l’alumnat a través d’estratègies d’organització, planificació i gestió del temps. Així doncs, es duran a terme sessions pràctiques amb la intervenció conjunta dels tutors per afavorir els hàbits d’estudi en totes les àrees.

Bona tarda,

A continuació, us deixo l’enllaç de la presentació en la que he exposat les necessitats detecades en El Cairat desprès de dur a terme una entrevista amb la coordinadora del Departament d’Orientació, que a la vegada és la meva tutora de pràctiques.

https://prezi.com/view/Ua0phN2CT8Zh2tJiTvTQ/?referral_token=DqP6hUlnB3FN

Els primers dies de pràctiques a El Cairat han sigut molt enriquidors. Des del primer moment, tant l’equip com la meva tutora de pràctiques m’han fet sentir com una més del grup, fet que ha servit per rebaixar des del primer minut, els nervis inicials. La rebuda va ser molt propera ja que la meva tutora, l’Alba, em va explicar el funcionament del centre, els espais, horaris, com s’organitza el departament d’orientació i quines són les seves funcions i suports amb l’alumnat.

Durant aquests primers dies he pogut observar el dia a dia del centre, veure com es duen a terme les diferents intervencions educatives i conèixer els professionals que hi treballen. Em va sorprendre el bon clima de treball i la coordinació entre els membres de l’equip, així com la seva predisposició a compartir experiències i explicar-me perquè i com es duen a terme les diferents funcions.

Això m’ha permès observar des d’una mirada pràctica, el rol actiu de les psicopedagogues i com són els diferents rols depenent de la personalitat de cadascú, oferint-me així quin pot ser el meu rol a desenvolupar.

En definitiva, la rebuda ha estat molt positiva. Estic segura que serà una experiència plena d’aprenentatges tant professionals com personals.

Dies abans de començar les pràctiques, sentia entre emoció i curiositat, ja que aquest pràcticum suposa una gran oportunitat per posar en pràctica els aprenentatges del màster de psicopedagogia i veure com es treballa des de diferents punts de vista i en diferents situacions.

Fa un parell de setmanes vaig tenir una conversa telefònica amb la meva tutora de pràctiques per concretar els horaris i comentar alguns aspectes organitzatius. Aquest primer contacte em va ajudar a fer-me una idea més clara del funcionament del centre i em va transmetre una sensació d’acollida i de ganes de col·laborar. També em va servir per començar a imaginar com seria el meu temps a El Cairat (d’Esparreguera, Barcelona) i quins espais podria observar i participar-hi.

Les meves expectatives van en relació a aprendre de l’experiència dels professionals del centre, observar com es duen a terme els processos d’intervenció i orientació i desenvolupar habilitats per adaptar-me a diferents situacions i necessitats. M’interessa especialment veure com s’articula el treball psicopedagògic en relació amb la inclusió i el suport emocional dels alumnes.

Tot i que tinc en compte que hi haurà reptes i moments d’incertesa, confio que aquesta experiència serà molt enriquidora. M’agradaria poder mantenir en tot moment una actitud oberta, reflexiva i participativa, i aprofitar cada situació com una oportunitat per créixer tant professionalment com personalment.

Així doncs, començo aquest camí amb moltes ganes d’aprendre, d’implicar-me i de descobrir què puc aportar i què puc aprendre d’aquesta etapa a El Cairat.