Aquest diari de pràctiques recull el recorregut realitzat al llarg del Pràcticum al Departament d’Orientació de l’Institut Vic, un procés que m’ha permès passar de l’observació inicial del context a la implementació d’una intervenció psicopedagògica pròpia i ajustada a les necessitats de l’alumnat de Formació Professional. El projecte “Milloro com estudio” ha estat l’eix vertebrador d’aquest procés i m’ha ofert l’oportunitat d’integrar teoria i pràctica de manera significativa.

Des d’una visió global, les pràctiques m’han permès comprendre la importància de detectar necessitats reals abans de dissenyar qualsevol intervenció, així com la necessitat de flexibilitat i adaptació constant al context. La implementació de les sessions de tècniques d’estudi, tant a nivell individual com amb grups, m’ha confirmat que l’aprenentatge d’estratègies d’estudi i de regulació emocional és una necessitat sovint invisibilitzada, però clau per a l’èxit acadèmic i el benestar de l’alumnat.

A nivell competencial, aquest Pràcticum m’ha ajudat a desenvolupar habilitats fonamentals de la pràctica psicopedagògica: la planificació d’intervencions realistes, la comunicació amb diferents agents educatius, el treball en equip, l’observació sistemàtica, l’escolta activa i la presa de decisions basada en l’evidència. També he pogut consolidar la meva identitat professional, assumint un rol actiu, responsable i reflexiu dins del centre.

La connexió amb els continguts del Màster ha estat constant. Els conceptes d’aprenentatge autoregulat, orientació educativa, atenció a la diversitat i pràctica psicopedagògica reflexiva han guiat les meves decisions i han donat sentit a la intervenció. Assignatures com les centrades en l’avaluació psicopedagògica, el disseny de programes i la intervenció educativa han estat especialment presents en el desenvolupament del projecte.

Com a reflexió crítica, prenc consciència que el temps limitat del Pràcticum condiciona l’abast de la intervenció i la possibilitat d’avaluar-ne l’impacte a llarg termini. Tot i això, considero que el projecte ha estat viable, coherent amb el context i amb un impacte real en l’alumnat atès. Aquesta experiència em reafirma en la necessitat de continuar formant-me i desenvolupant-me professionalment en l’àmbit de l’orientació i l’acompanyament psicopedagògic.

En conclusió, aquest Pràcticum ha estat una experiència d’aprenentatge profund que m’ha permès créixer tant a nivell professional com personal, i que ha consolidat la meva visió de la psicopedagogia com una pràctica compromesa, reflexiva i orientada a la millora real dels processos d’aprenentatge.

Després d’haver iniciat les sessions de tècniques d’estudi amb alguns grups, puc començar a fer una primera valoració qualitativa de la implementació del projecte. Tot i que encara és aviat per parlar de resultats consolidats, sí que es perceben canvis en la manera com l’alumnat parla de l’estudi i en la seva predisposició a provar estratègies diferents.

Alguns alumnes han expressat que, per primera vegada, algú els ha explicat com estudiar de manera concreta, i no només què han d’estudiar. Aquest retorn posa de manifest una necessitat formativa que sovint queda invisibilitzada, especialment en l’etapa de Formació Professional.

A nivell d’impacte inicial, he observat:

• més consciència sobre la importància de planificar,

• major interès per tècniques pràctiques i realistes,

• una actitud més oberta a revisar hàbits poc efectius.

Pel que fa a la meva identitat professional, aquesta fase m’està permetent consolidar-me com a figura de suport i orientació, capaç de combinar el coneixement teòric amb una intervenció ajustada al context. També m’ha fet reflexionar sobre els límits de la intervenció: no tots els alumnes canvien al mateix ritme, i cal respectar els seus temps i processos.

En conjunt, aquesta primera etapa d’implementació reforça la idea que les tècniques d’estudi no són només una eina acadèmica, sinó un recurs d’empoderament personal que pot tenir un impacte directe en l’autoestima i la percepció de competència de l’alumnat.

A mesura que he anat desenvolupant les sessions de tècniques d’estudi amb diferents grups, he pogut observar dinàmiques diverses segons el nivell, la motivació i l’experiència prèvia de l’alumnat. En general, la participació augmenta quan les sessions incorporen exemples pràctics i espais de reflexió compartida.

Una de les principals dificultats detectades és la manca d’hàbits consolidats: molts alumnes reconeixen que no planifiquen l’estudi, que estudien de manera irregular i que només reaccionen davant la pressió de les dates d’examen. Davant d’aquesta realitat, he hagut d’ajustar algunes propostes inicials, simplificant les tècniques i prioritzant aquelles que poden aplicar de manera immediata.

Aquest procés d’ajust m’ha fet prendre consciència de la importància de no sobrecarregar l’alumnat amb massa estratègies, sinó d’acompanyar-los en la selecció d’una o dues tècniques que siguin realment funcionals per a ells. També he incorporat moments breus de regulació emocional i respiració, especialment quan apareix nerviosisme o bloqueig davant l’estudi.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquestes sessions confirmen que l’aprenentatge autoregulat s’ha d’ensenyar de manera progressiva i guiada. A nivell personal, aquest moment del projecte m’està ajudant a desenvolupar habilitats d’observació, escolta activa i presa de decisions en temps real.

Un cop finalitzada la fase de disseny i coordinació del projecte, he començat a dur a terme les primeres sessions de tècniques d’estudi amb alguns grups del centre. Aquest moment marca el pas de la planificació a la pràctica real, i suposa un punt d’inflexió important dins del Pràcticum.

Les primeres sessions s’han plantejat com una presa de contacte amb l’alumnat, amb l’objectiu de conèixer les seves dificultats, expectatives i actituds envers l’estudi. He detectat que molts alumnes identifiquen que “no saben estudiar”, però tenen dificultats per concretar què és el que no els funciona. Aquest fet confirma la necessitat de treballar no només tècniques concretes, sinó també la presa de consciència sobre els propis hàbits d’aprenentatge.

A nivell metodològic, he intentat generar un espai proper i participatiu, evitant un enfocament excessivament teòric. La resposta inicial de l’alumnat ha estat positiva, especialment quan les propostes es vinculen a situacions reals del seu dia a dia acadèmic. Aquest primer contacte m’ha permès ajustar el ritme, el llenguatge i el grau de profunditat de les sessions, adaptant-les a les característiques de cada grup.

Des del punt de vista professional, aquest inici m’ha ajudat a guanyar seguretat en la conducció de grups i a reafirmar la importància de la flexibilitat com a competència clau en la intervenció psicopedagògica.

Durant el desenvolupament del projecte d’intervenció, he pogut conèixer amb més profunditat els recursos psicopedagògics que el centre ja té disponibles per a l’alumnat. En aquest procés, he detectat que l’Institut disposa d’un Sites on es recullen diverses estratègies de suport, entre les quals hi ha algunes tècniques de respiració orientades a la regulació emocional i a la gestió de l’ansietat.

A partir de l’anàlisi d’aquest material, i tenint en compte que una part important de l’alumnat que atenc manifesta dificultats de concentració i nerviosisme davant l’estudi o els exàmens, he considerat oportú ampliar i enriquir aquest espai. Per aquest motiu, he incorporat noves tècniques de respiració i petites pautes explicatives, amb l’objectiu d’oferir un ventall més ampli d’eines accessibles per a l’alumnat.

Les tècniques afegides estan pensades perquè siguin senzilles, breus i fàcils d’aplicar, tant en context d’estudi com en moments previs a una prova o exposició oral. Aquesta aportació connecta directament amb el projecte “Milloro com estudio”, ja que la regulació emocional és un element clau per afavorir la concentració, la memòria de treball i la disposició a l’aprenentatge.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquesta acció posa de manifest la importància de partir dels recursos ja existents al centre i complementar-los, en lloc de crear materials paral·lels que no sempre tenen continuïtat. D’aquesta manera, la meva intervenció no només té un impacte puntual en les sessions individuals, sinó que contribueix a deixar un recurs compartit que pot continuar sent utilitzat més enllà del període de pràctiques.

A nivell professional, aquesta experiència m’ha permès consolidar el meu rol dins l’equip, aportant valor afegit des del coneixement teòric i des de la pràctica reflexiva. També m’ha ajudat a prendre consciència que la psicopedagogia inclou tasques d’assessorament, revisió i millora de materials, amb una mirada preventiva i orientada al benestar emocional de l’alumnat.

Un cop acordada la implementació del projecte, el següent pas ha estat el disseny dels materials organitzatius necessaris per fer-lo viable dins del centre. En aquest sentit, he elaborat un document explicatiu on es descriuen les sis sessions del programa de tècniques d’estudi, amb els seus objectius, continguts i durada aproximada. Aquest document té com a finalitat facilitar la comprensió global del projecte i garantir una intervenció coherent, estructurada i flexible.

Paral·lelament, he creat un formulari perquè les persones tutores de cada grup puguin indicar quina sessió consideren més adequada per al seu alumnat, així com la franja horària i altres aspectes organitzatius rellevants. Aquesta eina permet recollir informació de manera sistemàtica i afavoreix la coordinació entre el Departament d’Orientació, el professorat tutor i la meva tasca com a psicopedagoga en pràctiques.

Aquest procés m’ha fet reflexionar sobre la importància de la planificació i de la comunicació en qualsevol intervenció psicopedagògica. Sovint es posa el focus en el contingut de les sessions, però l’experiència m’està mostrant que sense una bona estructura organitzativa, el projecte difícilment pot sostenir-se en el temps. El formulari, en aquest sentit, no és només una eina logística, sinó també una manera de donar veu als tutors i d’adaptar la intervenció a les necessitats reals de cada grup.

Des del punt de vista competencial, la creació d’aquests materials m’ha permès desenvolupar habilitats clau com la síntesi, la claredat comunicativa i la previsió de possibles dificultats d’implementació. També reforça el treball en equip i en xarxa, ja que el projecte no depèn únicament de mi, sinó de la coordinació amb diferents agents del centre.

En conjunt, aquesta fase de disseny m’ha ajudat a entendre que la psicopedagogia no només és intervenció directa amb l’alumnat, sinó també planificació, coordinació i presa de decisions que permetin que la intervenció sigui realista, funcional i ajustada al context educatiu.

Durant aquesta fase de disseny del projecte d’intervenció, s’ha produït un acord rellevant amb la meva tutora de pràctiques i l’equip del centre que ha condicionat positivament la viabilitat del projecte. Després de compartir la proposta de treball amb el Departament d’Orientació de l’Institut Vic, es va acordar que les sessions de tècniques d’estudi es podrien dur a terme dins del meu horari de pràctiques, i que seria jo mateixa qui assumiria la implementació directa de les sessions amb l’alumnat.

Aquest acord suposa un pas important, ja que permet integrar la intervenció psicopedagògica dins del funcionament ordinari del centre, sense interferir en l’horari lectiu ni generar una sobrecàrrega organitzativa. A més, dona sentit al projecte com una actuació real i no només com un exercici acadèmic vinculat al Pràcticum.

Des d’una perspectiva professional, aquesta decisió reforça el meu rol com a psicopedagoga en pràctiques, ja que em permet passar del disseny a l’acció, assumint responsabilitats pròpies de la pràctica psicopedagògica: planificar, intervenir, acompanyar l’alumnat i fer-ne el seguiment. També implica un vot de confiança per part del centre, que reconeix la necessitat existent en relació amb les tècniques d’estudi i valida la proposta com una resposta ajustada al context de la Formació Professional.

A nivell personal, aquest acord m’ha generat una combinació d’il·lusió i responsabilitat. D’una banda, em motiva poder aplicar els coneixements del màster en una situació real; de l’altra, em fa prendre consciència de la importància de preparar bé les sessions, adaptar-les a cada alumne i actuar amb rigor professional. Aquesta experiència m’està ajudant a consolidar la meva identitat professional i a entendre la psicopedagogia com una pràctica situada, flexible i orientada a donar resposta a necessitats reals.

Ens llegim,

Gemma Serrallonga

Projecte d’intervenció: Programa psicopedagògic individual de tècniques d’estudi

Durant les meves pràctiques al Departament d’Orientació de l’Institut Vic, estic atenent alumnat que expressa dificultats relacionades amb l’estudi: manca d’organització, poca constància, problemes de concentració o sensació de bloqueig davant de tasques i exàmens. Aquesta realitat m’ha portat a dissenyar un programa individualitzat de tècniques d’estudi i estratègies de concentració, que ja estic començant a aplicar amb diversos casos.

El projecte consta de sis sessions individuals, flexibles i adaptables al ritme i a les necessitats de cada alumne:

1. Valoració inicial i perfil d’aprenentatge

2. Organització i planificació del temps

3. Tècniques d’estudi basades en l’evidència

4. Estratègies de concentració i gestió de distraccions

5. Aplicació real de les tècniques en els mòduls del cicle

6. Avaluació, tancament i orientacions futures

La intervenció s’està realitzant de manera progressiva, en coordinació amb el tutor/a del Departament d’Orientació i amb el professorat tutor quan és necessari. L’objectiu és que l’alumnat desenvolupi habilitats reals d’estudi i pugui incorporar-les de manera autònoma en el seu procés d’aprenentatge.

Per valorar l’evolució i l’impacte es faran servir:

• una autoavaluació inicial i final,

• un registre de sessions,

• i un qüestionari de percepció del progrés personal.

Aquest projecte pretén donar resposta immediata a les demandes actuals del centre, reforçant el benestar acadèmic i emocional de l’alumnat de cicles formatius.

En aquesta entrada comparteixo la presentació visual del Repte 2, on exposo el procés de detecció i anàlisi de necessitats dut a terme durant les meves pràctiques al Departament d’Orientació de l’Institut Vic, centre públic amb una àmplia oferta de cicles formatius de grau mitjà i superior.

L’objectiu d’aquesta tasca ha estat identificar les necessitats psicopedagògiques relacionades amb la inclusió educativa dins de l’àmbit de la Formació Professional. Al llarg de les meves 50 hores de pràctiques, he pogut observar i participar en diferents situacions d’acompanyament a l’alumnat que presentava dificultats d’adaptació, canvis de grup o reptes emocionals associats al sentiment de pertinença.

La presentació resumeix les principals fases del treball:

• la contextualització del centre i del Departament d’Orientació;

• la fonamentació teòrica sobre inclusió, basada en autors com Ainscow i Booth (2002) o Badia, Mauri i Monereo (2004);

• la metodologia d’anàlisi utilitzada (observació, entrevistes i anàlisi documental);

• i els resultats principals expressats mitjançant un DAFO.

A partir d’aquesta anàlisi, s’ha detectat la necessitat de reforçar els processos d’acollida i inclusió de l’alumnat de grau mitjà, especialment d’aquells que arriben nous al centre o que canvien de grup. D’aquí sorgeix la proposta de crear un Pla d’Acollida i Inclusió que integri tutories de benestar emocional, activitats de cohesió i estratègies de suport entre iguals.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre el paper de la psicopedagogia com a agent de canvi dins dels centres educatius i sobre la importància de la mirada sistèmica i col·laborativa per garantir que cap alumne quedi exclòs del procés educatiu.

Pots veure la presentació completa aquí ???? https://prezi.com/view/gmnbAibTQsrbwXW5WBYQ/?referral_token=KtQoZNlnB3FN

Ens llegim,

Gemma.