La segona sessió es va realitzar amb el mateix procediment que la primera però amb l’altre part de l’alumnat que no va poder realitzar la primera sessió.

En aquest cas la dinàmica es tractava de “Les frases que curen”, al centre de la taula es deixaven unes targetes amb certes situacions i/o dificultats i un espai per donar resposta a aquestes. Els alumnes triaven la targeta, escribien el que sentien i després es ficava en comú entre tots. L’objectiu es que es desenvolupéssin sobre l’expressió emocional i la comunicació assertiva.

Tot i que les expectatives eren altes degut a la primera sessió, la participació dels alumnes i el seu interès va disminuir en part. Tot i que els alumnes van participar, van respondre i certament van sorgir respostes molt interessants que em van sorprendre sobre com resoldrien aquests conflictes, es notava que l’interès en l’activitat no era el mateix que en la primera sessió.

Observant una mica les expectatives i els resultats de la sessió he de comentar que a nivell professional els alumnes van mostrar certa expressió emocional, empatia i molta comunicació assertiva. A nivell de dinàmica, desconec la raó de perquè va disminuir l’interès en els alumnes però intentariem millorar les dinàmiques per les següents sessions i veure per on podem augmentar aquest benestar emocional en ells/elles.

A continuació, s’inclouen algunes imatges que mostren com es va desenvolupar la dinàmica (amb permís del centre i sense mostrar les cares).

Fa unes setmanes vam iniciar la implementació del projecte Connecta’t amb les emocions, amb la primera sessió de la intervenció anomenada La roda de les emocions. 

Primer que tot, vaig preparar tot el material a una aula alternativa que tenen al centre i és allí on es realitzaria la sessió. Un espai suficient per 10 alumnes o més on poguéssin realitzar la dinàmica en un espai tranquil i creatiu.

Seguidament, la tutora de la classe va seleccionar uns quants alumnes per acudir a la dinàmica i junt amb el meu responsabe pedagògic ens vam dirigir amb ells/elles cap a la dinàmica. Abans d’entrar els hi vaig explicar una mica en que consistía la dinàmica, demana-ls’hi que es deixéssin sentir i els hi vaig preguntar què eren per ells les emocions.

L’activitat consistía en presentar el concepte d’emoció d’una manera més creativa. En aquest cas vaig montar unes targetes d’emocions bàsiques i secundàries que posteriorment vaig deixar al centre de la taula. Cada alumne ha de triar una targeta, se’ls hi dona uns segons per pensar, sentir i posteriorment i amb voluntarietat ens explicarien perquè han escollit aquella emoció o perquè senten aquella emoció.

Abans de començar l’activitat reconec que tenia certa por d’una baixa expectativa o de no haver sigut prou creatiu amb l’activitat i no poder donar suport al potencial emocional de l’alumnat, però tot això va canviar en quan van dur a terme la dinàmica.

L’objectiu d’aquesta dinàmica era ajudar als alumnes a identificar i expressar les emocions, però és més profund, realment la intenció es donar-li’s un espai per fer-ho, un reconeixement, un moment especial.

Realment la cosa va funcionar molt bé, els alumnes des d’un principi es van mostrar molt participatius, tenient molta curiositat i de veritat que estaven creatius, fins i tot em demanaven si es podien escollir més d’una, alguns en van arribar a escollir 3 o més.

A nivell professional, la primera sessió ha mostrat que metodològicament es molt important tenir en compte el benestar emocional dels alumnes i donar-li’s un espai. Els alumnes van identificar molt bé les seves emocions (alegria, tristesa, por…) i un per un ens explicaven com es sentien. A més d’això entre ells es va formar una clima de debat degut a que alguns alumnes havien expressat alguns problemes emocionals i conflictes que no han resolt, va ser molt bonic perquè els companys van començar una conversació molt oberta respectant els sentiments d’aquests i donant-li’s suport i possibles solucions.

També els hi vaig deixar una cartolina en forma de núvol perquè enganxessin les targetes escollides i a més deixéssin dibuixos o missatges sobre com es setien o el que volien expressar.

Per últim, comentar que com a practicant de psicopedagogia estic realment molt content pels resultats de la dinàmica i l’impacte que ha generat en aquests alumnes. També el responsable pedagògic va estar molt content amb la dinàmica i va expressar la importància del seu benestar emocional.

Per a la doumentació del procés, he inclòs algunes imatges que mostren com es va desenvolupar la dinàmica (amb permís del centre i sense mostrar les cares).

En aquesta entrada presento tots els documents visuals començant des de l’inici de les pràctiques, connectant amb tota la detecció i anàlisi de necessitats del centre fins a la implementació i posterior avaluació d’aquesta.

S’ha sintetizat en tres documents:

El primer es l’organigrama, aquest mostra els objectius del projecte, les fases, els recursos i els instruments d’avaluació que necessitarem.

El segon és una infografia amb totes les sessions més detallades amb les activitats que es realitzaran.

El tercer és un cronograma que detalla totes les dates i tasques que es realitzaran sobre el projecte en el centre.

Aquests són els documents:

Durant les primeres setmanes de pràctiques al centre d’educació primària Rubió i Ors (Reus), he realitzat una observació participant a les aules i entrevistes semiestructurades amb professionals clau del centre: la psicopedagoga (cap d’estudis) i el responsable pedagògic de Cicle Superior.

Aquest procés, juntament amb l’anàlisi DAFO que recull tots els punts del centre que ha estat elaborat posteriorment, m’ha permès obtenir una visió global de les dinàmiques del centre, l’estructura, les fortaleses i sobretot les dificultats sobre la convivència i el benestar emocional de l’alumnat.

Quant a la detecció del problema, tot i que el centre compta amb una forta orientació inclusiva i creativa a més de projectes educatius innovadors, la detecció i anàlisi ha destacat una necessitat molt important. Aquesta es basa en el fet que la dimensió emocional no està prou consolidada en el projecte educatiu del centre.

Dins d’aquesta dimensió es poden destacar els següents aspectes:

• Dificultats en l’expressió emocional i verbalització dels sentiments
• Respostes agressives o passives davant conflictes i/o dificultats
• Escassa interiorització d’estratègies d’autoregulació emocional.

Aquestes dificultats poden tenir un impacte directe en el clima de l’aula i sobretot en l’aprenentatge, ja que el benestar emocional és clau per al desenvolupament integral de les persones.

La justificació de la millora que he proposat pel centre està basat en:

• El model psicopedagògic contextual-constructiviste de Mauri i Badia, entenent l’aprenentatge com un procés col·laboratiu.
• Els principis de psicopedagogia inclusiva d’Ainscow, aquest sitúa el benestar de tot l’alumnat com pilar de l’èxit educatiu.
• La concepció socioconstructivista de Vygostky, que destaca la importància de la interacció social en el desenvolupament cognitiu.

Proposta de millora:

Per donar resposta a la necessitat destacada, es planteja implementar una intervenció psicopedagògica anomenada: Connecta’t amb les emocions: intervenció pel benestar emocional i l’expressió emocional al Cicle Superior.

L’objectiu d’aquest és promoure i fomentar el desenvolupament emocional i social de l’alumnat, millorant la seva capacitat d’identificar, expressar i regular emocions.

El taller es divideix en 5 sessions d’uns 30-45 minuts en grups reduïts de 8-12 alumnes en el que es treballaran progressivament aquestes aspectes:

• Consciència i identificació emocional
• Expressió emocional i comunicació assertiva
• Regulació emocional i gestió de conflictes
• Empatia, autoestima i cohesió grupal
• Consolidació i reflexió final

En aquesta entrada comparteixo una presentació visual del Repte 2 realitzada a través del canva. En aquesta exposo la detecció i anàlisi de necessitats que he dut a terme a l’inici de les meves pràctiques curriculars.

L’objectiu d’aquesta tasca és identificar les necessitats psicopedagògiques del centre per a posteriorment realitzar una intervenció amb la intenció de millorar la situació de l’alumnat i/o circumstàncies del centre.

Les parts de la presentació són:

• Descripció i contextualització
• Fonamentació teòrica
• Metodologies utilitzades
• Anàlisi i conclusions de les necessitats

Aquest és l’enllaç a la presentació: https://www.canva.com/design/DAG33V0_ST8/Q9sJqfcV8Pvsx_EOHBOtPQ/edit?utm_content=DAG33V0_ST8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Gràcies!

Bon dia a tots i totes!

De primeres em va acollir la cap d’estudis (psicopedagoga) concertant una reunió per veure quins dies realitzaria les pràctiques, quins m’anaven millor i en general s’adaptarien a la meva feina. Tot seguit, la meva tutora del centre em va proporcionar per correu una guia per la primera setmana de pràctiques tenir l’oportunitat de passar per la majoria de cicles del centre (inicial, mitjà i superior) per estar amb diferents tipus d’alumnat (ja sigui per edats, necessitats diverses…) per valorar on em podria sentir més còmode treballant i on detectar en quin cicle podria realitzar una intervenció que posteriorment comentés amb ella i el responsable pedagògic al qual m’assignarien per determinar la viabilitat i eficàcia d’aquesta.

En general estic molt content amb la majoria d’aules i la rebuda dels professors, m’han donat l’oportunitat de participar molt activament en les seves metodologies i les pràctiques educatives i a la vegada oferit molt suport de cara a com vull enfocar la meva intervenció.

Bones, em dic Xavier Lorente, tinc 25 anys i visc a Tarragona. Tot i que per càrrega laboral no he pogut realitzar les entrades previstes abans de començar les pràctiques curriculars, igualment en faré referència a com em sentia i les expectatives que tenia en aquell moment exacte.

El dia 29 d’octubre començo una nova etapa com a estudiant de pràctiques a l’escola Rubió i Ors de Reus (Baix Camp), que fa gairebé una dècada vaig conèixer per un voluntariat que vaig realitzar.

Per un costat, sento certa por, ja que pràcticament considero que no tinc gaire experiència quant al sector de l’educació i sento una pressió per voler fer les coses bé, aprendre de gran manera i entendre la mecànica del centre a més de proporcionar-li’s una gran ajuda.

Per l’altre em sento amb moltes ganes d’aprendre el funcionament psicopedagògic del centre, en les metodologies i organitzacions dels agents educatius i veure com s’atenen les necessitats educatives de l’alumnat,

Espero poder participar en gran manera i ajudar al professorat en la seva pràctica educativa a més de nutrir-me amb coneixements i estratègies d’inclusió i atenció a la diversitat. Això em permetria créixer com a persona i com a professional.