Arribar al final d’aquest període de pràctiques és, inevitablement, un moment per mirar enrere i donar sentit a tot el camí recorregut. Al llarg de les darreres entrades he anat compartint els principals esdeveniments, observacions i actuacions realitzades durant la meva estada en una escola amb metodologia Montessori, però aquesta entrada vol ser una pausa conscient per integrar l’experiència i extreure’n aprenentatges de fons.

Un dels primers grans aprenentatges ha estat entendre que la intervenció psicopedagògica no sempre passa per “fer més”, sinó sovint per observar millor. Entrar en un context Montessori, amb un rol professional basat en la presència atenta, el respecte als ritmes i la intervenció mínima necessària, va suposar inicialment una sensació de desubicació. Amb el temps, però, aquesta mirada m’ha permès replantejar idees molt arrelades sobre què vol dir ajudar, intervenir o acompanyar un infant en el seu procés d’aprenentatge.

El projecte desenvolupat durant les pràctiques, centrat en la detecció preventiva i el suport a les dificultats de lectura i escriptura associades a la dislèxia, ha estat una oportunitat per posar en diàleg teoria i pràctica. El disseny de materials, l’ús d’eines com el DST-J i la bateria BERDE, i la seva aplicació en un context real, m’han ajudat a entendre que l’avaluació psicopedagògica és un procés profundament contextual, fràgil i relacional. Petits detalls com la manera d’explicar una consigna, l’estat emocional de l’infant o les condicions de l’entorn, poden tenir un impacte directe en els resultats i en la vivència de l’avaluació.

Un altre aprenentatge clau ha estat la importància de no reduir les dificultats d’aprenentatge a una lectura purament cognitiva. La dimensió emocional, especialment l’ansietat i l’autoestima, ha aparegut de manera transversal en tots els casos observats. Aquesta experiència m’ha reafirmat en la necessitat d’una mirada holística, que entengui les dificultats no com a dèficits a corregir, sinó com a senyals que cal escoltar i interpretar amb cura.

A nivell personal i professional, aquestes pràctiques també han estat un exercici de gestió de la inseguretat i construcció progressiva de confiança. Reconèixer els propis límits, demanar suport, contrastar decisions i recolzar-se en eines i professionals amb experiència ha estat fonamental per anar consolidant una identitat professional més reflexiva i ètica. En aquest sentit, el treball col·laboratiu amb la psicopedagoga i la directora del centre ha estat un dels valors més significatius de l’experiència.

Tanco aquest període amb la sensació que les pràctiques no han estat només un espai d’aplicació de coneixements, sinó sobretot un procés de transformació de la mirada.

M’emporto una manera d’entendre la psicopedagogia més respectuosa, preventiva i situada, que posa l’infant al centre i que confia en el potencial dels contextos educatius quan es treballa des de la coherència, el diàleg i l’ètica professional.

Aquest no és tant un punt final com un punt i seguit: una base sobre la qual continuar construint pràctica, criteri i identitat professional.

Aquest diari de pràctiques recull el recorregut realitzat al llarg del Pràcticum al Departament d’Orientació de l’Institut Vic, un procés que m’ha permès passar de l’observació inicial del context a la implementació d’una intervenció psicopedagògica pròpia i ajustada a les necessitats de l’alumnat de Formació Professional. El projecte “Milloro com estudio” ha estat l’eix vertebrador d’aquest procés i m’ha ofert l’oportunitat d’integrar teoria i pràctica de manera significativa.

Des d’una visió global, les pràctiques m’han permès comprendre la importància de detectar necessitats reals abans de dissenyar qualsevol intervenció, així com la necessitat de flexibilitat i adaptació constant al context. La implementació de les sessions de tècniques d’estudi, tant a nivell individual com amb grups, m’ha confirmat que l’aprenentatge d’estratègies d’estudi i de regulació emocional és una necessitat sovint invisibilitzada, però clau per a l’èxit acadèmic i el benestar de l’alumnat.

A nivell competencial, aquest Pràcticum m’ha ajudat a desenvolupar habilitats fonamentals de la pràctica psicopedagògica: la planificació d’intervencions realistes, la comunicació amb diferents agents educatius, el treball en equip, l’observació sistemàtica, l’escolta activa i la presa de decisions basada en l’evidència. També he pogut consolidar la meva identitat professional, assumint un rol actiu, responsable i reflexiu dins del centre.

La connexió amb els continguts del Màster ha estat constant. Els conceptes d’aprenentatge autoregulat, orientació educativa, atenció a la diversitat i pràctica psicopedagògica reflexiva han guiat les meves decisions i han donat sentit a la intervenció. Assignatures com les centrades en l’avaluació psicopedagògica, el disseny de programes i la intervenció educativa han estat especialment presents en el desenvolupament del projecte.

Com a reflexió crítica, prenc consciència que el temps limitat del Pràcticum condiciona l’abast de la intervenció i la possibilitat d’avaluar-ne l’impacte a llarg termini. Tot i això, considero que el projecte ha estat viable, coherent amb el context i amb un impacte real en l’alumnat atès. Aquesta experiència em reafirma en la necessitat de continuar formant-me i desenvolupant-me professionalment en l’àmbit de l’orientació i l’acompanyament psicopedagògic.

En conclusió, aquest Pràcticum ha estat una experiència d’aprenentatge profund que m’ha permès créixer tant a nivell professional com personal, i que ha consolidat la meva visió de la psicopedagogia com una pràctica compromesa, reflexiva i orientada a la millora real dels processos d’aprenentatge.

El pràcticum realitzat a l’INS Gerbert d’Aurillac ha estat una experiència formativa molt enriquidora per mi, que m’ha permès integrar els coneixements teòrics treballats a l’aula aquests dos anys amb la pràctica real en un context educatiu formal. Al llarg de la meva estada en aquest centre, he pogut observar i endinsar-me en el funcionament d’un institut de secundària que aposta per un model d’intervenció psicopedagògica col·laboratiu, inclusiu i preventiu, així com del paper clau de la figura psicopedagoga dins la comunitat educativa.

Les pràctiques m’han permès desenvolupar de manera significativa diverses competències. En primer lloc, el treball en equip, ja que en tot moment ha estat necessària la coordinació amb la psicopedagoga del centre, els tutors, la coordinadora pedagògica i altres professionals implicats. Aquesta col·laboració ha estat essencial en totes les fases de la meva intervenció, des de la detecció de necessitats fins al disseny i implementació de la intervenció, afavorint una mirada conjunta i coherent amb el que cal treballar dins del centre.

D’altra banda, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques del centre a partir de l’anàlisi del context, l’observació realitzada, la documentació institucional i la informació aportada pels docents del centre, tenint en compte la diversitat d’alumnat i les metodologies educatives existents. Aquesta anàlisi ha estat fonamental per a després poder dissenyar una intervenció acurada a les necessitats reals del centre, especialment en l’àmbit socioemocional i d’orientació acadèmica.

Pel que fa a la intervenció, el projecte dissenyat m’ha permès exercir una intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada, abordant aspectes, per mi, molt importants, com, ara bé: les emocions, les habilitats socials i l’orientació acadèmica de l’alumnat. Les actuacions han estat pensades des d’una perspectiva preventiva i d’acompanyament, buscant afavorir millores globals en el benestar, la convivència i la presa de decisions de l’alumnat.

A més a més, durant el pràcticum he pogut també posar en pràctica la competència d’ús de les TIC de manera crítica i efectiva, incorporant eines digitals com el Mentimeter o presentacions elaborades amb l’eina Canva, que m’han facilitat fer més dinàmiques les sessions, fomentar la participació activa de l’alumnat i facilitar processos de reflexió i orientació més interactius i significatius.

Finalment, aquestes pràctiques m’han permès assessorar i orientar els professionals de l’educació en el disseny, l’organització i l’avaluació de processos d’ensenyament-aprenentatge, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la igualtat d’oportunitats. La meva participació en reunions de departament d’orientació, la coordinació amb el professorat i l’intercanvi constant d’informació han estat fonamentals per garantir la continuïtat i coherència de la intervenció dins del marc del Pla d’Acció Tutorial del centre.

En conclusió, el fet de realitzar les pràctiques en aquest centre ha complert totalment les meves expectatives formatives. M’han deixat estar molt a prop de tots els agents i destacaria, especialment, l’oportunitat d’intervenir de manera directa amb l’alumnat i formar part activa dels processos d’orientació i acompanyament dels alumnes. Considero que la meva aportació ha estat poder oferir una mirada externa, reflexiva i estructurada que ha contribuït a treballar amb l’alumnat els aspectes socioemocionals o d’orientació dins del centre. Aquesta experiència ha fet que augmenti el meu interès professional per la intervenció psicopedagògica en l’àmbit educatiu i m’ha permès seguir identificant els meus punts forts i els meus aspectes a millorar de cara a pràctiques futures i reptes professionals.