Un cop feta la rebuda del centre de pràctiques, ara toca començar a detectar aquelles necessitats que hi ha dins del centre per tal de donar-los resposta des d’un punt de vista psicopedagògic.

Per començar, en el meu cas, encara no he començat les pràctiques per incompatibilitat laboral, tot i això, he pogut fer la detecció de necessitats del centre a partir de dues vies. En primer lloc, la informació directa aportada per una de les docents del centre, la qual també serà la que tutoritza aquestes pràctiques. Em va estar explicant com era la situació de l’escola envers l’alumnat, relacionant-ho amb el meu paper dins l’institut a partir de l’inici de la meva estada; quines eren les dificultats que hi havia amb els alumnes, quins aspectes calia treballar o en quines aules calia més suport psicopedagògic. En segon lloc, a través de  documentació aportada pel mateix centre, com, ara bé, el seu projecte educatiu, els plans d’acció tutorial, les normes d’organització i funcionament o el programa general anual, entre d’altres. Gràcies a aquesta informació, s’ha realitzat una detecció de necessitats a través d’una anàlisi DAFO. Aquesta eina ens ha permès observar i concretar quines són les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats que presenta el centre.

A continuació, s’ha detectat quines són aquelles necessitats més emergents pel que fa a una intervenció psicopedagògica. En primer lloc, hem pogut veure que hi ha necessitat de formació en gestió emocional a tot el professorat; no tots els docents se senten preparats per treballar les habilitats socioemocionals a l’aula. El centre compta amb figures pedagogues i orientadores, però com són un nombre reduït, no es cobreixen totes les necessitats i no es treballa de manera general a totes les aules. De fet, tot el gruix de feina en aquest aspecte recau sempre en els mateixos agents. En segon lloc, hi ha sobrecàrrega de tasques i manca de temps per fer reflexions col·laboratives; el centre disposa de departaments d’orientació i figures pedagogues, però l’equip docent sol prioritzar la gestió acadèmia per sobre del treball preventiu de convivència. En tercer lloc, la poca visibilitat del rol psicopedagògic dins el dia a dia de l’aula; l’assessorament sol ser puntual o consultiu, i caldria aplicar-ho a totes les aules des de l’ESO fins a Batxillerat i PFI. Per últim, veiem que existeixen dificultats en la implicació de l’alumnat; hi ha desmotivació i manca de vincle escolar per part dels alumnes. Hi ha nois i noies que perceben l’institut com un espai poc significatiu, i arran d’això, presenten conductes disruptives dins l’aula, poca implicació o, directament, absentisme.

Tenint en compte les necessitats que hem detectat al centre, la intervenció psicopedagògica anirà totalment destinada a l’alumnat, ja que hi tinc molt més accés. En aquest cas tindrà dos objectius: enfortir la prevenció i el treball socioemocional i desenvolupar dinàmiques de convivència positiva. Com ho farem? Aplicant dinàmiques d’habilitats socials i autoregulació emocional a les aules.

Aprofitant que aquest centre compta amb assignatures com Psicologia i Orientació Educativa a alguns cursos, es duran a terme tallers específics per treballar aquests conceptes amb aquells grups més disruptius. Es treballarà l’empatia, la gestió de conflictes i la responsabilitat personal amb aquells grups que ho requereixin per així veure si hi ha una millora en la motivació i implicació de l’alumnat dins l’aula.

Adjunto una imatge del cartell realitzat amb l’eina CANVA sobre les necessitats detectades del centre. A més a més, us adjunto l’enllaç al PDF per si es considera una millor visualització.

En aquesta entrada comparteixo la presentació visual del Repte 2, on exposo el procés de detecció i anàlisi de necessitats dut a terme durant les meves pràctiques al Departament d’Orientació de l’Institut Vic, centre públic amb una àmplia oferta de cicles formatius de grau mitjà i superior.

L’objectiu d’aquesta tasca ha estat identificar les necessitats psicopedagògiques relacionades amb la inclusió educativa dins de l’àmbit de la Formació Professional. Al llarg de les meves 50 hores de pràctiques, he pogut observar i participar en diferents situacions d’acompanyament a l’alumnat que presentava dificultats d’adaptació, canvis de grup o reptes emocionals associats al sentiment de pertinença.

La presentació resumeix les principals fases del treball:

• la contextualització del centre i del Departament d’Orientació;

• la fonamentació teòrica sobre inclusió, basada en autors com Ainscow i Booth (2002) o Badia, Mauri i Monereo (2004);

• la metodologia d’anàlisi utilitzada (observació, entrevistes i anàlisi documental);

• i els resultats principals expressats mitjançant un DAFO.

A partir d’aquesta anàlisi, s’ha detectat la necessitat de reforçar els processos d’acollida i inclusió de l’alumnat de grau mitjà, especialment d’aquells que arriben nous al centre o que canvien de grup. D’aquí sorgeix la proposta de crear un Pla d’Acollida i Inclusió que integri tutories de benestar emocional, activitats de cohesió i estratègies de suport entre iguals.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre el paper de la psicopedagogia com a agent de canvi dins dels centres educatius i sobre la importància de la mirada sistèmica i col·laborativa per garantir que cap alumne quedi exclòs del procés educatiu.

Pots veure la presentació completa aquí ???? https://prezi.com/view/gmnbAibTQsrbwXW5WBYQ/?referral_token=KtQoZNlnB3FN

Ens llegim,

Gemma.