Arribar al final del Pràcticum a l’Escola Rubió i Ors de Reus m’ha permès aturar-me i mirar enrere per entendre tot el que ha implicat aquest procés. Aquesta experiència no ha estat només l’aplicació d’un projecte d’intervenció, sinó un espai de creixement personal i professional que m’ha ajudat a situar-me, amb més criteri i consciència, dins del rol de la psicopedagogia.

La intervenció realitzada amb l’alumnat de 5è B, centrada en el treball emocional, m’ha fet prendre consciència de la complexitat real de l’acompanyament educatiu. He pogut comprovar que treballar les emocions a l’escola no consisteix únicament a proposar activitats atractives, sinó a saber llegir el context, observar les dinàmiques del grup i ajustar constantment la intervenció a allò que va emergint. Aquest aprenentatge ha estat especialment significatiu, ja que m’ha obligat a flexibilitzar expectatives i a entendre la intervenció com un procés viu i canviant.

Un dels aspectes més rellevants del pràcticum ha estat la importància de la coordinació amb els professionals del centre. El contacte amb la psicopedagoga i el tutor/a m’ha ajudat a entendre que la intervenció psicopedagògica només té sentit quan s’inscriu dins d’una mirada compartida i col·laborativa. Aquest treball conjunt m’ha permès contrastar observacions, validar decisions i entendre millor el funcionament real d’un centre educatiu.

Pel que fa a l’alumnat, he pogut observar una evolució progressiva en la manera d’expressar-se, relacionar-se i prendre consciència de les pròpies emocions. Tot i que els canvis no sempre són immediats ni visibles de manera uniforme, sí que s’ha generat un espai de confiança que ha afavorit una major obertura emocional i una millora del clima de grup. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que l’educació emocional és una inversió a llarg termini i no un resultat puntual.

Finalment, tanco aquest procés amb la sensació d’haver consolidat aprenentatges significatius i amb una visió més clara del paper de la psicopedagogia dins l’escola. L’experiència a l’Escola Rubió i Ors ha estat un punt d’inflexió que em permet projectar-me cap al futur professional amb més seguretat, criteri i responsabilitat.

Coordinació amb l’equip directiu i seguiment del procés de pràctiques

Durant el període de pràctiques s’han realitzat diversos espais de coordinació informal i formal amb la psicopedagoga del centre i el professorat implicat, amb l’objectiu de compartir observacions sobre l’alumnat, fer seguiment del desenvolupament de les activitats i ajustar la intervenció a les necessitats reals del grup.

Aquesta coordinació s’ha dut a terme principalment abans i després de les sessions, així com en moments puntuals de contrast professional, afavorint una mirada compartida sobre l’evolució emocional, relacional i participativa de l’alumnat.

Objectius

• Garantir la coherència educativa entre la intervenció psicopedagògica i la dinàmica habitual de l’aula.

• Compartir informació rellevant sobre el comportament emocional i relacional de l’alumnat.

• Ajustar les activitats i les estratègies d’intervenció segons les observacions del professorat.

Seguiment del procés

El seguiment s’ha centrat en observar:

• la participació de l’alumnat a les dinàmiques emocionals,

• els canvis en la manera d’expressar emocions,

• i l’impacte de les activitats en el clima de grup.

Les aportacions del professorat han permès contextualitzar millor determinades actituds de l’alumnat i detectar progressos que no sempre són visibles dins l’espai específic de la intervenció.

Reflexió personal

Aquest procés de coordinció i seguiment posa de manifest la importància d’una mirada sistèmica en el centre que beneficia la intervenció psicopedagògica amb l’alumnat. L’educació emocional no pot limitar-se a accions puntuals, sinó que necessita coherència i continuïtat entre els responsables del centre.

Evidències

Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en un espai tranquil de l’aula. A cada alumne se li ha proporcionat una cartolina blanca i material d’aquarel·la (pintures, pinzells i aigua). La consigna ha estat oberta: pintar lliurement allò que volguessin, deixant que els colors, les formes i els traços expressessin com se sentien en aquell moment.

Durant el procés, el/la psicopedagog/a ha observat sense intervenir, respectant els temps individuals. Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat de compartir de manera voluntària què representa el dibuix i quin significat emocional té per a cadascú.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Facilitar l’expressió emocional lliure a través del llenguatge plàstic i pictòric.
• Afavorir la connexió entre emoció, color i forma, promovent la consciència emocional.
• Oferir un espai segur per expressar emocions sense necessitat de verbalitzar-les inicialment.
• Potenciar el benestar emocional i la regulació mitjançant una activitat creativa i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les produccions, evitant judicis o comparacions.

• Acceptar que els colors i formes tenen un significat personal i no únic.

• Mantenir un clima de silenci o calma durant la fase de creació.

Compromisos

• Utilitzar l’expressió artística com a recurs per entendre i expressar emocions.

• Respectar els espais emocionals dels companys.

• Cuidar el material compartit i l’entorn de treball.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les explicacions posteriors. S’ha valorat:

• la implicació i concentració durant l’activitat,

• la coherència entre la producció i el relat emocional,

• l’actitud de respecte i escolta activa.

Dades i indicadors de referència

• Alta concentració durant el temps de creació.

• Participació voluntària en la posada en comú

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies.
  Aquests indicadors permeten valorar positivament el procés i mantenir aquest tipus de dinàmiques en futures intervencions.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt alt. L’alumnat ha expressat que l’activitat els permetia “pintar que senten” sense pressió i han mostrat amb molt d’orgull la seva creació

Observacions personals

Comentar que tot i el format lliure, els alumnes s’han dividit en dos grups. uns utilitzaven una creació més lliure i expressiva i l’altre grup realitzava un paisatge natural i coordinat. Totes les creacions són respectades i vàlides a més d’aconseguir potenciar la seva expressió.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i flexible. A cada alumne se li ha proporcionat plastilina de diferents colors, sense cap consigna tancada. Se’ls ha explicat que podien crear lliurement formes, figures o estructures que representessin allò que volguessin en aquell moment.

Un cop finalitzada la creació, s’ha ofert la possibilitat (voluntària) d’explicar què representa la seva producció i quin sentit emocional té: què expressa, com se sent mentre la fa i per què ha triat aquelles formes o colors. El/la psicopedagog/a ha acompanyat el procés amb preguntes obertes, validant totes les produccions sense interpretacions imposades.

Objectius

• Afavorir l’expressió emocional lliure mitjançant el llenguatge artístic i manipulatiu.
• Facilitar la presa de consciència emocional a través de formes, figures i creacions simbòliques.
• Oferir una alternativa d’expressió no verbal, especialment útil per a l’alumnat amb dificultats per verbalitzar emocions.
• Potenciar l’autoregulació emocional mitjançant el contacte amb un material sensorial i relaxant.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les creacions sense jutjar-les ni comparar-les.

• Acceptar que cada producció té un significat personal i subjectiu.

• Escoltar amb atenció quan un company decideix compartir el sentit emocional de la seva obra.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa del procés creatiu i de les verbalitzacions posteriors. S’ha valorat especialment:

• la implicació en l’activitat,

• la capacitat de vincular la creació amb una emoció,

• i l’actitud de respecte cap a les produccions dels companys.

La majoria de l’alumnat ha mostrat una alta implicació i ha estat capaç d’atribuir un significat emocional a la seva creació.

Dades i indicadors de referència

• Participació activa de gairebé tot el grup

• Alta concentració durant el temps de manipulació.

• Augment de verbalitzacions emocionals espontànies en la posada en comú.

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat molt elevat. L’alumnat ha expressat que l’activitat els resultava agradable, relaxant i motivadora.

Observacions personals

Una de les principals fortaleses de l’activitat ha estat la seva accessibilitat, ja que permet expressar emocions sense necessitat de dominar el llenguatge verbal. S’ha observat que alguns alumnes expressen emocions complexes a través de formes abstractes, mostrant una coherència emocional tot i la manca de paraules.

Com a dificultat, cal destacar que alguns alumnes tendeixen inicialment a buscar “què han de fer”, això evidencia la necessitat de treballar progressivament l’autonomia creativa. L’activitat s’alinea plenament amb els enfocaments de l’educació emocional i l’expressió artística com a mitjà de regulació i autoconeixement.

Descripció

L’activitat s’ha desenvolupat en gran grup, assegurant un clima de respecte i confiança. Cada alumne ha escollit una targeta amb una situació potencialment generadora d’emocions desagradables (burles, errors davant del grup, enyorança familiar, etc.).

De manera individual, l’alumnat ha escrit una frase que considerava que podria ajudar emocionalment la persona que viu aquella situació. Posteriorment, s’ha fet una posada en comú en cercle, on s’han compartit les frases i s’ha reflexionat conjuntament sobre per què algunes paraules “curen” i d’altres poden fer mal.

El/la psicopedagog/a ha guiat la reflexió, reforçant l’ús de llenguatge assertiu, empàtic i respectuós.

Objectius

• Desenvolupar la comunicació emocional assertiva davant situacions de malestar.

• Fomentar l’empatia cognitiva i emocional, posant-se en el lloc de l’altre.

• Aprendre a utilitzar frases de suport que ajudin a regular emocions negatives.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Pensar abans de parlar, valorant l’impacte emocional de les paraules.

• Utilitzar frases que acompanyin i validin l’emoció de l’altre.

• Evitar comentaris que minimitzin o ridiculitzin el que sent un company.

Compromisos

• Fer servir frases de suport quan un company estigui passant per una situació difícil.

• Expressar desacords o correccions amb respecte i empatia.

• Substituir expressions negatives o impulsives per llenguatge assertiu.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa i anàlisi qualitativa de les frases elaborades. La majoria de l’alumnat ha estat capaç de generar frases empàtiques, evitant judicis i oferint suport emocional, fet que indica un bon assoliment de l’objectiu de comunicació assertiva.

Dades i indicadors de referència

• Increment de frases empàtiques en les intervencions orals.

• Reducció de comentaris desqualificadors durant la sessió.

• Participació activa de la majoria del grup

Grau de satisfacció

El grau de satisfacció ha estat prou positiu en quant a la funció de l’activitat però no sobre l’interès de l’alumnat. En general, esperava tant d’interès com a la primera dinàmica de la intervenció però no ha sigut així, mirarem de valorar les següents dinàmiques per garantir l’interès i potenciar la seva funcionalitat.

Observacions personals

Certs alumnees han mostrat una tendència de vegades a minimitzar l’emoció, fet que ens fa veure que s’ha de consolidar encara més la dimensió emocional en els infants.

Descripció

L’activitat s’ha dut a terme en petit grup, en un espai tranquil i flexible. Es van presentar diverses targetes amb emocions bàsiques i secundàries disposades. Cada alumne va seleccionar una o varies emocions i, després d’un temps de reflexió individual, va compartir amb el grup:

• en quines situacions sol sentir aquesta emoció,

• com la nota al cos,

• i què l’ajuda quan apareix.

La dinàmica es va desenvolupar en un ambient de respecte, amb escolta activa per part del grup i amb l’acompanyament del/la psicopedagog/a, que va facilitar la verbalització i va validar totes les emocions expressades.

Objectius

• Afavorir la consciència emocional de l’alumnat mitjançant la identificació d’emocions

• Enriquir el vocabulari emocional

• Fomentar l’autoconeixement emocional, vinculant emocions, sensacions corporals i situacions quotidianes.

• Crear un clima de seguretat i confiança que permeti l’expressió emocional lliure i respectuosa.

Presentació d’evidències

Acords prioritzats

• Respectar totes les emocions com a vàlides i legítimes, sense jutjar-les.

• Escoltar els companys sense interrompre ni ridiculitzar.

• Intentar posar nom a l’emoció abans de reaccionar davant d’una situació difícil.

Compromisos

• Utilitzar el vocabulari emocional treballat en el dia a dia de l’aula.

• Expressar com ens sentim abans d’arribar a una resposta impulsiva.

Avaluació

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte la participació, la capacitat d’identificar emocions i la qualitat de les aportacions orals.

Dades i indicadors de referència

• Percentatge elevat de participació activa

• Identificació correcta d’emocions bàsiques per part de tots els alumnes.

• Increment progressiu de l’ús de llenguatge emocional en les interaccions.

Grau de satisfacció

La veritat que ha sigut molt alt, tant per part de l’alumnat com del psicopedagog/a. Els alumnes han mostrat molt d’interès, implicació i participació, a més han reflectit sentir-se còmodes en l’experiència.

A més, se’ls va deixar un petit racó on enganxar les seves emocions i afegir lliurement el que volguéssin, va ser molt creatiu i hi van haver moltes aportacions.

Observacions personals

Realment, considero que va ser molt important la activitat ja que van assolir diversos alumnes que tenien problemes de benestar emocional i de comunicació. En aquesta dinàmica els va ajudar a expressar-se i ens va ajudar a visualitzar que hi ha molt endins d’aquests infants. A més, la dinàmica va arribar a un punt on van fer un debat entre ells de com resoldre algunes situacions i es van ajudar mútuament.

En aquesta entrada presento tots els documents visuals començant des de l’inici de les pràctiques, connectant amb tota la detecció i anàlisi de necessitats del centre fins a la implementació i posterior avaluació d’aquesta.

S’ha sintetizat en tres documents:

El primer es l’organigrama, aquest mostra els objectius del projecte, les fases, els recursos i els instruments d’avaluació que necessitarem.

El segon és una infografia amb totes les sessions més detallades amb les activitats que es realitzaran.

El tercer és un cronograma que detalla totes les dates i tasques que es realitzaran sobre el projecte en el centre.

Aquests són els documents:

Durant les primeres setmanes de pràctiques al centre d’educació primària Rubió i Ors (Reus), he realitzat una observació participant a les aules i entrevistes semiestructurades amb professionals clau del centre: la psicopedagoga (cap d’estudis) i el responsable pedagògic de Cicle Superior.

Aquest procés, juntament amb l’anàlisi DAFO que recull tots els punts del centre que ha estat elaborat posteriorment, m’ha permès obtenir una visió global de les dinàmiques del centre, l’estructura, les fortaleses i sobretot les dificultats sobre la convivència i el benestar emocional de l’alumnat.

Quant a la detecció del problema, tot i que el centre compta amb una forta orientació inclusiva i creativa a més de projectes educatius innovadors, la detecció i anàlisi ha destacat una necessitat molt important. Aquesta es basa en el fet que la dimensió emocional no està prou consolidada en el projecte educatiu del centre.

Dins d’aquesta dimensió es poden destacar els següents aspectes:

• Dificultats en l’expressió emocional i verbalització dels sentiments
• Respostes agressives o passives davant conflictes i/o dificultats
• Escassa interiorització d’estratègies d’autoregulació emocional.

Aquestes dificultats poden tenir un impacte directe en el clima de l’aula i sobretot en l’aprenentatge, ja que el benestar emocional és clau per al desenvolupament integral de les persones.

La justificació de la millora que he proposat pel centre està basat en:

• El model psicopedagògic contextual-constructiviste de Mauri i Badia, entenent l’aprenentatge com un procés col·laboratiu.
• Els principis de psicopedagogia inclusiva d’Ainscow, aquest sitúa el benestar de tot l’alumnat com pilar de l’èxit educatiu.
• La concepció socioconstructivista de Vygostky, que destaca la importància de la interacció social en el desenvolupament cognitiu.

Proposta de millora:

Per donar resposta a la necessitat destacada, es planteja implementar una intervenció psicopedagògica anomenada: Connecta’t amb les emocions: intervenció pel benestar emocional i l’expressió emocional al Cicle Superior.

L’objectiu d’aquest és promoure i fomentar el desenvolupament emocional i social de l’alumnat, millorant la seva capacitat d’identificar, expressar i regular emocions.

El taller es divideix en 5 sessions d’uns 30-45 minuts en grups reduïts de 8-12 alumnes en el que es treballaran progressivament aquestes aspectes:

• Consciència i identificació emocional
• Expressió emocional i comunicació assertiva
• Regulació emocional i gestió de conflictes
• Empatia, autoestima i cohesió grupal
• Consolidació i reflexió final

En aquesta entrada comparteixo una presentació visual del Repte 2 realitzada a través del canva. En aquesta exposo la detecció i anàlisi de necessitats que he dut a terme a l’inici de les meves pràctiques curriculars.

L’objectiu d’aquesta tasca és identificar les necessitats psicopedagògiques del centre per a posteriorment realitzar una intervenció amb la intenció de millorar la situació de l’alumnat i/o circumstàncies del centre.

Les parts de la presentació són:

• Descripció i contextualització
• Fonamentació teòrica
• Metodologies utilitzades
• Anàlisi i conclusions de les necessitats

Aquest és l’enllaç a la presentació: https://www.canva.com/design/DAG33V0_ST8/Q9sJqfcV8Pvsx_EOHBOtPQ/edit?utm_content=DAG33V0_ST8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Gràcies!

Bon dia a tots i totes!

De primeres em va acollir la cap d’estudis (psicopedagoga) concertant una reunió per veure quins dies realitzaria les pràctiques, quins m’anaven millor i en general s’adaptarien a la meva feina. Tot seguit, la meva tutora del centre em va proporcionar per correu una guia per la primera setmana de pràctiques tenir l’oportunitat de passar per la majoria de cicles del centre (inicial, mitjà i superior) per estar amb diferents tipus d’alumnat (ja sigui per edats, necessitats diverses…) per valorar on em podria sentir més còmode treballant i on detectar en quin cicle podria realitzar una intervenció que posteriorment comentés amb ella i el responsable pedagògic al qual m’assignarien per determinar la viabilitat i eficàcia d’aquesta.

En general estic molt content amb la majoria d’aules i la rebuda dels professors, m’han donat l’oportunitat de participar molt activament en les seves metodologies i les pràctiques educatives i a la vegada oferit molt suport de cara a com vull enfocar la meva intervenció.